Què és la doctrina "Donroe", el principi pel qual Donald Trump regeix la seva actuació internacional?

Barcelona

Els últims moviments geopolítics de l'administració Trump han mostrat una tendència a l'intervencionisme, especialment sobre països d'Amèrica llatina o Groenlàndia. En un míting recent, el president dels Estats Units va fer servir aquesta actuació internacional dins del que ell va batejar com la "Donroe", creant una nova versió de la coneguda com a Doctrina Monroe, ara amb el seu nom. Però, què és aquest concepte? On té el seu origen i com s'ha apropiat Trump d'aquesta filosofia per explicar les seves accions internacionals?

Rafa Vilasanjuan, director d'anàlisi i desenvolupament de l'Institut de Salut Global de Barcelona, explica a l'Aquí Catalunya que la doctrina Monroe és una idea que sorgeix fa 200 anys al Congrés nord-americà, instigat per James Monroe qui va començar a promoure la idea "d'Amèrica pels americans". Aquesta frase no solament recollia als Estats Units, sinó tot el continent americà, incloent-hi els països del sud i centre d'Amèrica. El context d'aquell moment presentava un continent "dominat per les colònies espanyoles, portugueses, i també britàniques". Segons el que explica l'expert, la intenció de la doctrina era acabar amb l'intervencionisme colonial no solament als Estats Units, sinó a tota l'Amèrica. Així neix una filosofia aspiracional, originada amb la independització dels Estats Units, que no només buscava aquesta llibertat en el seu territori sinó motivar i recolzar a tots aquells països a què tinguessin les mateixes intencions.

Com explica Vilasanjuan, qui va donar més pes a la doctrina Monroe va ser el president Roosevelt a finals del segle XIX i començaments del segle XX, ja que va ser qui va començar a estendre la motivació d'alliberació del colonialisme als seus veïns llatinoamericans, adoptant una política intervencionista. Així, doncs, va donar suport a diferents mobilitzacions com la rebel·lió a Cuba contra Espanya, per així apropiar-se de la colònia; la de Veneçuela contra la Gran Bretanya, per aconseguir també el poder sobre aquest país, començant d'aquesta manera el monopoli territorial que tindrien els Estats Units sobre Amèrica, el que Vilasanjuan denomina com "la Monroe 2.0".

A partir d'aquí, Roosevelt va començar a desenvolupar "l'exèrcit més gran de la història del món en un sol país, amb tota l'armada i la força naval per controlar el Carib i tota Llatinoamèrica". Vilasanjuan comenta que, posteriorment, els següents presidents nord-americans varen agafar el testimoni de la doctrina Monroe com Kennedy amb Cuba i Bahia dels Cochinos o Kissinger, que ho va utilitzar a la Guerra Freda per acabar amb tots els moviments marxistes a Llatinoamèrica amb el control de Xile, de l'Argentina, del Brasil, entre altres.

Ara bé, com s'ha apropiat Donald Trump d'aquesta filosofia en l'actualitat? El director del ISGlobal respon a la pregunta, explicant els tres subjectes clars que ha afegit l'actual president nord-americà a la que és la doctrina 4.0 de Monroe: Primer, el control o la lluita contra el tràfic de drogues per part dels immigrants, seguit de la reducció de la influència de la Xina i altres poders de l'hemisferi occidental. Finalment, l'amenaça que està portant cap a Cuba, Mèxic, Colòmbia, Panamà, i la que ja ha començat a Veneçuela amb la invasió del país i l'atac per portar-se Maduro. Per Vilasanjuan, aquest últim és, sense cap dubte, el pilar de la nova estratègia internacional de Trump, una nova doctrina Donroe a la que l'expert li afegeix una altra derivada amb Groenlàndia, la qual considera un punt clau per poder controlar els accessos marítims i per aire al tot el continent i l'hemisferi occidental.