Javier Menéndez Flores: sobre Miguel Bosé "Hi ha gent que madura bé i hi ha gent que madura pitjor"

barcelona

Javier Menéndez Flores s’ha convertit, amb els anys, en un dels grans noms del periodisme cultural del país, especialment en l’àmbit musical. Autor de més de vint llibres, ha signat algunes de les biografies més rellevants d’artistes fonamentals de la música popular espanyola. Una tasca que, segons explica a Llapis de Memòria, va començar gairebé per necessitat: “Vaig escriure els llibres que jo mateix volia llegir i que no existien”.

La seva primera biografia de Joaquín Sabina va néixer en un context molt diferent de l’actual, quan internet encara no havia irromput com a eina de documentació. Retalls de premsa, llibres i hores de conversa van ser la base d’un mètode que ha mantingut al llarg del temps: escoltar, observar i construir relats amb profunditat literària. Aquell primer llibre va obrir el camí a una relació estreta amb el cantautor, que acabaria donant lloc a una trilogia imprescindible sobre la seva obra i el seu univers creatiu.

Però Llapis de Memòria no és només un recorregut professional, sinó també íntim. La música és el fil conductor de la conversa i de la vida de Menéndez Flores: de Kiss, descoberts gràcies a un germà gran durant la infància, als boleros que sonaven a casa seva i que el connecten directament amb la figura del seu pare. Cançons que actuen com a portes obertes a records, emocions i etapes vitals molt concretes.

Criat en el Madrid dels anys setanta, Menéndez Flores reivindica una infància de carrer i una adolescència marcada per l’esclat de la Movida. Una efervescència cultural que, tal com explica, no va ser un moviment planificat sinó un fenomen col·lectiu nascut després de dècades de repressió. “Va ser un gran desmelene”, afirma, i defensa una visió oberta i plural d’aquella època, on convivien rock, flamenc, heavy, cançó d’autor i experimentació artística.

El programa també posa el focus en la seva relació amb figures com Miguel Bosé,de qui va escriure una biografia complexa, iniciada amb la seva col·laboració i acabada sense ella i, especialment, amb Robe Iniesta. Autor de De profundis, la biografia d’Extremoduro, Menéndez Flores reivindica Robe com un creador únic, capaç d’elevar el llenguatge més cru a categoria poètica.

Amb una mirada lúcida i sense nostàlgia impostada, Javier Menéndez Flores defensa separar l’artista de la persona i recorda que la cultura, com la vida, està feta de contradiccions, evolucions i canvis. Llapis de Memòria traça així el retrat d’un escriptor que ha sabut convertir la música i la memòria col·lectiva en literatura duradora.

Les cançons de Javier Menéndez Flores:

• I Stole Your Love (Live At The Forum, Los Angeles/1977) - Kiss
• Dos gardenias - Antonio Machín
• Te amaré - Miguel Bosé
• Esta boca es mía - Joaquín Sabina
• Dulce introducción al caos - Extremoduro
• Like a Rolling Stone - Bob Dylan