Un de cada tres pisos comprats pel Govern en els últims dos anys eren de La Caixa

Barcelona

El Govern necessita pisos per accelerar el pla d'aconseguir 50.000 habitatges protegits de lloguer abans del 2030. La Caixa té un estoc d'habitatges que la Fundació va construir com a part de programes d'obra social, que es feien fa quinze o vint anys, però que no s'han mantingut. I l'executiu de Salvador Illa ha trobat un aliat inesperat en l'entitat presidida per Isidre Fainé, una relació que va deixar encarrilada l'anterior Govern d'Esquerra. En els últims dos anys, la Generalitat ha comprat 843 habitatges a InmoCaixa per uns 64.000 euros cadascun i ja en té 1.064 més d'emparaulats per aquest any.

Si comptem els més de mil pisos anunciats per al 2026, en poc més de dos anys, la Generalitat haurà pagat 141 milions d'euros a La Caixa per 1.907 immobles. Són, de mitjana, uns 74.000 euros per habitatge. La forquilla de preus, però, és molt àmplia i es poden trobar un lot de 56 pisos a Sant Feliu de Llobregat comprats per 124.000 euros cadascun o també un lot de 77 habitatges a Salou, pagats amb prou feines a 9.300 euros cadascun.

Un canvi de predisposició de La Caixa

Els preus han estat calculats de manera objectiva, tenint en compte paràmetres com el valor de l'habitatge o el que costaria construir un habitatge protegit similar. Fonts properes a La Caixa admeten que la venda no ha estat "un gran negoci lucratiu" per a l'entitat. Fonts del Govern de Salvador Illa apunten que la negociació ha estat "molt dura".

Fonts consultades per SER Catalunya assenyalen que l'Incasòl feia temps que tenia detectats els immobles de La Caixa, però que mai havia fructificat la negociació perquè els adquirís el Govern. De fet, InmoCaixa, la filial que es dedica a la gestió i comercialització d'immobles de Criteria (hòlding inversor de la Fundació La Caixa), s'estava desprenent dels seus actius immobiliaris venent-los a fons d'inversió.

Les mateixes fonts asseguren que, amb l'arribada de Josep Jordana al capdavant d'InmoCaixa el març de 2024, es va obrir una nova etapa de més predisposició per negociar i es van arribar a acords pels primers lots. Finalment, va ser Salvador Illa, ja a la presidència, qui va anunciar la primera compra de 450 pisos a finals del 2024.

Fonts de l'entorn de la Fundació afegeixen que vendre els pisos al Govern ha permès a La Caixa desinvertir en habitatge fent gest amb perspectiva social i, alhora, cultivar una bona relació amb l'administració.

Entre 2024 i 2025, la Generalitat ha adquirit 2.684 pisos: 1.791 a través de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, a través del tanteig i retracte. Això vol dir que la Generalitat pot igualar les condicions que ofereix un comprador i quedar-se un pis, que per exemple, procedeixi d'una execució hipotecària o estigui situat en una zona declarada mercat residencial tensat i sigui propietat d'un gran tenidor persona jurídica. Els 893 pisos restants els ha comprat l'Incasòl, que s'encarrega de negociar lots de pisos en finques senceres de grans tenidors, com per exemple els 843 de La Caixa.

Nous pisos públics de lloguer assequible

Els immobles adquirits a La Caixa s'incorporaran al parc públic de lloguer assequible de manera permanent. Eren pisos protegits de promoció privada sobre sòl privat. D'aquesta manera, la Fundació La Caixa es desprèn de bona part del seu parc de lloguer. Segons fonts de l'entitat, la seva obra social segueix ara altres línies estratègiques diferents de l'habitatge, com la pobresa infantil, l'atenció a les persones grans, l'educació o les beques per investigació.

En el cas del darrer paquet de 1.064 habitatges, la gran majoria de pisos tenen llogaters a dins. El Govern ha assegurat que, un cop firmada la compra, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya es posarà en contacte amb tots els veïns per renovar els contractes o regularitzar la seva situació.