Cop de geni: Hope Solo, la millor portera de la història

Barcelona

Hope Solo és la millor portera de la història: 16 anys a la selecció dels Estats Units, del 2000 al 2016. Dos Ors Olímpics, Campiona del món, dos guants d'or en mundials, una pilota de bronze, una desena de premis a millor portera de l'any, una desena més als millors onzes de tornejos, temporades i de la dècada, i membre del saló de la fama des de fa 4 anys.

Hope Solo va jugar 202 partits internacionals amb 102 porteries a zero i 11 derrotes. Era una avançada als seus temps: àgil, reflexos increïbles, bons fonaments tàctics de porteria...

I a més, amb un gran carisma, també es va convertir en una icona mediàtica brutal. I amb un bagatge infantil difícil, ha estat sempre acompanyada per polèmiques (spoiler: sí, com és habitual en els protagonistes d'aquesta secció, problemes d'alcoholisme), però també d'altra naturalesa, i va acabar la seva carrera perquè la van obligar.

És en una d'aquelles figures amb debat etern de si són àngel o dimoni.

De màxima golejadora a la porteria

Sabeu per què se la rifaven les universitats a Hope Solo, quan jugava a l'institut? Perquè va batre el rècord golejador de l'estat de Washington: 109 gols en 3 temporades, 3 lligues, un State Championships... i des de molt aviat tenia ja emparaulat anar a la Universitat de Virginia (a l'altra punta d'Estats Units).

A Hope Solo la va ensenyar a jugar a futbol el seu pare, veterà del Vietnam. Amb 7 anys, el seu pare se'ls va endur a ella i al seu germà a passar el cap de setmana a Seattle: Al centre comercial, al cinema, al zoo... El tercer dia, els va dir que encara quedava alguna cosa per fer. El quart, que podien allargar un dia més. El cinquè, que havia trucat la mare abans que es llevéssin per dir que si volien es quedessin a acabar de passar la setmana... Fins que van començar a sentir sirenes de policia al voltant de l'hotel, i van detenir el seu pare per segrest dels seus fills.

A la seva autobiografia explica que va ser concebuda en un vis-a-vis a la presó. I que quan era boyscout li desapareixien els diners de vendre galetes (els hi robava el pare). El pare tornant de Vietnam no es va readaptar mai a la societat: van descobrir que tenia 2 famílies, dues identitats, dues assegurances mèdiques, que estava en programa de protecció de testimonis...

A partir del segrest, no el va tornar a veure... fins que sortint d'un entrenament de l'institut, va apareixer sortint del bosc un home amb pinta de sense llar, es van quedar mirant... fins que ella el va conèixer: "Pare?"

Efectivament, malvivia en una tenda de campanya als boscos, després d'aquell partit alguns dies ella va anar a portar-li menjar, van refer la relació, i Hope Solo va decidir que "a la porra Virginia" i va canviar per la Universitat de Washington per quedar-se a prop d'ell.

I al canviar d'Universitat, va ser a la universitat de Washington que va trobar dues entrenadores que li van dir: "Tu vols arribar ràpid a la selecció absoluta? Fes-te portera, que no n'hi ha". Li van fer un pla específic físic, tàctic, treball de porteria, i en un any, al 2000, Hope Solo va ingressar a la selecció que un any abans havia guanyat l'històric Mundial del 99.

Els primers passos a l'esfera mediàtica

Va trigar 5 anys a començar a ser titular, perquè hi havia la mítica portera del Mundial 99, Brianna Scurry. I quan el 2007 per fi va arribar al primer Mundial on Hope Solo havia de ser titular, el dia abans de marxar cap a la Xina (que és on es jugava), va morir el seu pare.

Després del funeral, es va incorporar, trajectòria impol·luta, fins que a les semifinals les capitanes li demanen al seleccionador que posi l'anterior portera, Brianna Scurry, que amb 36 és el seu últim mundial... i Brasil els en fot 4.

Quan acaba el 4-0, a la zona mixta, esclata la primera gran polèmica de la carrera de Hope Solo. Després del partit surt a dir que "l'entrenador s'ha equivocat, ella les hauria parat totes, i ja no és 2004". L'aparten de l'equip, del 3r i 4t lloc, de la cerimònia de les medalles, i la fan tornar sola cap a casa.

Però hi ha canvi de cicle, nova seleccionadora, taula rasa, i l'any següent, un altre cop a Xina, a Pequín 2008, Estats Units guanya l'Or Olímpic amb la portera com a gran estrella i és on comença de debò el fenòmen Hope Solo.

El fenòmen Hope Solo

En els següents anys es converteix en una celebrity que surt a tot arreu: al Jimmy Fallon, al David Letterman, a l'Ellen DeGeneres, al Piers Morgan... tots els late show estrella dels Estats Units.

Òbviament, mil-i-un reportatges a ESPN, 60 Minutes, documentals, participa a Dancing With the Stars, que és el Mira Quién Baila d'allà, i arriba a semifinals (acaben dient-se el nom del porc amb la parella de ball).

Patrocinis amb Nike, amb Blackberry (quins temps, com era el món...), Seiko, Gatorade... EA SPORTS!! Va ser la imatge del FIFA, compartint actes promocionals amb Steve Nash, amb Eric Cantona, madrina de la marató de Chicago, programes de caritat, recepcions amb Obama, estrenes de Hollywood, gal·les de premis...

Una voràgine social amb la flor i nata, que ella diu que li provoca ansietat social, i allà és on situa la causa (o l'inici) dels seus problemes amb l'alcohol. El Background familiar no era el més esperançador...

Els capítols més foscos

Ja l'endemà de guanyar el primer or Olímpic, el 2008, anys després va admetre que a l'entrevista amb l'NBC va arribar encara borratxa (però mira, es pot entendre).

Però és cert que és a partir del 2012, del segon or (que per cert, gairebé se'l perd perquè va donar positiu en canrenona en un antidòping, la substància de Yeray), quan arriben els escàndols forts.

Aquell estiu del 2012 comença a sortir amb un ex jugador de l'NFL, Jerramy Stevens, que té un historial bastant llarg de crims menors (consum de marihuana, alcohol al volant, agressions i baralles en discoteques, etc) i una acusació de violació.

Quan portaven 4 mesos junts, el van detenir acusat de maltractament perquè en una festa a casa, el germà de Hope Solo va trucar la policia que quan va arribar se la va trobar a ella amb sang en un colze.

L'endemà, ella va anar a comissaria, va declarar que no li havia fet res, li van retirar els càrrecs, i al dia següent es van casar.

Al cap d'un parell d'anys, el 2014, a ella, a Hope Solo, també la van detenir després d'una baralla amb la seva germana i el seu nebot (ell li va trencar un pal d'escombra al cap).

Solo ja venia d'una família desestructurada (de la mare també diuen que havia tingut problemes amb l'alcohol), però el marit òbviament NO era la millor influència: el 2015 el van detenir per conduir begut un altre cop. Problema: Hope Solo anava amb ell, i portaven un cotxe de la Federació. La portera va ser suspesa 30 dies de sou i feina.

Van tenir bessons el 2020. I el 2022 la van detenir a ella, totalment beguda, amb els nens de 2 anys al cotxe. I va ser quan va tocar fons i va demanar fins i tot ajornar la seva entrada al saló de la fama per entrar en un programa de rehabilitació.

Forçada a retirar-se per lluitar pels seus drets

Però aquí, Hope Solo portava ja 6 anys retirada, des del 2016, quan la van fer retirar. La versió oficial, és que després de caure eliminada a les olimpiades de Río (on ja havia tingut polèmica per enfotre-se'n els problemes amb el virus Zika), fa aquestes declaracions després que Suècia les elimini als penals: "Hem jugat contra una colla de covardes." La Federació va al·legar que aquestes declaracions NO anaven amb les valors de l'equip, la va suspendre amb 6 mesos sense jugar (enlloc) i li van tallar el contracte amb la selecció (per sempre), amb l'argument que era reincident.

Abby Wambach va dir que era un premi a la trajectòria que Hope Solo s'havia guanyat. Però tot i així, sembla una conseqüència una mica exagerada.

Fa 4 anys, va ser notícia que la selecció d'Estats Units va arribar a un acord judicial amb la Federació per l'Equal Pay (per igualar el que cobren els futbolistes i les futbolistes).

Segons la versió de Hope Solo, aquesta lluita s'engega quan ella, després de guanyar el Mundial, es vol comprar una casa nova i, a l'hora de demanar la hipoteca, quan va demanar el contracte amb la selecció, es va trobar que primer li donaven llargues. Quan per fi va aconseguir resposta, que era una broma de mal gust (la forma jurídica no era ben bé un contracte laboral, les quantitats eren 72mil dòlars l'any per les cracks, assegurances mèdiques estranyes -operacions no pagades, baixes maternitat...).

Que els homes havien cobrat 30 milions per jugar el mundial, i elles només 2 per guanyar-lo. Va traslladar que incomplien amb la llei federal d'igualtat, s'hi van unir Megan Rapinoe, Carli Lloyd, Alex Morgan... Però Hope Solo creu que, fer-la fora al cap d'un any per dir "covardes" a les rivals va ser com dir-li "tu ens tocaràs la cartera, però nosaltres ens desfarem de tu".

Què va fer Hope Solo? Ja no hi tinc res a perdre... denuncio. El que passa és que les que encara jugaven, denuncien al cap d'un any (va tot a la mateixa causa), pacten cobrar 24 milions de dòlars (per aquesta generació) i un compromís de, en el futur, institucionalitzar que s'equipari el que cobren la selecció masculina i la femenina.

Per Hope Solo aquest acord va ser una farsa, un win win: les actuales cobren, però a dia d'avui la federació no té per què seguir pagant amb igualtat.