Guerín torna amb la història del barri desconegut: "Tant de bo situï al mapa aquests veïns, històricament humiliats"

Barcelona

A la part de dalt de Barcelona, just al costat de Torre Baró, separat només per l'autopista, hi ha el barri de Vallbona, un barri desconegut i ignorat per la ciutat. Des de dalt del turó es veu Barcelona, les autopistes de Girona i Manresa i moltes vies on els trens passen, però no es detenen. També hi ha cases baixes, pràcticament barraques, que conviuen amb nous edificis de protecció oficial. Molta natura, arbres, gallines passejant pel carrer i les aigües del rec de Barcelona, en aquest barri destapades, on a l'estiu els veïns ho converteixen en la seva piscina municipal.

Aquest barri tan desconegut, Vallbona, ha arribat ara als cinemes amb la nova pel·lícula-documental de José Luís Guerín, Historias del buen valle. Un llargmetratge que s'ha colat en la vida humil d'aquest barri i els seus veïns i on parla de migració, marginació, nostàlgia i pors del futur. Avui El Balcó ha tornat amb Guerín a aquest barri per conversar sobre com i per què ha volgut portar Vallbona a la gran pantalla.

Humilitat i improductivitat

A la cerveseria Els Xipres passa gran part d'aquesta pel·lícula, un dels pocs espais d'oci que tenen els veïns de Vallbona. Des d'allà, José Luís Guerín ha explicat que aquest documental va començar amb un encàrrec del MACBA que el va fer redescobrir "una realitat de profunda discontinuïtat amb la resta de la ciutat", que el va fer sentir que s'havia d'explicar. El procés ha estat de dos anys i mig, però amb només una trentena de dies de rodatge. "El més important han estat els dies aparentment improductius, els que he estat sense càmeres, només parlant amb la gent", ha explicat Guerín. Aquest mètode de treball li ha permès captar històries que després ha pogut enregistrar. La pel·lícula va prendre forma en escoltar els veïns i com molts dels temes que es donaven en aquest petit punt de Barcelona "eren també els grans temes com el problema de l'habitatge, el canvi climàtic o els conflictes identitaris".

Durant el procés, ha admès Guerín, ha estat clau no ser ni comportar-se una estrella del cinema: "Gràcies a això he pogut fer la pel·lícula". Aquest tipus d'història necessitava "un equip modest" per poder relacionar-se amb els veïns de manera "familiar" i extreure d'ells el més interessant: "Quan vas a un barri d'aquestes característiques has d'anar lleuger d'equipatge, no valen l'arrogància i els grans dispositius".

Vallbona

A Vallbona no hi ha caixers automàtics, no hi ha parades de metro ni grans jardins ni avingudes. El que hi ha a Vallbona hi ha moltes realitats diferents amb opinions diverses: "Hi haurà veïns que pensaran que l'aïllament els condemna, i altres que recelen de perdre la pau que tenen ara". Hi ha moltes experiències de com es viu el barri, des de veïns com el Manolo, propietari de la cerverseria Els Xipres, que hi ha viscut tota la vida, fins a nous veïns expulsats del centre que l'utilitzen com a ciutat dormitori. I aquí s'hi sumen les diferències culturals, fins a 12 idiomes es parlen a Vallbona: "És un barri molt amb molta multiculturalitat, però molt poca integració".

Historias del buen valle no agradarà a tothom, això Guerín ho té molt clar, però el que desitja és que "serveixi per situar al mapa aquests veïns, històricament humiliats", en gran part pel centre urbà qui "s'ha beneficiat d'ells" enviant tot el que no volien direcció Vallbona, i després oblidant que existia.