"Té el caràcter del futbolista de carrer, la personalitat desvergonyida del seu origen i al camp es transforma: és un depredador, pots anar a la guerra"

Barcelona

Fermín va seguir un camí una mica més llarg i menys directe per arribar a triomfar al primer equip del Barça: en comptes de fer el salt al filial, va sortir cedit al Linares, llavors a 1a RFEF, on va destapar-se com a migcampista ofensiu amb arribada i gol fins a guanyar-se fer la pretemporada següent amb el primer equip blaugrana a les ordres de Xavi.

"Des de la primera temporada ha crescut a passos de gegant i ara mateix pot mirar de tu a tu qualsevol dels pesos pesants del Barça, senyal de que s'està afiançant encara més a la titularitat i agafant galons", diu el capità del Linares Hugo Díaz, que va ser el millor soci en atac de Fermín al club de Jaén.

Hugo Díaz recorda com va ser el procés d'adaptació del jove futbolista, que llavors tenia 18 anys: "Quan arriba algú d'un planter important com el Barça és cert que hi fa fred fora d'aquests clubs. I arribes a un club amb història però amb moltes dificultats i menys infraestructures si ho comparem amb el que estan acostumats. Ell poc a poc s'adona que per poder tornar ho ha de fer bé a fora, i durant el procés poden sorgir dubtes però quan s'adona que el seu nom sona per tornar decideix tornar per no sortir. Agafa el tren, que n'hi ha d'altres que el desaprofiten i quan surten dels grans planters es dissolen com un sucret a l'aigua però ell ho va saber aprofitar bé. Tothom que va estar en contacte amb ell durant l'any que va estar amb nosaltres se n'alegra de manera enorme i els seus triomfs els celebrem com a propis."

És veritat, recorda el capità, que les circumstàncies van acompanyar: "Es va fer un bon grup, les coses van anar bé i no va ser un any de dificultats sinó de positivitat: ens va faltar només un gol per entrar a la fase d'ascens a segona. Ell tenia la sort que tenia un any més de contracte però no volia tornar al Barça si no renovava o sortia cedit a un equip de Segona, perquè ja se sap com són els planters: que puja un altre del juvenil, quedes relegat a un segon pla i acabes sortint per al porta del darrere. S'ho va guanyar amb la bona pretemporada que va fer i el Barça va acabar apostant per algú de la casa que va haver de sortir fora per curtir-se."

A nivell futbolístic, Fermín ja apuntava a convertir-se en el futbolista que és ara: "La facilitat per jugar, per associar-se... el que veus a primera divisió ho feia igual en una categoria que encara és més difícil fer-ho per la quantitat de puntades que s'hi reben i els pocs espais i la intensitat que hi ha. Ell té la peculiaritat que trepitja l'àrea i se sap girar en molt poc espai, i a primera i segona t'ho deixen fer més, tot i que després has de tenir l'habilitat de marxar del teu marcador, però ell ho feia aquí, en rondos i 3x3, i quan veies com ho feia aquí i a quina velocitat i amb quina perfecció era un jugador diferent, vaig tenir la sort de compartir un any amb ell."

I això que, abans de coneixe'l, podien existir dubtes sobre un futbolista que el Barça havia descartat pel seu filial: "No et mentiré: hi havia un 'run-run' perquè quan cedeixen un jugador al Linares en comptes de deixar-lo a la mateixa categoria del filial pots pensar que són les sobres de la qualitat que hi ha allà, però jo tinc el costum de no jutjar la gent fins que no la veig competir perquè hi ha jugadors d'entrenament i jugadors de partit. I ell des del primer dia va ser igual de bo als entrenaments i als partits. I salta a la vista el canvi de posició que li va donar l'Alberto (l'actual entrenador de l'Albacete, proper rival del Barça a la Copa del Rei) quan va veure que tenia tant de gol i tanta arribada. El va posar darrere del punta i els números parlen per sí mateixos: un gol a la primera volta i dotze a la segona."

Fermín ha fet aquesta temporada 10 gols i 10 assistències amb el Barça. Hugo Díaz té clar a què li dóna més valor: "Jo valoro més el gol, és molt difícil marcar gols. Ens hem malacostumat a que els grans cracks de les últimes dècades com Mbappé, Haaland, Messi o Cristiano facin 40 o 50 gols per temporada i la gent pensa que és fàcil. Jo valoro molt el gol i sobretot l'eficàcia, perquè amb tres ocasions et fan dos gols."

Tot i així, no el contempla com a davanter centre perquè creu que perdria prestacions: "No me l'imagino jugant de davanter centre pel cos, de segona punta es mou millor en aquells espais i és més indetectable. El davanter està més fixat pel defensa i hi ha més marca a l'home. Però ell, amb la capacitat de repetició d'esforços que té i d'arribar de segona línia i també per fer gols, per mi és més determinat des de darrere de Lewandowski i Ferran més que no pas a la banda o de davanter centre."

El que també s'intuïa de Fermín ja des de ben jove és el caràcter que imprimeix al seu joc i transmet als companys dins del terreny de joc: "Ell era tímid a les distàncies curtes, a l'hora de parlar, però al camp sempre ha sigut un jugador de carrer. Ara el futbol s'ha convertit en moltes estadístiques i vídeos, però ell era el típic que s'hauria pogut criar amb mi amb dues papereres com a porteria i hem jugat amb voreres, amb pedres i amb tot plegat. Això va també amb la zona de naixement, un poble petit on tothom és sempre als carrers, i amb la personalitat del seu origen: andalús, desvergonyit... no té res a veure el caràcter de tracte amb les persones que és més reservat que al camp, que es transforma: és un depredador".

I, com a bon davanter, ho remata: "Té molt de caràcter i contagia a qui té al voltant, i quan jugàvem junts tenia la sort de saber que ens en podíem anar a la guerra amb ell, no m'he complementat mai tan bé amb ningú aquí a Linares."