Momi Maiga: "Una societat sense memòria està perduda"

Barcelona

Milà, Madrid i Barcelona en només una setmana. Momi Maiga (1997) porta més de seixanta concerts per arreu d'Europa amb el quartet que formen amb Aleix Tobias, Marçal Ayats i Carles Monfort. Fusionant música tradicional, jazz i flamenc, i sense separar-se de la kora, el músic senegalès acaba l'any a L'Auditori.

Arrelar-se

L'any 2018, convidat pel Museu de la Música de Barcelona, va venir a Catalunya per primer cop. "Amb tres mesos vaig poder formar un grupet i vam fer alguns concerts. Però el visat era temporal. Vaig haver de passar sis mesos fora de l'Estat abans de poder tornar a Europa", explica. "Havia començat un projecte que tenia futur, i quedar separat tant temps era complicat. Per això vam buscar la manera d'aconseguir la residència. No ha sigut fàcil, però us estalvio tota aquesta història". Fa tres anys que viu a Salt (Girona), i en fa un que és pare. "La meva parella és també la meva mànager. Ella és de la Vall de Bianya. Ser pare també contribueix a arrelar-se a un lloc".

Llegat

El tret central de la música de Momi Maiga és la kora, l'instrument que toca des dels sis anys i que sovint es descriu com l'arpa de l'Àfrica de l'Oest. "Té vint cordes i es toca amb quatre dits, els polzes i els índexs. Està fet amb mitja carabassa del Senegal, pell de vaca i cordes de niló". No és casualitat que li arribés a les mans; de fet, estava pràcticament destinat a tocar-la. "La kora es troba dins les famílies djeli, que vol dir sang. Són famílies considerades com la sang de la societat, les que saben tota la història. Una societat sense memòria està perduda". Ell ha nascut en una d'aquestes nissagues que acumulen fins a setanta-dues generacions. "Són segles i segles on s'ha anat transmetent coneixement i història. Amb un cognom, saben situar els ancestres, quin rol tenia a la societat abans de la colonització... és una herència que pot pesar una mica, però alhora estic agraït de poder seguir la tradició i fer viure aquest instrument".

Barsaq

Les lletres que interpreta no defugen del conflicte. El segon disc inclou Barsaq, una col·laboració amb Rita Payés dedicada als milers de persones que moren ofegades intentant arribar a Europa. "És una paraula àrab que vol dir barrera entre el món d'aquí i el d'allà. Al Senegal és un lema comú: Barça o Barsaq, arribar a Barcelona o morir. És un sentiment que té molta gent. Estem en un túnel sense sortida, i venir és l'intent de sortir-ne". Un camí que, per sort, no va haver d'agafar. "Ara soc l'ajudant de la meva família. Es troben en aquest túnel, i jo que he tingut l'oportunitat de venir a través de la cultura, treballo per ajudar-los perquè no agafin aquest viatge".

Kirikomambo

La gira per Europa l'ha portat a exhaurir l'Elbphilarmonie d'Hamburg i tants altres auditoris que no tenen res a veure als escenaris del Senegal. "Aquí la gent ve a escoltar-te i a jutjar-te una mica. Allà és al revés, jo aporto la música i tu t'hi sumes. És una cosa social per a compartir". I així ho faran a L'Auditor el pròxim 16 de desembre.