La fundació Institut Guttmann: "Hem desterrat la paraula irreversible"

La Fundació Institut Guttmann ha estat reconeguda amb el Premi Toreski a l'impacte social, en la primera edició d’aquests guardons, com a reconeixement a sis dècades de trajectòria dedicades a la neurorehabilitació i a l’acompanyament integral de les persones amb discapacitat d’origen neurològic. El premi posa en valor no només l’excel·lència clínica del centre, sinó també la seva vocació social i transformadora.

La gerent i codirectora de l’Institut Guttmann, Montse Caldés, ha destacat en aquesta entrevista a l'Aquí Catalunya que el guardó reconeix “60 anys d’esforç continuat” de tots els professionals que han fet possible que el centre esdevingui un referent en neurorehabilitació tant a nivell estatal com internacional. Caldés ha subratllat que la tasca de la institució va molt més enllà del tractament clínic: “No només tractem les seqüeles d’una lesió neurològica, sinó que acompanyem la persona a construir un nou projecte de vida, amb autonomia i participació social”.

Per a moltes famílies, l’Institut Guttmann representa una esperança després d’un accident sobtat o d’una lesió neurològica greu. La directora assistencial i codirectora del centre, la doctora Montserrat Bernabeu, explica que sovint és el primer recurs que es busca quan apareixen seqüeles importants: “És l’oportunitat de recuperar al màxim les capacitats i, sobretot, de recuperar la vida familiar, social i laboral”.

Un dels pilars de la filosofia del centre és el rebuig al concepte d’irreversibilitat. “Hem desterrat la paraula irreversible”, afirma Bernabeu. “La nostra funció no és posar límits, sinó parlar del que tenim, cap on podem anar i quines eines podem oferir. La vida continua, potser de manera diferent, però amb acompanyament i suport”.

La rehabilitació a Guttmann es basa en tractaments intensius des del primer moment, combinant teràpia física amb suport neuropsicològic i psicològic. “Treballem amb persones, no només amb problemes de mobilitat”, remarca Bernabeu, que defensa un abordatge global i interdisciplinari, amb la participació de fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs i psiquiatres.

Amb 60 anys d’experiència, el centre ha desenvolupat una gran capacitat de predicció de l’evolució dels pacients, basada en la tipologia de la lesió, les seqüeles físiques i la resposta al tractament. En aquest àmbit, la recerca juga un paper clau. L’Institut Guttmann treballa actualment en tres grans línies: la reparació i modulació del sistema nerviós per millorar la rehabilitació, el desenvolupament tecnològic (com els exoesquelets robòtics) i l’anàlisi massiva de dades amb intel·ligència artificial per personalitzar els tractaments i predir resultats des del moment de l’ingrés.

Al llarg dels anys, el centre ha viscut evolucions que podrien semblar “miracles”, com persones amb lesions cerebrals molt greus que, anys després, han recuperat la capacitat de parlar o comunicar-se. “Cada cas és un petit miracle”, afirma Caldés, que defensa l’empoderament de la persona perquè pugui reincorporar-se a la societat de la manera més autònoma possible.

Un exemple recent d’aquesta filosofia és la participació de quatre pacients de Guttmann (dos amb lesió medul·lar i dos amb dany cerebral) a la Titan Desert, acompanyats per professionals del centre. Una experiència que no només va suposar un repte físic, sinó també un canvi de mirada dins l’entorn familiar i social dels participants.

Malgrat els avenços clínics, les responsables de Guttmann alerten que la societat encara té molts deures pendents en matèria d’accessibilitat i inclusió. “Hi ha barreres físiques, però també emocionals”, assenyala Caldés, que reclama pensar sempre la ciutat i els serveis des de la perspectiva de les persones amb discapacitat. Bernabeu posa exemples quotidians de discriminació estructural, com la impossibilitat de sortir de casa per una avaria d’ascensor, que evidencien la manca de sensibilització.

Actualment, l’Institut Guttmann atén prop de 5.000 pacients l’any, dels quals uns 1.000 són nous, i manté una clara projecció internacional, amb convenis i pacients procedents de diversos països. Tot i això, també afronta realitats complexes, com la dificultat d’accés a l’habitatge o la lentitud i insuficiència de la Llei de la Dependència, que condicionen greument la qualitat de vida de les persones amb discapacitat severa.

El Premi Toreski a l’impacte social suposa, segons les seves responsables, un altaveu per continuar visibilitzant el món de la discapacitat i reivindicar un abordatge social i sanitari integrat. “Avui pot semblar que això no ens toca”, conclou Caldés, “però qualsevol persona pot patir una discapacitat sobtada. I aleshores, tot canvia”.