Lalo López: "Amb La Fundación Tony Manero estàvem preparats per l'èxit però la indústria no"

barcelona

López defineix Nación Funk com “el nostre Motown, el nostre P-Funk”: un col·lectiu nascut al voltant de la Fundación Tony Manero i d’un grup d’amics units per l’amor al funk, el soul i la música negra. Amb un estudi propi i un petit segell, el projecte va créixer com un espai de llibertat creativa dins d’una indústria que ell mateix qualifica de “monstre”. Tot i la dissolució de la Fundación Tony Manero el 2022, Nación Funk continua activa, donant sortida als seus projectes actuals i connectant amb noves generacions de músics.

Al Llapis de Memòria, López reivindica la música afroamericana com un llegat que sent propi. “No són tributs, són actes d’amor”, explica quan parla dels projectes dedicats a figures com Otis Redding, una veu clau en la seva educació sentimental. Descoberta de petit als viatges en cotxe amb els seus pares on convivien Leonard Cohen, John Coltrane i Redding, aquella música va quedar associada per sempre a la família, la calor i la transmissió emocional.

El programa també recorre la seva relació amb Barcelona, una ciutat que va aprendre a estimar caminant-la amb la seva mare, entre barris com el Carmel, Vallcarca o Sant Antoni. Els Encants Vells, espai on va descobrir discos com Papa Was a Rolling Stone de The Temptations, apareixen com un refugi vital i creatiu. “Quan tot se’n va a prendre pel cul, tornes a aquests llocs”, afirma.

Una part central del relat és la història de la Fundació Toni Manero, nascuda a mitjans dels noranta sota la inspiració de Saturday Night Fever i la figura de Tony Manero. El grup va passar de ser una anomalia dins del panorama musical a convertir-se en un fenomen popular gràcies a cançons com Supersexy Girl, que va catapultar-los a un èxit inesperat. “No estaria aquí si no fos per aquesta cançó”, reconeix López.

Malgrat els discos d’or i les gires, l’artista reflexiona amb honestedat sobre la dificultat de gestionar la baixada després de l’èxit. “Ningú t’ensenya a gestionar-la”, explica. Aquesta etapa de dol creatiu va cristal·litzar en el seu disc en solitari Lalo Malo, un treball fosc i introspectiu que li va servir per tancar una etapa i obrir-ne una de nova.

Avui, López continua produint, composant i actuant, fidel a una manera d’entendre la música allunyada de l’algoritme i de la immediatesa. Pare als quaranta i defensor d’una creació sense presses, reivindica el dret a explicar-se amb temps. “El soul és una història d’amor que no s’acabarà mai”, conclou, mentre el Llapis de Memòria tanca amb James Brown, Isaac Hayes i una vida sencera escrita en clau de funk.

Les cançons de Lalo López:

• Hard To Handle - Otis Redding
• Papa Was a Rolling Stone - The Temptations
• K-jee - MFSB
• Supersexy Girl - Fundación Tony Manero
• Las Reglas del juego - LALO LÓPEZ
• Theme From Shaft - Isaac Hayes
• Super Bad - James Brown