S'afegeixen noves paraules al diccionari com dana, procrastinar o falàfel. Quins són els criteris per fer-ho?

Barcelona

En el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) s'han afegit 117 noves paraules. Algunes de les que s'han inclòs són dana i procrastinar, paraules que ja tenim molt interioritzades en el vocabulari popular. La qüestió que sorgeix sobre això és: Per què ara les han afegit al diccionari? A l'Aquí Catalunya, Magí Camps, filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, té la resposta i, a més, explica diversos termes que s'han adaptat al nostre vocabulari.

La paraula de Dana en aquests últims temps s'ha sentit molt tant en els mitjans de comunicació com en el dia a dia a causa de la desgràcia, que va succeir a València. "Ha estat una qüestió d'actualitat", diu Camps sobre la seva inclusió, perquè en el diccionari ja existia gota freda, que significa el mateix. Però, "s'ha popularitzat Dana", afegeix, i, per això, han decidit que formi part del Diccionari. Dana en realitat són unes sigles, que funciona bé com a paraula i vol dir: Depressió Atmosfèrica en Nivells Alts.

En el cas de procrastinar és una paraula molt tècnica, perquè prové de l'àmbit de la psicologia i sociologia, però ha passat a formar part del vocabulari de la gent. I en el moment que "l'ús es generalitza és quan nosaltres li donem la carta de naturalització el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans", explica.

També n'hi ha unes quantes en el diccionari sobre menjar, com falàfel, wok..."La cuina cada vegada és més internacional" i això ha fet que l'IEC han adaptat algunes d'aquestes paraules al nostre vocabulari. En el cas de falàfel s'ha adaptat a l'alfabet occidental, ja que ve de l'àrab. I en el de caputxino no s'escriu en doble c com fan els italians, perquè és una grafia que "per nosaltres se'ns fa una mica estranya", comenta Magí. A més, també explica que "cada paraula té la seva idiosincràsia" i el que fan des de l'IEC és adaptar-ho de la manera més còmoda i natural.

Pel que fa a les begudes hi ha també noves paraules afegides, com clara, xampú, pomada, etc. La clara i el xampú signifiquen el mateix, és una cervesa amb llimona. "Cadascú que faci servir el que sigui propi", diu, però que almenys estiguin les dues formes de dir-ho acceptades. La pomada, que és ginebra amb llimonada de Maó, Menorca, és "una paraula, que feia temps ens han demanat, que entres al diccionari". Tot i que, pomada en el diccionari ja existia, però amb el significat de pomada com a medicament i ara s'ha ampliat el seu significat. A més, el seu nom té una història curiosa, perquè ve d'una "enganyifa", ja que ve d'un eufemisme d'un home, que no podia beure alcohol i ho amagava posant-li llimonada i deia "això és pomada".

L'enquesta d'usos lingüístics del català marca que l'ús del català retrocedeix a gairebé tots els territoris amb una caiguda d'entre sis i nou punts en zones com les Terres de l'Ebre i fins i tot Girona, llocs on el català era predominant. Magí camps reflexiona sobre la llengua: "Si no la fem servir en tots els àmbits l'acabarem perdent".