Qui es va inventar el plàstic de bombolles per embolicar?
La història de com dues cortines de dutxa es van convertir en un dels productes més mítics de la cultura pop

El racó de no pensar: el pàstic de bombolles i què diu l'horòscop de la feina que fem
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Serveix per embolicar des de parts de mobles, electrodomèstics i tot allò que ve embalat en caixes on un adhesiu alerta de molta fragilitat. És el típic plàstic de bombolletes, que alguns més enllà de l'ús pel qual va ser concebut, l'agafen com a entreteniment i es dediquen a fer-les explotar amb els dits. Un d'ells: el periodista Santi Jiménez, el delegat de l'AS a Catalunya. Aquest dijous ha explicat quin és l'origen del film alveolar, com correctament se l'anomena. Té el seu origen als anys 50, creat pel nord-americà Alfred W. Fielding i el suís Marc Chavannes i deu la seva creació a la pura casualitat d'un error mentre creaven un altre invent.
Originalment, Fielding i Chavannes treballaven per inventar un paper pintat per a parets a base de plàstic. La idea era que tingués una aparença futurista, replicant els ideals estètics de la “generació Beat”, un moviment contracultural de l'època que es considera el precedent dels hippies. Per posar a prova el seu invent, varen ajuntar dues cortines de dutxa de plàstic amb un segellador per calor. El resultat va ser que entre les dues superfícies varen quedar petites bosses d'aire atrapades. Lluny de fer un altre intent, el nord-americà i el suís varen veure una oportunitat de mercat.
Ràpidament, els seus esforços varen virar cap a quins possibles usos donar-li a aquest nou invent. De la pluja d'idees varen sortir fins a 400 propostes diferents, entre les quals hi havia, per exemple, un aïllant per a hivernacles. Fins i tot, Fieldin i Chavannes varen crear una empresa anomenada Sealed Air Corp, amb la que dotar de més serietat al seu invent.
Totes les idees es van anar descartant fins que el 1960 se'ls va ocórrer fer servir el seu plàstic de bombolles com un embalatge de productes fràgils, canviant per sempre el destí del seu producte. La idea els va semblar tan bona que ràpidament varen trucar a la gegant tecnològica IBM per vendre'ls el seu producte.
Als anys 60, IBM va llançar al mercat el seu model 1401, el primer ordinador produït en massa, però no sabiencom embalar-lo. En l'època, els productes fràgils com aparells electrònics s'embolicaven en paper de diari, el qual no amortiguava prou bé els productes a més que la tinta del paper usat els tacava. La necessitat d'IBM va rebre una solució immediata amb el Bubble-Wrap, el nom comercial amb el que es va anomenar al film alveolar, convertint-se en el producte amb el qual varen començar a embolicar els seus productes.
El paper de bombolles d'Alfred Fielding i Marc Chevannes va terminar sent tot un èxit, popularitzant-se el producte ràpidament com a material d'embalatge. 30 anys després, l'empresa Sealed Air Corp. va passar dels cinc milions de dòlars anuals als tres mil milions en el canvi de segle i el film alveolar es va convertir en un producte mític de la cultura popular.




