Ets racista si parles de "raça"?

Al món cada vegada hi ha més fronteres i no només pel que fa al territori sinó que també entre les persones. Actualment, es troba un context en què l'odi entre cultures es propaga amb més facilitat, un sentiment que es veu clarament reflectit en les polítiques migratòries i en la terminologia que s'empra.

Hi ha qui parla de racisme o de raça, un terme que ha esdevingut protagonista en molts dels relats i les polítiques que últimament s'estan portant a terme. Però què passa amb les races? Quantes n'hi ha entre humans? Quantes no? Magí Camps, periodista i filòleg, explica a l'Aquí Catalunya si la idea de parlar de raça és correcta o un error.

El filòleg comenta que és incorrecte parlar de raça quan tots els éssers humans "som Homo sapiens", i que, per tant, "som una única raça". Camps assegura que des del punt de vista científic és una errada racialitzar a les persones, això no impedeix que l'aparença física entre la gent sigui molt diversa "podem ser més alts o més baixos, més grassos o més prims, més foscos o més clars, però no n'hi ha de races". El fet de parlar de racisme no només implica l'odi cap a una raça que no existeix sinó que, a més a més, significa classificar les persones per un concepte que no és real.

En cas que es vulgui utilitzar una terminologia correcta la paraula més adequada segons Camps és xenofòbia, el terme que normalment es fa servir i que alterna amb racisme. L'origen d'aquest "xenos" ve del grec i fa referència a "l'estranger, el forester, el que no és del lloc d'on ets tu". Tal com explica el periodista quan es parla de xenofòbia o de racisme, no és per al·lusió únicament a l'aspecte de les persones, sinó que es basa en el fet que l'altra persona no ha nascut en el mateix lloc on has nascut tu o perquè prové d'uns països amb els quals "tu no hi tens una bona relació o no vols tenir una bona relació".

Així doncs, no es parla "d'una raça diferent de la meva" sinó que "aquesta persona té una procedència diferent de la meva". Moltes vegades el que passa amb aquest concepte és la relació que manté amb la cultura, una persona que parla una altra llengua, que prové d'un àmbit religiós diferent, tradicional, ja no perquè sigui creient o no, sinó perquè ve de qualsevol de les religions que hi ha al món.

El llenguatge és clau per una bona cohesió social i moltes vegades les persones no pensen que és el vehicle per aconseguir-ho. Aquesta situació no només es dona amb "raça" sinó que per exemple, la paraula tribu, que té una connotació negativa també.

Un concepte que el periodista comenta que originalment no era amb un significat negatiu i que va néixer com una de les divisions tradicionals del poble romà. No només es trobava a Roma sinó, que segons explica Camps, a la Bíblia també es parlava de les tribus d'Israel.

Aquesta connotació negativa va venir amb el temps sobretot quan es "va fixar per parlar de les tribus africanes i índies" però, en canvi, quan es fa referència els nadius americans, no es parla de tribus perquè ja existia aquesta significació despectiva sinó que "és curiós perquè es parlen de cultures".