Condemnat a presó un prestigiós osteòpata de Canet per abusar de quatre pacients

La justícia ha condemnat un prestigiós massatgista de Canet de Mar per abusar sexualment de quatre pacients. En una sentència a què ha tingut accés SER Catalunya, l’Audiència de Barcelona considera provats els tocaments a tres pacients a la zona genital i dels pits i a una menor a la zona dels pits, tots en l’última sessió de massatge que van tenir. En canvi, l’absol dels abusos i de dos altres delictes denunciats per altres 8 pacients argumentant “dubtes raonables”. El tribunal l’ha condemnat a sis anys i vuit mesos de presó, lluny dels 46 anys que tant la Fiscalia com l’acusació particular li demanaven. La sentència no és ferma i es pot recórrer.

Dotze pacients van acusar aquest osteòpata i quiromassatgista d’haver abusat sexualment d’elles mentre els feia un massatge. L’acusaven de demanar que es despullessin o es quedessin en roba interior i aprofitar per fer-los massatges als pits, a les natges o als genitals encara que el motiu de la consulta fos per mal d'esquena. Dues pacients també l’acusaven d’agressió sexual, acusacions de les quals ha estat absolt, una d’elles perquè estava prescrit. A banda de la pena de presó, haurà d’indemnitzar les víctimes amb 19.000 € en total i durant tres anys no podrà tornar a treballar de massatgista.

Les denúncies van originar-se a través de les xarxes socials, tal com va destapar SER Catalunya. Diverses dones van explicar les seves vivències en un compte d'Instagram i també van aparèixer pintades a Canet de Mar. Dotze d'elles van portar els fets a la policia. El tribunal assenyala que els relats que es van fer en seu judicial eren fiables, però qüestiona que l'esclat col·lectiu del cas va poder "influir-los" entre elles. Alguna de les denunciants, assegura, va introduir elements nous entre la instrucció i el judici que el tribunal posa en dubte.

El massatgista va defensar les conductes a la consulta dient que feia servir un mètode holístic. I a parer del tribunal els exercicis de respiració, les abraçades, els contactes físics involuntaris, els massatges als glutis, engonals o a la zona del pectoral, sense tocar els pits que s’han acreditat “no poden incloure’s de manera general com a pràctiques abusives” perquè “no es pot descartar que tinguessin un objectiu terapèutic i no lúbric, menys encara en els casos en què es van reiterar diferents sessions sense que es retirés el consentiment per la seva realització”.

És analitzant cas per cas que considera que en quatre d’aquests supòsits va excedir la finalitat terapèutica. La resta, els absol o bé perquè una d’elles va consentir, segons el tribunal, els massatges durant moltes consultes sense mostrar disconformitat ni acreditar simptomatologia posttraumàtica o bé perquè considera que, en altres casos, hi ha dubtes sobre si es va excedir, o bé per falta de concreció de les víctimes; o bé perquè el tribunal considera que entren dins els límits que formulava com a criteri.

Tant les denunciants com el Ministeri Fiscal sostenien que els abusos es van cometre entre el 2007 i el 2020, la majoria en més d’una sessió. En alguns casos, asseguraven, les conductes delictives s’havien allargat diversos anys. Però dels quatre casos provats, l’Audiència Provincial només veu prou acreditat els tocaments en les últimes sessions. No inclou, per exemple, els massatges a la dutxa que va fer a dues de les víctimes, perquè no va arribar a les zones erògenes. La continuïtat en els abusos, descartada pel tribunal, era un dels agreujants que feia elevar la petició de 46 anys de presó.

Durant el judici, les víctimes van assegurar que van confiar en el mètode del massatgista pel renom que tenia. Tot i sentir incomoditat, van relatar, els va costar distingir entre mètode i abús. Per això hi tornaven, van declarar, en un extrem que les forenses que van intervenir durant el procés judicial van assegurar que era “habitual” quan hi havia un vincle de proximitat.

El condemnat també va treballar com a massatgista esportiu al club d'hoquei Mataró, tant a l'equip masculí com femení. Algunes de les jugadores, entre elles menors d’edat, també el van denunciar, però l’Audiència conclou que en cap dels casos els abusos queden prou acreditats: primer perquè hi veu una finalitat terapèutica, segon perquè no pot descartar que les jugadores, que raona que en un primer moment no es van sentir agredides, no “distorsionessin en la memòria o fins i tot en algun cas amplificat” aquests suposats tocaments. Segon perquè l’espai, massatges de 15 minuts que es feien a la vista d’altres persones del club com ara entrenadors o altres jugadores que esperaven el torn, “fan menys probable” que es produeixin tocaments “lúbrics”.