"Too Much": el disc que un grup d’adolescents ha fet per superar la mort d’un amic

Barcelona

La història que avui expliquem és tan trista en el seu origen com poderosa en el seu resultat. Fa un any i mig, en Tomàs, un noi de 15 anys, es va suïcidar. Els seus amics, companys de música, d’institut i d’una taula rodona del bar Can Pep, van quedar devastats. Però d’aquell dol compartit en va sortir una nova forma d’aferrar-se a la vida: la música.

D’aquella necessitat d’expressar tot el que els passava per dins, va néixer Too Much, un EP de sis cançons que amics i companys de la Black Music Big Band de Girona han compost per homenatjar-lo. La Riv Ventura, baixista i amiga d’en Tomàs, explica que escriure For a Friend, una de les cançons del disc, va ser "una manera de treure llum d’una cosa tràgica", i que convertir aquell dolor en música "va sortir natural, perquè tots vam posar-hi una part de nosaltres". Per a ella, ser avui a El Balcó és, de fet, "un senyal que en Tomàs ens escolta".

La música com a llenguatge de dol

Els amics asseguren que crear el disc els ha ajudat i unit com mai: "Quan escoltem les nostres cançons ens sentim més a prop els uns dels altres", diu la Riv. Canalitzar el sentiment conjunt els va donar un lloc on posar la tristesa, la ràbia i la melancolia.

La periodista Mònica Planas, que va donar a conèixer aquesta història a l'Ara, explica que va quedar profundament colpida: "Vaig passar tres dies escoltant les cançons una darrere l’altra mentre conduïa. Quan era petita vaig patir una experiència similar, però jo no tenia la música com a eina...I vaig pensar, quina sort poder disposar d’aquest llenguatge per expressar-ho tot".

Per als joves del projecte, Too Much no busca ni perfecció ni èxit. "És un EP que no busca ser comercial", diu la Riv, "És només per recordar en Tomàs, un homenatge sincer". Tot i això, el resultat és sorprenentment professional. Van gravar en un estudi real i van tenir l'ajuda del director de Casa de la Música per ajudar a organitzar la gravació de temes. Aquest els va posar en contacte amb un programa d'uns nois que volien fer un Treball de Final de Grau basat a masteritzar uns temes, i van quadrar-ho tot per tirar-ho endavant. “Va ser un mes vista, des que vaig tenir la idea fins que es va arribar a gravar", explica l’Adrià Bohigas, amic íntim d’en Tomàs.

L’Adrià Bauzó, director de la Black Music Big Band, deixa clar que "Jo no els he ajudat a res. Ells ens han ajudat. Aquest disc és producte de la creativitat. En Tomàs era un creador, i continua creant a través del racó que han deixat els seus amics". I hi afegeix: "No ho han fet des del desig d’èxit, sinó des de la necessitat de fer art".

Una crítica als talent shows

La Mònica Planas, arran d'aquesta història, s'ha permès opinar sobre el mal que poden causar els talent shows: "Els talent shows han pervertit l’art. En aquest projecte veus just el contrari, nois i noies que s’ajunten i sumen, en comptes de competir". Per ella, aquesta història té moltes capes: la salut mental en els joves, la força del grup d’amics en plena adolescència -una de les etapes vitals més maltractades- i la feina de la Black Music Big Band per dignificar un talent que sovint queda ocult.

Bauzó reforça aquesta idea: "Volem reivindicar el talent jove real, no el que es dirigeix per al consum ràpid. Hi ha molta música, molts sentiments i molts artistes que no tenen accés als grans escenaris".

En Tomàs era baixista i bateria, i la Riv admet que l’ha marcat profundament, "He incorporat coses seves a la meva manera de pensar com a músic. No és només tocar, sinó que hi ha un treball mental al darrere, i ell m’ho va ensenyar".

Un any i mig després, el grup d’amics encara conviu amb el buit. L’Adrià Bohigas ho explica així: "Hi ha dies que estem malament, però és tan fàcil com dir-li a algú si vol quedar. Ens reunim, parlem i ens expliquem el que ens passa". No deixen d’enyorar en Tomàs, però ara el recorden amb un punt de melangia i amb la felicitat d’haver-lo conegut.