La sexualitat en les persones amb discapacitat

La sexualitat no és igual per tothom i quan parlem de sexe sovint ens trobem amb molts tabús i converses incòmodes. Però si parlem de sexe i persones amb discapacitat, aquest tabú és encara més gran. Una de les maneres d'acompanyar a les persones amb discapacitat perquè puguin viure la seva sexualitat, es basa a recórrer a l'ajuda d'assistentes sexuals, sempre de manera supervisada i sensibilitzant a les persones amb discapacitat donant-los la informació necessària.

Una d'aquestes persones que acompanyen als usuaris és Montse Garcia, treballadora sexual i pedagoga que atén persones amb discapacitat. Garcia explica que les assistentes sexuals acompanyen i permeten als usuaris accedir a la seva pròpia autoeròtica, normalment a través de la masturbació. Assegura que la seva feina va més enllà del treball sexual, que és una figura hibrida entre el treball sexual i l'assistència personal. Garcia no ho considera prostitució, ja que ella no accedeix al seu propi cos, no centra el desig ni el plaer de la persona a qui assisteix en el seu cos.

Atenció a la sexualitat

Des del Consorci de Sant Gregori atenen persones amb trastorn del desenvolupament intel·lectual, amb necessitats de suport elevades. Els acompanyen en les seves tasques diàries, entre les quals també es troben aquelles relacionades amb la sexoafectivitat.

Alba Planas, psicòloga del consorci, ajuda a les persones ateses i als equips, juntament amb l'equip de psicòlegs, a poder entendre la seva sexualitat i els acompanyen en aquest procés. Cadascú té unes necessitats concretes: a vegades són més afectives, com mostres d'estima, companyia o abraçades, i a vegades són necessitats de caràcter més explícitament sexual. Un cop es detecten les necessitats de cada persona, sovint es genera cert debat entre els professionals del mateix centre. Planas, però, considera que aquest debat intern és saludable.

De fet, l'equip de psicòlegs del consorci ja està treballant per establir un protocol que permeti tenir clar com abordar totes aquestes necessitats, entenent la diversitat intrapersonal de totes les persones que atenen. També s'ha de tenir en compte que cadascú té una manera diferent d'expressar el desig. Planas assegura que, per exemple, és diferent la manera que tenen els homes i les dones d'expressar el seu desig i necessitat sexoafectiva.

Suport jurídic i social

Núria Pi, ajudant de direcció i responsable de comunicació de Support-Girona, explica que des d'aquesta organització es troben que moltes vegades el sexe en persones amb discapacitat continua sent un tema a evitar. Per això, defensen que és necessari donar eines a aquestes persones, fins i tot perquè es puguin adonar de quan viuen situacions que no els agraden, com per exemple, un abús, que asseguren des de l'associació que són situacions que encara passen.

Des de Support - Girona exposen també que legalment les persones amb discapacitat no sempre han estat tractades com es mereixen. De fet, en els anys 90, es van esterilitzar més de 1.000 noies. L'any 2006, des de Nacions Unides es va reconèixer a les persones amb discapacitat el dret a casar-se, formar una família i a decidir lliurement quants fills volien tenir, exigint que tant homes com dones puguin mantenir la seva fertilitat en les mateixes condicions que la resta de la població.

Podeu el reportatge sencer a l'inici de la notícia.