Quins artistes han passat de viure al carrer a tocar el cel?

El somni americà promet èxit a qui persevera, però la realitat sovint va molt més enllà. Abans de convertir-se en grans icones de la música, artistes com Louis Armstrong, Billie Holiday, Eminem, Lady Gaga o Ed Sheeran van viure etapes de precarietat extrema, alguns fins i tot dormint al carrer. Històries que avui sorprenen, però que mostren la realitat de les esquerdes d’un sistema on el talent no sempre garanteix un inici fàcil.

El periodista Bruno Sokolowicz explica que artistes de la talla de Louis Armstrong han viscut al carrer o en situació sense llar abans de fer-se coneguts. Precisament la infància del que va ser una de les figures més carismàtiques del jazz, no va ser gens fàcil. De fet, tot el contrari, el trompetista i cantant va viure en els carrers de Nova Orleans abans d'ingressar en un reformatori on va començar amb la música. Va iniciar la serva carrera enmig de situacions marcades per la pobresa i el racisme, així ho evidencia les seves primeres actuacions en locals on, si eres negre, no podies entrar d'una altra manera que no fos com a treballador.

Un context similar que va haver de patir la Billie Holiday, qui després de fugir de casa sent adolescent va viure als carrers de Harlem. Sokolowicz relata que l'artista es va veure embolicada en un món de "prostitució forçada i un racisme estructural bastant dramàtic". A aquesta llista se li suma un altre gran nom com el de Rod Stewart qui vivia en parcs i ponts mentre intentava triomfar com a músic. El presentador també afegeix a la cantant Jewel qui explica que "va haver de viure al seu cotxe després que l'acomiadessin i abans de l'èxit." Una llista infinita i sorprenent de noms que han viscut els dos extrems, la vida en la marginalitat i el reconeixement mundial.

A més, Sokolowicz posa d'exemple una experiència que el va sorprendre i que està molt lligada amb el tema. "Em va sorprendre molt un anunci que la Fundació Arrels va projectar en el Festival de cinema i documentals inèdits, on apareixien noms com Mick Jagger o Bessie Smith" i llavors llençaven als assistents la pregunta de "que tenen tots en comú", i la resposta era que tots havien dormit al carrer. No és coincidència que la gran majoria qui vivien en aquestes circumstàncies eren dels Estats Units, un lloc que segons el periodista "és la primera potencia mundial de desigualtats econòmiques", i afegeix: "sumant-li l'absència de seguretat social, això fa que no tinguis aquesta xarxa on caure". Kurt Cobain, Courtney Love, Jim Morrison, Eminem, Steve Earle... i podríem no acabar mai.

És cert que hi ha casos que també ens toquen més de prop, a Europa també n'hi tenim un de molt recent i sonat, concretament el de Benjamin Clementine qui era un sense sostre dormint al carrer i en albergs de la ciutat, mentre tocava el piano en estacions o bars. Avui en dia la seva obra se centra molt en aquestes vivències que ell va patir. Sokolowicz també menciona a la Lady Gaga qui comenta que "amb 19 anys va viure de forma temporal al carrer i en sofàs d'amics a Nova York", unes experiències que després l'han fet abanderada de la lluita dels joves sense llar amb la "Born This Way Foundation".

Un altre nom que sorprèn és el de l'Ed Sheeran, qui dormia als carrers de Londres mentre tocava com a músic de carrer. Un cantant que obre la porta al Bruno Sokolowicz a parlar dels coneguts com a "músics de carrer", aquí inclou figures com: "Manu Chao, Damien Rice, Tracy Chapman..." qui van donar el tret de sortida a la seva carrera musical des del carrer. El convidat explica a l'Aquí Catalunya que els músics americans que han cantat sobre les esquerdes del somni americà han posat en relleu temes com la pobresa, el racisme i la vida plena de carències. Bruce Springsteen, Bob Dylan, Anne Difranco o Tom Waits entre d'altres s'han "obsessionat de artísticament" en humanitzar col·lectius marginals com els sense sostre, alcohòlics, perdedors urbans...però sempre "amb gran humanitat", concloia Sokolowicz.