Article 47: Quins drets tinc si em fan fora de casa per obres?

Barcelona

Fa una setmana que els veïns d'un edifici del carrer del Tigre, al Raval de Barcelona, han hagut de marxar de casa seva. Set famílies van ser desallotjades cautelarment per risc d'enfondrament de l'edifici sense que se'ls oferís, per part de la propietat, cap alternativa residencial. És un cas complicat perquè hi ha diversos processos judicials oberts. La propietat va demanar aquest desallotjament cautelar argumentant que l'edifici estava en ruïnes i s'havia de desallotjar els veïns per iniciar les obres de rehabilitació. El cas és que no tots els veïns van acabar al mateix jutjat. Un dels jutges va considerar que no era necessari desallotjar les famílies perquè no existia risc real d'esfondrament. Aquest jutge va tenir accés a informes dels Bombers que va presentar el Sindicat d'Habitatge de Ciutat Vella, que representa els veïns del bloc, que contradeien a la propietat. En canvi, un segon jutge, que no va tenir accés als documents del Sindicat, va decidir que sí que existia aquest risc i que, per tant, els veïns havien de marxar. El resultat és que set famílies han hagut de marxar, però tres persones s'han quedat a viure, perquè aquestes no han estat obligades a marxar. Els veïns, a banda, que es queixen que el propietari no ha volgut fer obres de seguretat perquè el que vol realment és fer-los fora i apujar així el preu del lloguer. És legal que el propietari no doni alternativa? Què passa amb el lloguer? I els mobles?

La legalitat del reallotjament

L'Anna Olesti, advocada del Sindicat d'Habitatge de Catalunya ha explicat que la propietat ja ha canviat els panys dels pisos i, per tant, els veïns no hi tenen accés. En aquest sentit, una altra lluita, més rudimentària, és que puguin entrar a recuperar mobiliari o altres objectes personals si ho necessiten. Tot i que molts d'ells tampoc saben on ho podrien guardar. Malgrat tot, Olesti ha explicat que estan "tranquils" dins la incertesa de no saber quan podran tornar a casa seva.

L'advocada ha apuntat que el que està passant no és legal, ja que "en risc d'esfondrament d'habitatge, s'ha de garantir un reallotjament". A qui correspondria? Depèn. En aquest cas, ha apuntat Olesti, el que ha passat és que "l'Ajuntament no ha dit que això sigui un risc imminent" i, per tant, "no és cosa seva", però com que l'únic objectiu de la propietat és "recuperar l'edifici", ningú se'n fa càrrec: "Es tiren la pilota entre ells i l'obligació queda en va".

Des del Balcó ens hem posat en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona qui ha detallat que es va assabentar del cas el 22 de desembre, un dia abans del primer intent de desallotjament. Des de l'Ajuntament han assegurat que els serveis van anar en persona al bloc el matí del llançament per demanar que se suspengués i va entregar un informe dels Bombers de Barcelona que deia que s'havia de recondicionar l'immoble, però que no hi havia risc imminent a l'edifici i que, per tant, els veïns podien quedar-se. Aquest informe va servir endarrerir el desallotjament del 23 de desembre al 7 de gener, que finalment es va executar. El consistori també ha destacat que va fer el seguiment de les set famílies afectades i que, ara mateix, tres són ateses pels serveis socials, dues han trobat alternativa d'habitatge i dues més un pis on estar-se a través d'amics i familiars. A banda, diu l'Ajuntament, també estan fent seguiment de les quatre famílies que queden a la finca.

Jaime Palomera, investigador a l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, ha apuntat que en una situació com aquestes el que hauria de passar automàticament és la "suspensió del pagament i un reallotjament pagat per la propietat", ja que el fet que l'edifici estigui en ruïnes, com assenyala el propietari, és responsabilitat seva: "Té el deure de conservar l'habitatge i el bloc en condicions dignes, i no ho ha fet".