Miki Esparbé: "Fins que la ferida de la guerra no estigui curada, hem de continuar fent aquest cinema"

Barcelona

"Com va dir en David Verdaguer, els actors o ens morim de gana o de son", diu Miki Esparbé, que últimament s'ha trobat entre el segon grup. L'actor ve de l'èxit de Wolfgang, està acabant funcions al Teatre Nacional amb l'obra Los Nuestros, interpreta al rei emèrit a la sèrie Anatomia de un instante, i ara protagonitza l'última pel·lícula de Judith Colell, Frontera. Ambientada l'any 1943, quan milers de jueus fugien de la persecució nazi travessant els Pirineus, el film retrata la xarxa clandestina d'un poble fronterer disposada a ajudar-los.

De justícia

"Era una història que jo desconeixia completament. Són grups de gent que es van dedicar a confrontar les ordres nacionals per intentar salvar tants refugiats com fos possible". Esparbé interpreta un funcionari amb un passat republicà que se suma al grup de passadors. "Entre el 43 i el 45 van creuar més de 80.000 persones per la frontera francocatalana. A més, és un diàleg amb el present. És important que la generació de joves pugui apropar-se a la pel·lícula just ara que l'extrema dreta els apreta molt fort per romantitzar-los un període com aquest. Tant de bo els convidi a fer una mica més d'investigació i s'adonin que tant la Guerra Civil com la postguerra més immediata i la dictadura en si van ser un període molt trist, amb molta censura, repressió i moltes llibertats coartades", diu. "És important fer aquest tipus de cinema fins que la ferida de la guerra no estigui curada. Hi ha moltíssima gent que creu que no s'ha fet justícia amb els seus difunts, i fins que això no sigui possible i seguim vivint en un país en què hi ha qui nega que cal una revisió de tot plegat i una reparació sana, s'hauran de fer pel·lícules, sèries, llibres i pedagogia a instituts i centres".

El poble

Al 43, no es tenia ni idea de què passava exactament a Alemanya. "Es veu molt la desinformació amb què vivien. Hi havia una majoria silenciosa que no ho sabia, o que mirava a una altra banda. Avui dia, a través dels telèfons som testimonis de tot el que passa arreu del món. La pel·lícula llença un missatge molt poderós, que és el d'accionar-se davant la barbàrie, i un eslògan que segueix vigent: el poble salva el poble, i això és així". Entre el repartiment l'acompanyen Asier Etxeandia, Bruna Cusí, Jordi Sánchez i l'actriu Maria Rodríguez Soto, amb qui tenen confiança total. "Ens coneixem molt. Tenim la fortuna d'haver treballat plegats moltes vegades, hem fet el triplet: l'obra, la sèrie i la pel·lícula. La Maria és espectacular, és un plaer sempre. Només amb ella ja tens mitja feina feta".

Idiomes, estimada

Sent una coproducció belga, durant el rodatge de Frontera es parlaven fins a vuit idiomes. "Es representa la riquesa lingüística del període i del lloc on passa l'acció. Ho vam rodar al Pallars, i vam comptar l'Eduard Montada com a assessor lingüístic dels personatges que parlaven pallarès, que és preciós d'escoltar". Expressions com naltri no hem fet cap re o mira que arribes a ser dorc, i les eles catalaníssimes del seu personatge són alguns dels detalls més cuidats. "Soc de Manresa, si no faig bé les eles... no podíem parlar un castellà neutre estupendo perquè la gent de l'època estava acostumada a parlar català tota l'estona", comenta.

El rei

La pel·lícula, que s'estrena el pròxim 12 de desembre, és un altre dels projectes d'un dels anys més bojos de l'actor. "Soc molt conscient de la sort i el privilegi que tinc, això que repetim tant els que d'alguna manera estem en actiu. Però s'ha d'agafar fort, això. És molt excepcional poder estrenar coses simultànies, estar de promoció i que la gent ho vegi i agradi. És una carambola molt gran i alhora una responsabilitat per als companys i companyes que no tenen aquesta sort". Un dels seus papers més comentats és el de Rei emèrit a Anatomia de un instante. "M'ho vaig pensar molt, perquè podia ser un regal enverinat. El repte era vèncer el prejudici sobre la figura. No compartim inquietuds, ni valors, ni principis, però, més enllà d'això, volíem escapar de la imitació. És un dels personatges més parodiats de la història d'Espanya, i vam intentar fer una aproximació fidel observant i investigant documents de l'època en què el rei estava en contextos que no havíem vist tant. Era un tio molt seductor i ambiciós, que, com tots els personatges amb poder, parla tranquil i lent perquè sap que se l'escoltarà... camina amb el pit per davant perquè ningú el pararà, si t'hi fixes, i li pengen els braços", explica Esparbé sobre la sèrie que deixa el gran interrogant sobre quin va ser el paper del Rei Joan Carles I en el cop d'estat fallit del 23 de febrer. "Com a ciutadà, m'encantaria disposar de tota la informació possible sobre el que va passar de veritat".