La biblioteca popular, amb Marta Cava

Cambra de bany / Joaquim Soler (Cap de brot)

Barcelona

La història transcorre en un dia xafogós d'estiu en què el protagonista, un locutor de ràdio, passa els dies a Barcelona lluny de la dona i el fill. És un home trist, sol, poca pena, avorrit, insípid. Fins que, després de molt de temps ignorant-lo, reapareix a la seva vida la Virgínia, la seva sensual i fogosa amant.

Durant mig llibre us ho passareu pipa llegint aquesta mena de novel·la eròtica, entre aquest home insegur i poc convençut de ser atractiu i la reencarnació de la bellesa suprema que és la seva Virgínia. Fins que un petit accident domèstic, un petit descuit, un clàssic "ja ho faré demà" fa que acabi amb la novel·la eròtica i comencin les corbes, la bogeria, la irreverència, el surrealisme.

El mar no banya Nàpols / Anna Maria Ortese (Cràter). Traducció d’Alba Dedeu

Ortese va publicar aquest recull de relats a principis dels anys 50, va rebre premis i bones crítiques, però també va patir el rebuig dels ciutadans de Nàpols i també de col·legues seus. Els cinc textos llargs que componen l'obra, relaten la ciutat en diferents moments i en diferents aspectes, però sempre centrada a parlar de la classe obrera. Al llarg dels relats coneixem diferents personatges: una nena que necessita ulleres, però només se'n pot fer càrrec del seu cost una tieta soltera, un gran edifici on viuen amuntegats i en condicions precàries moltes famílies empobrides o un escriptor que investiga sobre altres autors napolitans. La prosa és precisa i descriptiva, tant que a vegades pots imaginar-te vívidament les olors, els cossos o els paisatges.

A més de les crítiques, Anna Maria Ortese va viure una vida solitària, aïllada i lluny dels cercles literaris: ella anava fent i anava escrivint. I ara, dècades després, s'està recuperant i dignificant la seva obra. Edicions del Cràter s'ha animat a fer la primera traducció al català d'aquesta autora. Jo només espero que aquests relats no siguin l'única obra seva que puguem llegir en català.

Els Eduardians / Vita Sackville-West (Viena). Traducció de Maria Rossich

Just pocs mesos després de gaudir de les apassionants "Cartes d'amor" entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West (editades per La ela geminada), per fi podem llegir -gràcies a Viena Edicions- l'obra magna d'aquesta escriptora que estaria bé que poguéssim reconèixer més per la seva tasca d'escriptora que no únicament per ser "l'amant de".

Basada en experiències familiars reals que va viure l'autora, el protagonista és Sebastian, un jove aristòcrata que s'està preparant ser l'hereu de tot plegat. En el transcurs d'aquest procés, coneixerà dues persones que faran que tot allò que donava per fet trontolli: la primera, en Leonard Anquetil, també jove, però una ànima lliure, que viu lluny de les convencions i, podríem dir, que fa el que li dona la gana; i la segona, Lady Roehampton, una dona amb qui descobrirà el noble art de la seducció. Una novel·la que retrata una societat que començava a canviar just abans d'un dels fets que acabaria transformant el món per sempre: la Primera Guerra Mundial.

K. L. Reich / Joaquim Amat-Piniella (Club editor)

Aquesta nova edició és necessària perquè era un llibre que només es trobava en aquells formats de preu assequible pensats per les lectures obligatòries a l'escola, i ara, arriba en el format tradicional de l'editorial que inclou un text inèdit de l'autor, un fantàstic epíleg de la Marta Marín-Dòmine, una selecció de cartes entre Amat-Piniella i Joan Sales i que acaba amb dos informes de la censura sobre l'obra. Cosa que, espero, contribueixi a posar aquesta obra allà on es mereix, entre les millors obres de la literatura catalana (i, posats a demanar, també de la literatura europea).

La veritat és que després de llegir l'epíleg, poca cosa es pot afegir, perquè allà està tot ben explicat, la importància social i literària d'aquesta obra. Jo només us puc aportar la meva experiència de tornar-la a llegir: la sensació d'estar davant d'una obra mestra, la capacitat que té Amat-Piniella per posar tanta bellesa enmig de l'horror, com retrata tots els personatges reclosos al camp com a supervivents sense jutjar les actituds que tenen, la descripció minuciosa de tots els horrors i barbàrie que es van viure als camps de concentració.

La lectura d'aquest llibre no és còmoda ni agradable, et fa dosificar-la perquè tot plegat costa pair, però aquesta part de la història s'havia d'escriure i ara ens pertoca a nosaltres llegir-la per tal de no oblidar-la.

Horizontes perdidos / James Hilton (Trotalibros). Traducció de Patrícia Antón

Quan un avió té un accident a prop del Tibet, un grup de passatgers acaba sent rescatat per un grup de persones de qui no poden deduir si els estan rescatant o els volen matar. Després d'una travessa, arriben a Shangri-La, un paradís amagat i remot on la gent que hi arriba, no vol marxar. Un cop superada la tensió, els passatges comencen a conèixer els paisatges idíl·lics i els personatges que hi habiten a través de les converses i reflexions que tenen entre ells. Un dels protagonistes s'enamora d'una jove dama que fa centenars d'anys que hi habita: es manté jove perquè Shangri-La és un lloc especial i pot mantenir la seva joventut, però si marxa, envellirà de cop. Qui voldria marxar del paradís? I més quan hi ha una guerra amenaçant el món. Pot complir Shangri-La tot el que promet o és millor tornar i enfrontar-se a la crua realitat? Un llibre a mig camí entre una novel·la d'aventures i de reflexions filosòfiques.

Aquest va ser el primer llibre que va tenir una edició en butxaca, una pel·li de l’any 1937 de gran èxit i, sobretot, és d'on va sorgir el concepte de Shangri-La. Una obra importantíssima i poc coneguda.