El burro català està sota mínims

La població del burro català està sota mínims. Aquesta espècie, originària de Girona, és el símbol de la catalanitat, de la ramaderia i de l'agricultura i ha representat la història del país durant molts anys. De fet, segons les dades de l'Associació per al Foment de la Raça Asnina Catalana, avui en dia només n'hi ha 350 comptabilitats a tot Catalunya.

Dades contradictòries

Les dades del Govern d'Espanya, però, es contradiuen amb les de l'associació. L'any 2024, el Ministeri d'agricultura, pesca i alimentació va registrar 930 burros a Catalunya i 447 a la demarcació de Girona. Joan Gassó, president de l'AFRAC, avisa que realment no n'hi ha tants. "Els animals que van naixent es van donant d'alta, però quan es moren no els donen de baixa", per això, "aquest nombre d'animals no existeix".

Un mal aliat econòmic

Les causes que han arraconat a poc a poc l'existència dels burros catalans han estat múltiples. Una de les principals, però, és que no es tracta d'un animal productiu en comparació amb altres animals de granja, explica Gassó, fet que el converteix en un mal aliat en termes econòmics i això va fer que comencessin a desaparèixer. Per això, l'any 1978 es va crear l'AFRAC, per començar a reproduir les burres fins a arribar a més de 300 animals nascuts. Un altre problema amb què es troben és el relleu generacional, ja que els propietaris dels burros són cada vegada més grans i els joves no tenen interès a cuidar aquesta espècie.

Tampoc és senzilla la reproducció de l'espècie. Les femelles tenen un cicle reproductiu molt llarg, en concret, la seva gestació pot durar fins a dotze mesos, i només neixen una o dues cries. Aquesta baixa natalitat és el que complica encara més la recuperació de la població.

Material genètic per mantenir la raça

Des de l'any 1995, la Universitat Autònoma de Barcelona encapçala el programa de valorar la diversitat genètic ai l'estructura d'aquesta població. A la facultat de veterinària apliquen tecnologies reproductives per potenciar la cria i evitar l'extinció d'aquesta raça. Jordi Miró, director del servei de reproducció equina, treballa per crear un banc de material genètic del burro català com a estratègia per conservar la raça. Des del laboratori, mantenen mostres de semen i d'embrions congelats per tenir un material genètic que es podria recuperar en cas que la raça s'extingís.

"És més barat tenir un ruc que un gos"

El Guarà Parc, situat a Bàscara, és un espai dedicat al ruc català i actualment té sis femelles reproductores, un mascle i tres pollins. Antoni Valentí, el propietari del parc, fa més de 25 anys que cria i preserva aquests animals. La seva passió és difícil de justificar, diu, però considera que el ruc català "és el millor animal del món". Tot i això, lamenta que a Catalunya encara no se li doni prou valor ni utilitat, de fet, defensa que són animals "animals molt intel·ligents, afectuosos i nobles" i que qui en té un, "difícilment en deixa de tenir". Fa 5 anys va començar el seu projecte "Palmem el Ruc" on convida persones cegues a conèixer l'animal a través del tacte.

Pel que fa a la seva utilitat, són molt eficaços netejant el sotabosc, ja que s'alimenten de vegetació molt variada i això fa que sigui un gran aliat per prevenir els incendis.

Econòmicament, "tenir un ruc no és tan car", afirma Valentí, perquè el pinso és econòmic i l'animal menja bastant poc, conclou, "és més barat tenir un ruc que un gos".