Miki Esparbé: "No tinc intenció de llegir les memòries de l'emèrit, si me les regalen, serviran per falcar portes"

A 'Frontera', Miki Esparbé dona vida a Manel Grau, un funcionari franquista amb passat republicà que vol ajudar els milers de jueus i fugitius de Hitler. Ens situem al 1943. Franco ha bloquejat les fronteres per impedir que els refugiats que escapen de l'Holocaust puguin entrar a Espanya.

"Tornem allà amb la mirada d'ara", reflexiona l'actor en aquesta entrevista a l'Aquí Catalunya per parlar-nos de la seva nova pel·lícula, "per algunes coses no sembla que hagin passat 80 anys". Es refereix a la història que ha dut a la pantalla Judith Colell, "una història poderosa que no coneixia com a tal". No és l'únic, hi ha bona part del públic que se sorprèn en descobrir el que expliquen al film, que no es coneixia tant.

"La postguerra que veiem als cinemes és sempre més tardana, no d'aquest període". Es refereix a un clima de Segona Guerra Mundial avançada, i concretament, a un punt de vista molt acotat a casa nostra, concretament des d'aquesta frontera francocatalana, on un grup de gent decideix desobeir les lleis per prioritzar els drets humans.

El Manel és un republicà a qui li toca posar-se en la pell d'un franquista, "la realitat de molta gent aleshores" apunta el Miki. "Una cosa és el que fan els personatges per salvar els seus, i l'atra el que els passa per dins", defensa: "per molt que dissenyin una nova vida, els seus principis i valors són poderosos i no poden navegar en contra".

Miki Esparbé, al cinema i a les sèries

La història de 'Frontera' ressona en l'actualitat: els refugiats. Però no només per Gaza, els refugiats que escapen de la fam i de les bombes... a la frontera d'Àfrica "en tenim exemples com a Melilla". "Vivim un període que la pau aparent és una anomalia, des de la caiguda del mur de Berlín s'han construït a Europa més de 2.000km de fronteres. La diferència del que passava en el moment de la pel·lícula i l'actualitat és que avui som còmplices del que passa al mon perquè ens arriba a temps real".

La promoció de 'Frontera' s'ha pràcticament encadenat a la de 'Anatomía de un instante', la sèrie sobre el 23-F inspirada en el llibre de Javier Cercas. En aquesta sèrie, Esparbé interpreta al rei Joan Carles I.

Interpretar-lo va ser una tasca que va requerir molta feina, sobretot la de "no caure en la caricatura", ja que es tracta d'un dels personatges més interpretats i caricaturitzats de la història recent a casa nostra. La sort, diu, és haver tingut de director a Alberto Rodríguez, "intuïa que seria fi, rigorós i meticulós", Esparbé tenia la tranquil·litat de saber que podrien explicar-ho bé. Per a preparar-se el paper, asegura haver fet molta feina per "empapar-se", es va centrar "en allò concret, veure quins aspectes es podien potenciar". Un exemple que posa: l'emèrit era molt seductor en entorns professionals, era estrateg i ambiciós. Preguntat per si es va llegir (o es llegirà) les seves memòries, respon contundent: "No tinc la intenció de fer-ho, i si me les regalessin les faria servir per falcar les portes de casa". Miki Esparbé no s'emporta personatges, sinó estats d'ànims.

En poc temps, d'ell hem pogut veure dos projectes d'aquella època: una sobre la transició i l'altra, sobre la postguerra civil més immediata. Preguntat sobre la percepció que tenen els joves sobre aquests períodes i l'acceptació de la dictadura que apuntava l'últim CIS, Esparbé creu que té a veure en part amb el que s'explica a les aules: "Si hi ha un període històric que ha condicionat l'actualitat que les generacions més joves desconeixen, crec que l'extrema dreta ho té fàcil per colar bulos i determinats missatges, que se'ls intenti blanquejar la figura de Franco o romantitzar una dictadura".

Reconeix que no sap quina ha de ser la manera de conscienciar els joves, "potser la nostra humil contribució és fer aquestes dues produccions, accessibles".