Víctor Manuel, sobre si Sánchez ha d'avançar eleccions: "Intueixo el que ve i és molt pitjor"

Solo a solas conmigo és el títol de l’últim disc de Víctor Manuel (1947). Feia set anys que no publicava música nova i ara l’asturià ho fa coincidint amb la gira d’Ana Belén, la seva parella. "Estem ocupant Catalunya", bromeja en aquesta entrevista al programa Aquí Catalunya, en què explica que han coincidit per primera vegada promocionant cadascú els seus treballs. "No és el normal", defensa, "de vegades passen anys entre discos, i tampoc no ens queden tants anys... Feia temps que no trèiem res de nou; ara sortim tots dos, hem coincidit". Solo a solas conmigo és una declaració de principis, segons ell mateix: "Sempre composo en solitari, no permeto ni que em vegi la família. Només jo, en un garatge, amb llum elèctrica i una guitarra", així vol ser imaginat mentre crea.

El cantant i compositor va militar fa anys al PCE, i la política ha estat -i és- molt present a la seva vida. La cançó que obre el disc és Déjame por Dios que coja aire, on canta: "No suporto els profetes, que endevinen el que acaba de passar. I em cansen els agorers que ja saben i t’expliquen on anirem a parar. Hi ha batallons de babaus que no voten perquè diuen que tant se val". "Buscant-me enemics", diu, divertit, "crec que sí que es poden transformar les coses, encara que no tant com idealitzem". Es defineix com a escèptic des de sempre: l’any 78 ja cantava "amb un vot no es canvia res". Sí que creu que les coses canvien, però no a la velocitat desitjada.

Sobre la conjuntura política actual diu: "És molt feixuga l’actual classe política". En el seu moment, tant ell com Ana Belén i un grup destacat d’artistes (Serrat, Miguel Ríos...) van donar suport públicament al Partit Socialista, a José Luis Rodríguez Zapatero. Se’ls va batejar com els de la cella. Ara mateix el PSOE viu una de les seves pitjors crisis, amb casos de corrupció però també d’assetjament sexual. Quan va esclatar el cas Koldo, els de la cella van tornar a aparèixer donant suport a Pedro Sánchez, però tot s’ha anat enverinant últimament. "La veritat és que és molt dolorós tot el que passa". Víctor Manuel no creu en la bondat intrínseca de la gent, "però la veritat és que és molt desgastador per a la gent".

Reflexiona: "Em sembla increïble que hi hagi tant maldestre, tanta gent horrible, perquè quan veus Koldo, Ábalos... jo no compraria un cotxe de segona mà a cap d’ells, però ells sí. I sé com pot ser d’odiosa la política, quan uns es protegeixen els altres... però són coses intolerables per a la gent normal. I a mi m’ha semblat difícil d’empassar tot el que ha passat". Preguntat sobre si creu que Sánchez hauria de convocar eleccions, el cantautor ho té clar: "Suposo que en un moment determinat, si ja no dona més de si, haurà de convocar eleccions; però no serà pel meu gust. Perquè intueixo el que ve, i el que ve és molt pitjor".

Preguntat sobre com arriba a aquesta gira, assegura sentir-se al cent per cent. Recorda aleshores Joan Manuel Serrat; li entristeix que hagi deixat els escenaris. "Podria continuar, canta bé i físicament hi està", li fa pena que gent amb tant talent "es retiri". "Però si un llamp l’il·luminés, crec que a ell li agradaria cantar", confia. La fórmula no és fàcil: voler cantar cada quinze dies implica que durant els catorze que hi ha entremig la gola s’ha de treballar. "Però tinc l’esperança que ho posi en marxa", insisteix. Víctor Manuel assegura que no ha defallit mai, si per defallir s’entén pensar a dedicar-se a una altra cosa.

La primera vegada que va tocar va ser l’harmònica, damunt d’una taula, al seu poble. Imitava Joselito, "era com el Justin Bieber de l’època", explica divertit, i recomana recuperar i llegir la vida de Joselito, un personatge amb molta història i amb una carrera interessant. De Justin Bieber, però també parla en aquesta entrevista de Rosalía, que "juga en una altra divisió". En parla com d’"un fenomen extraordinari", però es fixa en el fet que la lloen tots, gent en pols ideològics oposats: "algú s’equivoca".