Quin és el senyal d'alarma per saber si el meu fill està enganxat a les xarxes socials?

Detectar si un fill està desenvolupant una addicció al telèfon mòbil o a les xarxes socials passa, segons els experts, per observar si l’ús de la tecnologia comença a afectar de manera clara algun àmbit de la seva vida. El psicòleg Marc Masip explica que, per parlar d’addicció, cal que hi hagi una repercussió social, familiar o acadèmica. Aquestes afectacions poden manifestar-se en un empitjorament del rendiment escolar, canvis d’humor freqüents, irritabilitat, aïllament social o un augment dels conflictes familiars. Quan el temps dedicat al mòbil desplaça altres activitats essencials (com dormir, estudiar o relacionar-se), esdevé un senyal d’alarma evident.

Masip adverteix que, en alguns casos, aquesta dependència també pot estar associada a problemes de salut mental com la fòbia escolar, la depressió, el pensament suïcida o els trastorns de la conducta alimentària. Es tracta d’una addicció que, segons l’expert, penetra en totes les capes de la societat, afecta totes les edats i es manifesta de manera molt similar arreu del món.

Pel que fa a les diferències segons el sexe, les conseqüències tampoc no són homogènies. Masip alerta que les noies són més propenses a desenvolupar trastorns de la conducta alimentària, tendències depressives, conductes autolesives o comparatives vinculades a l’ús de xarxes socials com Instagram o TikTok. A més, destaca que problemàtiques que abans apareixien majoritàriament entre els 14 i els 17 anys ara ja es detecten amb freqüència entre els 12 i els 13. En canvi, els nois tendeixen a presentar més problemes relacionats amb la pornografia o trastorns de conducta, així com una major vinculació amb plataformes associades als videojocs, com Discord.

Ambdós experts coincideixen que la tecnologia i les xarxes socials poden generar un tipus d’addicció que, tot i no estar reconeguda formalment per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com ho estan la pornografia o els videojocs, comparteix molts dels seus mecanismes. El neurocientífic David Bueno posa com a exemple el cas d’Austràlia, on ja s’han aplicat mesures similars a les proposades a Espanya després de detectar problemes greus entre adolescents, com símptomes de síndrome d’abstinència quan se’ls retira el telèfon mòbil. Masip és encara més contundent i afirma que “té molt d’addicció”, ja que comparteix característiques pròpies de les addiccions comportamentals i impulsives, com el tabac, o de les addiccions abusives, com l’alcohol o la cocaïna. A més, l’ús insalubre del mòbil presenta similituds amb altres addiccions sense substància, com la ludopatia.

Davant d’aquesta realitat, els experts subratllen la importància de saber identificar els senyals i actuar abans que el problema s’agreugi. Masip recorda que infants i adolescents no tenen la mateixa capacitat d’autoregulació que els adults i que, si arriben a passar sis hores diàries a les xarxes socials, sovint és perquè estan deixant de banda altres àrees de la seva vida. En aquest sentit, els especialistes estableixen com a orientació general un màxim de dues hores diàries d’ús del telèfon, tot i que matisen que “no és el mateix dues hores per jugar que dues hores per treballar”.

Pel que fa a les polítiques públiques, ambdós experts coincideixen que les lleis sobre l’ús de les xarxes socials no poden basar-se exclusivament en la prohibició ni en una estratègia de por. Tot i reconèixer la necessitat de posar límits, consideren que la via principal ha de ser l’educació. Bueno defensa una alfabetització digital centrada no tant en l’ús tècnic de les aplicacions (ja que “els nens sovint en saben més que nosaltres”), sinó en la presa de consciència sobre quan i quant temps s’han d’utilitzar.

Finalment, els experts destaquen el paper clau de les famílies en la gestió de la relació dels fills amb la tecnologia. Masip adverteix que “una paternitat amb pantalles pot ser més còmoda a curt termini, però molt més complicada quan s’ha d’educar un nen amb problemes de salut”, i recomana evitar situacions habituals com donar el mòbil a un infant per mantenir-lo entretingut. Tot i valorar positivament la nova llei com un primer pas, coincideixen que cal ampliar-la i complementar-la amb alternatives reals, com la creació d’espais perquè els adolescents puguin socialitzar fora de les xarxes. Segons Bueno, el cervell adolescent necessita relacionar-se perquè “és el que li toca”, i recorda que, contràriament a la idea que és millor que es quedin a casa, “és molt més segur que facin un tomb amb els companys després de l’institut”, sempre que disposin d’espais adequats per fer-ho.