Jan Monter: "Vaig treure un 5 al Treball de Recerca sobre el rodatge d''Estrany riu'"

Barcelona

El debut de Jaume Claret Muxart s'ha convertit en una de les pel·lícules de la temporada i una de les grans nominades dels Premis Gaudí. Estrany riu segueix el viatge d'una família que recorre el Danubi en bicicleta i on el fill de 16 anys té un despertar amorós amb una figura que apareix a l'aigua. El film opta a fins a 8 estatuetes incloent Millor Pel·lícula, Millor Direcció Novella i interpretació revelació pel seu protagonista, Jan Monter.

Primeres vegades

Després d'un càsting de més de 800 persones, Claret Muxart va tenir clar el seu protagonista tan bon punt el va veure entrar per la porta. "Havia fet teatre amateur des dels 6 anys però com a extraescolar. Professionalment, és la primera cosa que faig", explica Monter, que s'estrena conjuntament amb el director. "Sobretot al principi pensava en què en Jaume portava 9 anys preparant la pel·lícula i que era molt important per ell. Sentia aquesta responsabilitat, però ell i tot l'equip confiaven molt en mi i això ajudava".

Això de veure's

Estrany riu va presentar-se al Festival de Venècia, on va rebre el premi a Millor Contribució Artística de la secció Orizzonti, i es va projectar també al Festival de San Sebastián. "Tenia por de no agradar-me. No m'agrada veure'm gravat, com em queda la veu... pensava que no gaudiria la pel·lícula pel fet de veure-m'hi a mi. Però va ser millor del que em pensava. A mesura que l'he anat veient durant la promoció, he pogut separar el personatge de mi mateix". Un personatge que van construir des del joc. "En Jaume ens parlava de les emocions, del moment on estava cadascú, i ens encoratjava a improvisar i explorar coses noves".

TR

Al seu costat, Monter comparteix pantalla amb actors com Nausicaa Bonnín i Jordi Oriol que interpreten els pares. "A vegades creia que potser fer una pel·lícula així se'm feia gros, però pensava: tinc en Jordi i la Nausicaa darrere; on no arribi jo, hi arribaran ells. Això d'alguna manera em donava confiança. A part, de seguida ens vam fer molt amics amb tot l'equip. Tots eren molt bona gent, vam fer una família". Precisament d'aquest rodatge en va fer el Treball de Recerca de segon de Batxillerat. "El vaig presentar a l'octubre, però no va anar gaire bé: em van posar un cinc. Li vaig preguntar al meu tutor i es veu que el jurat no va entendre gaire el projecte. Jo crec que no es van ni llegir el treball", diu fent broma.

Càstings

De cara al futur, té dos camins oberts. "Després de l'institut, tinc pensat fer Geografia a la universitat, però sí que m'agradaria dedicar-me a l'actuació. És un somni que tinc des de petit. És d'aquestes coses com qui vol ser futbolista o astronauta, però ara és una mica més real", diu. "De fet, just després dels Gaudí tinc un càsting, a finals de setmana un altre, i vinc de fer-ne un. Veurem".