Grups ultracatòlics prenen el control de les escoles de l'Arquebisbat de Barcelona

Barcelona

Canvi radical de perfils en el Patronat que aplega divuit de les escoles parroquials pertanyents a l'Arquebisbat de Barcelona. La Fundació Escoles Parroquials va aprovar el passat mes de juliol uns nous estatuts i va ampliar la llista de membres del seu màxim òrgan de gestió: de 7 integrants, tots ells persones procedents de l'àmbit educatiu i sense lligams a cap moviment religiós concret, a 13 persones, la majoria de les quals noves i vinculades a moviments ultracatòlics com l'Opus Dei, Legionarios de Cristo o l'Associació Catòlica de Propagandistes - de la que formen part l'exministre Jaime Mayor Oreja o l'expresidenta del PP a Euskadi Maria San Gil-.

Tots aquests grups ultra, expliquen fonts coneixedores dels diferents corrents i famílies de l'Església catalana, consideren que l'escola cristiana "no està fent prou" per difondre el missatge de l'evangeli, una crítica que se sintetitza en una idea: "No pot ser que educant el 30% dels alumnes a Catalunya, les parròquies estiguin buides". Aquí rau el seu interès, insisteixen aquestes fonts, a ocupar els llocs clau de decisió dins del Patronat de la Fundació, amb la intenció, alerten, de "convertir les escoles diocesanes en un model a seguir per la nova evangelització".

"L'ideal cristià ha d'impregnar-ho tot", des del currículum a les activitats extraescolars

"Han posat les escoles en mans de l'extrema dreta" diuen els sectors més preocupats per aquest canvi en la composició del Patronat. "És un relleu dels membres que, per motius d'edat, no podien seguir en el càrrec", respon oficialment l'Arquebisbat.

Els noms clau del nou Patronat

Al capdavant del nou Patronat, que aquest dimecres ha fet la seva primera reunió ordinària des de la renovació, hi ha Montse Durany Pich, gerent de l'escola Jesuïtes Bellvitge - C.E. Joan XXIII, i persona vinculada familiarment a l'Opus: un dels seus germans és un capellà incardinat a la prelatura, un altre és vicepresident de la Institució Familiar d'Educació que gestiona entre altres les escoles La Farga i la Vall, que han renunciat al concert educatiu per mantenir l'educació segregada per sexe.

Altres figures clau dins del nou equip són Raül Adames, director del Secretariat Diocesà d'educació catòlica i director de l'àrea de col·legis CEU i de l'escola Abat Oliba Loreto - vinculades als Propagandistes-; Carla Asmarats, directora de l'escola Sant Feliu de Cabrera, que tot i ser també una escola parroquial no està sota el paraigua de la Fundació; Carles Bosch, delegat episcopal juvenil de l'arquebisbat, director del grup Joan Roig i reconegut amb el premi Alter Christus; o Miriam Buixó, responsable de pastoral de secundària al col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, que pertanys als Legionaris.

"Relleu per motius d'edat" diu l'Arquebisbat

La presidenta del Patronat no ha volgut respondre les preguntes de SER Catalunya i El País sobre quin és l'encàrrec que se'ls ha fet respecte de la gestió de les escoles o respecte a si hi ha intenció de revisar com els centres estan fent la feina pastoral i evangelitzadora. Ens remet al gabinet de premsa de l'Arquebisbat que defensa que el canvi en la composició del Patronat respon a la necessitat de rellevar "aquells membres que per motius d'edat no podien seguir en el càrrec". Destaquen que alguns integrants de l'anterior patronat continuen -3 de 7- i que el fins ara gerent, Isidoro Torrescusa "passa a ser-ne el director general".

Sobre les intencions de futur asseguren que "la FEP continuarà treballant per atendre els reptes educatius especials de les seves escoles, la majoria de centres situats en entorns amb necessitats materials i humanes."

De les 18 escoles que estan incloses a la Fundació, hi ha cinc centres d'educació especial i unes quantes escoles ubicades en barris desafavorits com l'escola Sant Jaume, a la Torrassa (l'Hospitalet de Llobregat), l'escola L'Esperança, a Baró de Viver (Barcelona) o la Santissima Trinitat, a Trinitat Nova.

Fonts de l'arquebisbat remarquen també que com que s'ha ampliat el nombre de membres del patronat, és lògic que s'hagi donat entrada a altres perfils que fins ara no havien estat representats.

El personal dels centres, a l'expectativa

Diferents persones vinculades o coneixedores tant de la trajectòria de les escoles parroquials com dels equilibris entre els diferents corrents de l'Església, coincideixen que el canvi en la composició del patronat és significatiu.

"No es pot dir que hi haurà un gir a la dreta només pel currículum dels nous membres, cal esperar les seves accions" diu una de les fonts consultades, que en tot cas si admet que aquests nous membres "no estarien pas al sector progressista de l’Església." Una altra veu, també prudent, s'agafa a les paraules del mateix Cardenal Omella, que en les seves pastorals insisteix en la idea que la missió cristiana implica convidar i oferir, però mai imposar. Hi ha també opinions força més pessimistes, que creuen que és només qüestió de temps que aquests grups ultraconservadors intentin aplicar les seves receptes.

Els treballadors d'un dels centres ubicats sota el paraigua del Patronat expliquen que a principi de curs els van informar del canvi en la presidència i de la incorporació de nous membres. Que en el dia a dia, no han notat cap diferència respecte a cursos anteriors, però que els companys que s'encarreguen de l'acció cristiana ja els han avisat que "hi haurà novetats". Aquests treballadors preveuen que "tornaran a tenir un estil més tradicional pel que fa a l'ensenyament de la religió". Una altra cosa serà, diuen, com encaixarà això en la realitat d'alguns centres que tenen estudiants de moltes nacionalitats i de confessions diferents.