En 15 anys augmenta un 25% la prescripció farmacèutica contra la depressió a Lleida

Lleida

En 15 anys, entre el 2010 i el 2025, s'ha incrementat un 25% la prescripció farmacèutica d'antidepressius a Lleida. Això, en part, ha anat en consonància amb l'augment de persones diagnosticades amb depressió. Segons dades de Salut, al 2018 se'n comptabilitzaven 4.697 mentre que l'any passat ja n'eren 5.733. Això suposa un augment del 22% en aquest periode, en aquests set anys. Parlem de l'augment del diagnòstic i de la prescripció de fàrmacs per combatre la depressió amb el director dels serveis de Salut Mental i Addiccions de l'hospital Santa Maria, Jordi Blanch.

Assegura Blanch que "l'activitat física, treballar el pensament, la conducta, les relacions interpersonals... això ajuda moltíssim a les persones que tenen depressió a l'hora de combatre-la. Això i també els tractaments". Una de les pitjors situacions en què es pot trobar una persona amb depressió és caure el que es coneix com "en bucle". I Blanch afegeix "Si una persona comença a tenir idees negatives o pessimistes això també el pot perjudicar. Es tracta de treballar i això es fa amb tractament psicológic per fer que aquests tractaments siguin, entre cometes, constructius i aportin una millora de l'estat d'ànim". I parla també del famós triangle entre conducta, pensament i emocions. "Treballant el pensament també milorem les emocions i vice-versa".

Interacció

També veu molt important Jordi Blanch la feina del "treball interpersonal", tenir una bona xarxa social i familiar al voltant que ajudi la persona amb depressió. "Hi ha una sèrie de canvis cerebrals que no depenen només d'un tractament farmacològic", reconeix el psiquiatre, "sinó que depenen del simple fet de parlar o de interaccionar socialment. La psicoteràpia també fa canvis morfològics al cervell". Nega Blanch que estar deprimit sigui una debilitat o un transtorn que només hi poden caure els dèbils "La depressió és una alteració de l'estat d'ànim i pot aparèixer en qualsevol persona, de qualsevol condició, edat, situació socioeconòmica... Sí que hi ha factors predisposants o situacions ambientals que ho poden desencadenar -la Covid o la crisi econòmica ho han demostrat-, però la depressió pot aparèixer en qualsevol persona".

Estigma

La depressió com altres transtorns de salut mental estan encara estigmatitzades en la societat. I també s'auto-estigmatitza aquell qui la pateix, perquè se n'amaga. Si bé han augmentat els diagnòstics perquè hi ha més personal i hi ha més recursos per fer front a la salut mental, encara hi ha molta gent, valora Blanch, que no està diagnosticada i, en canvi, pateix problemes de salut mental com la depressió.

Més personal

Una de les raons que expliquen aquest augment de diagnòstics els darrers anys és l'augment de recursos i personal que ha gaudit la unitat de salut mental i addiccions del Santa Maria des de l'any 2017, assegura el seu director, Jordi Blanch. Tot i això, per no estar, com ara, per sota de la mitjana de Catalunya en atenció pública psiquiàtrica i psicològica, "caldrien, només a Lleida ciutat, entre tres i quatre psiquiatres més i almenys dos psicòlegs més". Reconeix que la dificultat és de trobar psiquiatres o psicòlegs amb la formació necessària que vulguin viure i treballar a Lleida. Un altre dels problemes de la demarcació és l'accessibilitat territorial per poder fer arribar aquests recursos i personal en pro d'una bona salut mental de la població a tots els racons de la demarcació de Lleida.