Haver de tornar a ser mare als 60: "A aquesta edat fa una mica de mandra, però l'estimo molt"

Barcelona

A 62 anys tot està bastant fet. La feina més exigent s'ha acabat, si hi ha hagut una família, ja està encaminada i el que toca és descansar. Però a vegades, per circumstàncies de la vida, això no és així. Això li ha passat a la Rosa Alarcón, qui ha hagut de tornar a ser mare: "He tornat als gronxadors, a necessitar cangurs i a ensenyar números i lletres". Ni ella ni el seu marit buscaven activament un acolliment, però s'hi han trobat i han hagut d'afrontar-ho: "A aquesta edat fa una mica de mandra, però l'estimo molt".

Al març farà un any que la Rosa i el seu marit han hagut de tornar a ser pares i admeten que "no és el mateix que als 30". Hi ha molt més cansament, però també molt més temps: "Ara m'hi puc dedicar, jo abans treballava moltíssim i el meu marit déu-n'hi-do, hem hagut de fer una criança heroica". Fan el que poden, amb les "limitacions" que tenen com l'edat, però també la malaltia de la Rosa, la síndrome de Meige, que fa que se li tanquin els ulls voluntàriament.

Amb tot, els seus fills l'ajuden fent "més de pares que de germans" i el nen està molt agust amb ella: "Estic sorpresa que té mamitis amb mi", ha admès la Rosa, "quan s'aixeca a les 6.30h i vol esmorzar ve amb mi al llit, amb la tia Rosa".