La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

La bibliotecària de la Biblioteca Popular del 'Tot és comèdia' us porta un recull de llibres que parlen dels diferents tipus de dol:

La llum de les estrelles mortes: assaig sobre el dol i la nostàlgia / Massimo Recalcati (Fragmenta). Traducció de Roser Homar

Associem el dol amb la mort, però és un procés que va molt més enllà de la mort física, és la pèrdua d'alguna cosa que sabem que no tornarà: un lloc, una llar, una relació, una feina o alguna cosa que ens estimàvem o de qui estem acostumats a tenir a prop i formava part de les nostres vides.

Quan em va arribar aquest llibre, em va picar molt la curiositat de seguida, especialment per les dues paraules del subtítol: dol i nostàlgia, dos temes molt interessant i dels quals no en parlem massa sovint.

Realcati és psicoanalista, però no us espanteu com em vaig espantar jo, no estem davant de com treballar el dol a través del psicoanàlisi, sinó que l'autor es basteix de casos reals de pacients i sobretot, d'històries de la Bíblia, de l'Odissea, d'Esperant a Godot i de referències a personatges com Freud, Pasolini o Sartre per parlar de com es treballa el dol i, també, d'una cosa que hi va lligada: la nostàlgia.

Sense caure en tòpics, autocomplaença ni filosofia barata, Massimo Recalcati planteja com treballar aquesta tasca tan difícil d'un sentiment que, amb el temps pot anar minvant, però que no acaba de desaparèixer mai i s'ha d'aprendre a viure amb aquesta absència, sense caure en la nostàlgia maníaca que trenca la vida i no permet avançar. Perquè com deia Sartre, els humans som viatgers només amb bitllet d'anada.

Si no fos per les síl·labes de dissabte / Mariana Salomão Carrara (Les Hores). Traducció de Pere Comellas

Si quedar-se vídua quan ets jove és un fet que trasbalsa i et trenca per dins, imagina si, a més, ho acabes sent per culpa d'un accident absurd i estan embarassada d'una criatura. A l'Ana li salten tots els fonaments de la seva vida quan li diuen que el seu home és mort, així, de sobte. I es troba sola amb moltes preguntes i poques respostes, amb el seu cap fent voltes i voltes, molts "i si no" i "i si sí". Està absorta en el seu dolor, tant que a vegades s'oblida que està a punt de dur una nova vida al món. Inesperadament, rep una mà amiga disposada a ajudar-la en tot el que calgui, el problema és que aquesta mà, és la de la vídua de l'home que va provocar l'accident absurd que va deixar a l'Ana sense marit. A partir d'aquí veurem dues dones diferents, dues maneres de dol gestionades de forma antagònica, però l'Ana no entén el dolor de la Madalena, no vol res d'ella. Però, a poc a poc, començarà a acceptar a aquesta dona en la seva vida i en la de la petita Tina.

Una novel·la plena de dolor, de ràbia, d'incomprensió. Tant natural, tant tal com raja que a vegades et trobes una sèrie d'idees sense separar per comes, talment com si l'autora estigués "vomitant" tots els sentiments que la protagonista és incapaç de processar, perquè viu en el núvol del dol i no pot parlar de cap manera racional. Però, alhora, és també una història bella, que tracta com a vegades de les relacions més inesperades, naixen vincles d'amor, d'amistat, confiança i suport mutu.

The leftovers / Tom Perotta (Periscopi). Traducció de Marta Pera

Sense motiu aparent, un dia, desapareixen milions de persones a tot el món. De sobte, sense cap explicació un 2% de la població mundial s’ha esvaït. En aquesta novel·la, Tom Perotta no vol fer una distopia i jugar-se a imaginar quin fet pot provocar un fenomen així, sinó que explora com la gent que s’ha vist afectada de manera indirecta - és a dir, els que s’han quedat - gestionen la seva vida intentant entendre què va passar: ja sigui investigant, unint-se a sectes per intentar paliar el dolor i la manca de respostes. Una bona història que retrata com els humans necessitem trobar respostes a les nostres preguntes.

Hamnet / Maggie O’Farrell (L’Altra). Traducció de Marc Rubió

Aquesta obra va servir per marcar una nova etapa en la carrera de l’escriptora Maggie O’Farrell que podríem titllar de “ficció especulativa”: aquí juga amb un personatge conegudíssim, però de qui s’ha parlat poquíssim de la seva vida personal, William Shakespeare. L’autora no vol fer, però, una biografia, va molt més enllà: vol parlar de la seva dona, Anne Hathaway (també coneguda amb el nom d’Agnes), una dona lliure i mig fetillera, que anticipa que un dels seus fills morirà. Malgrat els constants salts que fa en la seva història, el punt culminant de la història és quan explica la mort del fill, que tot i estar vaticinada per ella mateixa, el dolor serà immens i viscut diferent per part dels seus progenitors. Els experts diuen que la mort del petit Hamnet, va marcar tres de les grans obres posteriors de l’autor Hamlet, Rei Lear i Macbeth, però també hi ha qui creu que no va poder escriure mai sobre la mort del fill - la tesi que compra l’autora -, però que va decidir posar de títol Hamlet, com a manera de preservar per sempre el nom del seu fill, que era molt similar.

Se'm fa molt difícil parlar d'aquest llibre perquè m'ha agradat molt i m'ha semblat magnífic i penso que, com menys detalls en doni, millor. Perquè és un llibre que s'ha de gaudir sabent-ne poc i deixant-se endur per la prosa i per la història. Hi ha tres parts que m'han semblat magistrals: la de les abelles, la de la pesta i quan hi ha l'amortallament. L'O'Farrell és molt gran i escriu tan bé que em llegiria fins i tot un prospecte de medicament si l'hagués escrit ella.

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds / Tatiana Tîbuleac (Amsterdam). Traducció de Carina Oproae

L'Aleksy no té bona relació amb la seva mare, però quan sap que té càncer i que no passarà d'aquell estiu, decideix passar-lo amb ella i intentar fer les paus i que aquells darrers mesos siguin els més agradables possibles per ella, però també per ell, per intentar treure el regust amarg de la seva relació. Sembla que l'autora agafés un dia d'inspiració i seiés a escriure la novel·la d'una tirada. És una successió de frases, fragments i pàgines bones que no s'atura.