Ramon Besa: "Em va agradar la reacció de Lamine. El fa humà, més proper i no és una divinitat"

Barcelona

Ramon Besa analitza amb la seva habitual claredat el partit d’ahir del Barça davant l’Eintracht, un duel que qualifica de “positiu però molt feixuc i llarg”. Per a Besa, el desgast físic de tants partits consecutius i la pressió de guanyar sempre amb el control del partit van marcar el ritme del matx: “El partit d’ahir es bo però és producte de tants partits seguits i de les expectatives culers que sempre es guanyarà bé”.

Per a ell: “Ahir es va guanyar de la manera més inversemblant, un dels pitjors defenses en estat de forma com es Koundé és qui soluciona el partit com un davanter centre”. Un desenllaç que es positiu perque demostra que el vestidor ha recuperat l’esperit competitiu: “L’equip hi creu, té rebel·lia, té confiança”.A més, la necessitat de no deixar escapar cap punt és clara: “Tenim aquella frisança per ser entre els 8 millors i no podem perdre cap punt”.

Tot i això, Besa recorda que el Barça encara arrossega incògnites importants: “Hi ha dubtes pendents de l’equip, com si Gerard Martin durarà com a central esquerrà, si Eric serà definitivament migcentre, si Lewandowski s’està oxidant o si Ferran li farà el relleu tenint en compte el bon rendiment que està tenint últimament”.

"Hansi Flick és molt intel·ligent, quan una cosa va bé no s'ha de tocar"

"El sentiment que tenen els jugadors del Barça, molts de la Masia, no té res a veure amb els del Madrid"

Pel que fa a les individualitats, Besa s’atura en la reacció de Lamine Yamal en ser substituït: “Em va agradar molt la reacció de Lamine quan el canvien i s’emprenya perquè el partit no li surt com vol; això el fa humà i autoexigent. És un tio collonut però no és una divinitat, jo l’hauria abraçat”. L’extrem però, va veure una targeta groga i no podrà jugar a Praga, una baixa que pot acabar pesant a l’equip.

Besa qualifica de “greu” el comportament de l’afició del Eintracht de Frankfurt, que va llançar objectes i va sacsejar la barrera que els separava de l’afició blaugrana: “Nosaltres som molt exigents amb la nostra afició, com ara amb la restricció de la grada d’animació, i després venen aquests de l’Eintracht i campen com volen”. Per això, espera que la UEFA “prengui mesures perquè no es repeteixin actes així”.

Àlex Delmàs: "El que fa Ferran Torres té un mèrit extraordinari"

El missatge calculat de Guardiola

La frase de Pep Guardiola —“que mee con la suya y como no mea colonia le irá bien”—en rèferencia a Xabi Alonso ha estat el punt de mira en la prèvia del Real Madrid- Manchester City. “Guardiola no parla per parlar, sap molt bé l’escenari en què està. Va fer una expressió molt catalana i devia fins i tot pensar si s’entendria en castellà. Em va semblar pensada i intencionada” assegura Besa.

El periodista denuncia la doble vara de mesurar comunicativa i defensa l’enginy de l’entrenador del City: “Periodistes i afició ens passem l’any parlant dels jugadors i entrenadors, però quan ells surten a una sala de premsa i es refereixen a un col·lectiu que l’ha qualificat de pixar colònia, llavors s’ofenen”. Recorda que “La premsa d'espanya ha estigmatitzat molt la figura del Pep per com parla, com es comporta, els seus ideals polítics i ara al City, que està més tranquil i còmode”.

Per Besa, el que fa Guardiola es defensar el seu company “El que fa és dir-li que no ha de tenir en compte la pressió mediàtica. Té enginy i capacitat de dirigir-se a la càmera. Continua sent el Pep que coneixem”.

Hansi Flick: "Eric Garcia defensa i estima el Barça"

El futur d’Alonso

Besa té clar el diagnosi de la inestabilitat que esta vivint el Madrid amb Alonso a la banqueta: “El Madrid està com està perquè té un entrenador intervencionista i de construcció de joc no per un gestor. Alonso intenta fer un equip de futbol; el Madrid està acostumat a guanyar i punt, només s’explica pel resultat, no pel joc”.

"Eric Garcia és l'intocable de Flick. És el que està demostrant més alt nivell"

El seu estil, diu, va a contracorrent: “Xabi diu: m’agradaria guanyar fent un futbol diferent, un joc d’associació. Tots els seus equips tenen un procés d’elaboració, no de transicions ràpides”. Un model oposat al habitual madridista i que Besa atribueix a la majoria dels seus tècnics: “Han estat més aviat simples alineadors, no creadors de joc”.I remarca que, en clubs gegants com Barça o Madrid, el marge d’error és mínim: “El Madrid l’any passat no va guanyar res i aquest any ha de guanyar; sinó la marca no ho aguantarà”.