Aquí Girona
Sociedad

Sílvia Aliu posa l'habitatge com a indicador clau per mesurar l'èxit del pressupost un cop acabi l'any

La tinent d'alcalde de Girona assegura que la majoria de les càmeres de videovigilància que hi ha a la ciutat tornaran a funcionar aquest any

Entrevista a Sílvia Aliu, regidora d'Hisenda i Convivència i Seguretat de l'Ajuntament de Girona

L'Ajuntament de Girona ha aprovat definitivament el pressupost per aquest 2026. Un pressupost que supera els 170 milions d'euros, la qual cosa representa un increment del 3% respecte a l'any anterior. La proposta ha tirat endavant amb els vots a favor dels partits del govern municipal, Guanyem, Junts i Esquerra, mentre que el PSC i Vox hi han votat en contra, el regidor del PP no va poder assistir per motius de salut. Segons Sílvia Aliu, tinent d'alcaldia de Gestió de Recursos, Participació Ciutadana i Seguretat en una entrevista a l'Aquí Girona de SER-Catalunya, aquests comptes no són només una suma de partides, sinó un "projecte de ciutat" que segueix la ruta marcada pels 64 acords als quals es va arribar en firmar el pacte de govern.

El govern municipal defineix aquest any com "l'any de les inversions", amb una partida al pressupost de gairebé 9 milions d'euros destinada a projectes de millora urbana. Aliu assegura que aquest any els veïns "notaran que, molts dels projectes que aquest 2025 hem estat treballant, hem estat licitant, hem estat adjudicant; es veuran al carrer". Entre les actuacions previstes destaquen la recuperació de la passera de la Font del Rei, la pacificació del carrer Narcís Blanch i la creació d'habitatge de lloguer públic.

Per agilitzar l'execució d'aquests projectes, evitar els retards d'anys anteriors i que no quedin diners pendents d'executar, l'Ajuntament ha creat una oficina tècnica de contractació i una comissió de seguiment d'inversions. "Això ens permetrà ser més ràpids i més àgils a l'hora de poder licitar i adjudicar certs contractes que costen, perquè són lents i has de fer uns bons plecs tècnics", explica Aliu quan se li pregunta per la manca d'execució pressupostària del pressupost de l'any passat. Es calcula que durant el 2026 han quedat pendents d'execució uns 26 milions d'euros.

Aliu ha assenyalat l'habitatge com l'indicador clau per mesurar l'èxit del pressupost, amb l'objectiu d'arribar als 4 milions d'euros compromesos.

Les càmeres de videovigilància tornaran a funcionar

La partida de seguretat puja gairebé un 10% respecte a l'any anterior i supera ja els 13 milions d'euros. Aquest increment, explica Aliu, es traduirà en una millora de les condicions laborals de la Policia Municipal i la incorporació de dos nous agents al març, arribant a una plantilla de 166 policies, i una important inversió tecnològica. El pla inclou la modernització de la comissaria i la posada en funcionament de bona part de les càmeres de videovigilància que hi ha repartides per la ciutat. Aliu confia que aquest any es podran arreglar les càmeres que llegeixen matrícules i també les càmeres que hi ha a les entrades de la ciutat.

L'oposició crítica una "manca de projecte"

Pel que fa a l'oposició, Bea Esporrín, portaveu del PSC, ha retret una "manca de projecte i poca inversió real". "Administren el present, però no construeixen el futur, no hi ha cap full de ruta amb les inversions i això es tradueix en què Girona no avança", ha afirmat. Els socialistes han criticat que l'any passat van quedar 27,5 MEUR pendents d'executar i que, de fet, "una part rellevant de les inversions" deriva de partides acumulades en anys anteriors que no s'han gastat. "A més, tampoc es pot avaluar quin serà l'impacte real de les inversions per barris", ha afirmat la portaveu del PSC.

La portaveu del PSC també ha criticat que aquest increment del 3% del pressupost es fonamenta en la pressió fiscal i, sobretot, en l'augment de previsió d'ingressos per multes. Bea Esporrín ha dit que, tot i que els impostos es mantinguin congelats, "també és cert que es troben al tram més elevat". Ha estat especialment incisiva amb les sancions, perquè dels 2,5 MEUR que es preveien recaptar per multes el 2025 ara s'ha passat a 6,4 MEUR. "És un increment de més del 150%, que evidencia un model creixent de dependència sancionadora", ha afirmat.

Davant d'això, la regidora Aliu ha defensat que el govern no ha apujat impostos municipals com l'IBI o l'IAE en dos anys per no incrementar la pressió fiscal directa sobre la ciutadania. L'augment de la recaptació per multes s'atribueix a més eficiència tecnològica i a la instal·lació de radars, tot i que el govern subratlla que l'objectiu és finançar la ciutat sense augmentar els tributs generals.

Escolta l'entrevista sencera a l'inici de la notícia