Els problemes ferroviaris a Catalunya van començar amb el primer tren

Barcelona

L'actualitat continua girant al voltant de la situació ferroviària. Entre anuncis intermitents de restabliment i suspensió del seu servei, avui a l'Aquí Catalunya l'historiador Xavier Carmaniu ha revelat que el primer tren ja va donar problemes. L'expert posa el punt d'inici d'aquest mitjà de transport el 28 d'octubre de 1848, quan s'inaugura la línia Barcelona-Mataró, un trajecte que molts usuaris encara fan servir, però que "té molts problemes i que de fet és molt simptomàtica de com ha anat tot el nostre país".

Aquesta va ser una iniciativa privada d'una empresa industrial, ja que en aquell moment el govern central "no creia en els trens" i eren sempre iniciatives privades. La idea de la implementació d'aquest transport a Catalunya va ser d'un mataroní, de nom Miquel Biada, que havia estat a Cuba i havia vist que allà n'hi havia servei ferroviari. Aquesta visita va inspirar a Biada, qui va pensar que era una bona idea per unir Barcelona i Mataró, que en aquell moment era un port molt important per mercaderies i productes tèxtils.

"Li va costar déu i ajuda perquè evidentment va tenir problemes burocràtics, i tampoc va trobar finançament", ha assegurat Carmaniu destacant la gran dificultat que va tenir Biada per poder iniciar el seu projecte. Finalment, la solució va venir des d'una companyia de Londres amb la que es va poder formar una empresa sota el nom de Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. El 1847 van començar les obres, que es van allargar més d'un any i a l'abril es va posar en marxa aquesta primera línia, que ara també és patrimoni industrial del país. Ell no va poder veure la seva creació, ja que va morir uns mesos abans.

Les autoritats del moment, que inicialment no mostraven interès a portar a terme aquest projecte, el dia de la inauguració sí que varen assistir. "Llavors no hi havia fotos, o tantes com n'hi ha ara, però les autoritats civils, les eclesiàstiques i les militars varen estar tots a la foto en un lloc que es deia Porta de Don Carlos. Allà és on després s'acabaria construint l'estació de França, per connectar amb la frontera, connectar amb el nord i connectar amb el progrés", un fet que el periodista qualifica de molt simbòlic.

Des d'allà va sortir aquesta locomotora que es deia Mataró i que s'havia construït a Anglaterra, ja que aquí no hi havia tallers. En aquell moment el tren arribava als 80 km per hora, una velocitat que Carmaniu comenta "que és fins i tot més del que deuen arribar a les d'avui en dia". Portava 30 vagons de càrrega i 60 de passatgers, uns vagons "molt més petits que els d'ara", que van recórrer 28,5 km.

En aquest trajecte es va aturar a Badalona, Montgat, el Masnou, Premià i Vilassar, que eren les parades que hi havia llavors. La línia per on circulava la locomotora la van construir enginyers anglesos que ja van topar-se amb problemes relacionats amb les llevantades, les torrentades i amb pilars, per tant, comenta "que tampoc és una cosa que sigui d'ara".

En aquella època no hi havia Renfe, ja que aquesta companyia va ser "un invent franquista". Un projecte que es va iniciar amb l'objectiu de controlar-ho tot. Franco funda a partir de l'any 42 aquesta organització espanyola que "centralitza tots els trens amb una concepció molt més centralista", una idea que es veu molt reflectida en com està organitzat, "i d'aquí plora la criatura, encara".