Cada dia s'atenen 16 persones per depressió a les comarques de Girona

A les comarques gironines, gairebé una de cada quatre persones ateses a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions ho són per depressió. D’aquestes, el 80% estan diagnosticades d’un trastorn depressiu major, i el 20% d’altres trastorns de l’estat d’ànim. Parlem de 5.934 persones l’any, una mitjana d’unes 16 persones ateses cada dia. En el marc del Dia Mundial de la Depressió, parlem amb Ingrid Mulero, psicòloga clínica de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona.

Vuit de cada deu persones tractades tenen un trastorn depressiu major. Aquesta patologia es diferencia de la tristesa puntual o d'un "dia dolent" per la seva persistència i gravetat. "El pacient arrossega un estat de desànim i apatia durant més de sis mesos, fet que interfereix greument en la seva vida quotidiana", explica la psicòloga. En els casos més severs, aquesta situació pot derivar en idees d'autòlisi o suïcidi.

Tot i les dades, el panorama actual del 2025 presenta estabilitat. Després d'un augment significatiu arran de la postpandèmia, les xifres d'atenció a persones amb depressió d'aquest any són lleugerament inferiors a les del 2024. Mulero destaca que ens trobem en una època de major estabilitat, tot i que cal continuar reforçant l'atenció primària com a "primera porta d'entrada" per a la detecció precoç i la prevenció.

La detecció no sempre és senzilla, ja que moltes persones intenten mantenir una aparença de normalitat o neguen el seu malestar. No obstant això, Mulero explica hi ha senyals d'alerta clars com l'aïllament social, la manca d'iniciativa o espontaneïtat i el canvi visible en l'estat d'ànim.

Pel que fa a l'entorn, la psicòloga adverteix que frases fetes com "espavila" o "no li donis importància" poden ser punyents i contraproduents. En lloc d'això, es recomana una actitud d'escolta activa i preguntar directament a la persona: "què necessites?" o "com et puc ajudar?".