Cada any es compren prop de 200 finques senceres a Barcelona

Barcelona

La història de l’habitatge a Barcelona no s’explica sense les anomenades propietats verticals, que són els edificis on un sol propietari té tots els pisos. És així com es va construir l'Eixample: a cada bloc hi vivia el propietari -al pis principal- i a la resta de pisos hi tenia llogaters.

Cada vegada és més habitual que aquestes famílies es venguin tota la finca sencera a inversors. Des d'abans de la pandèmia hi ha hagut prop de 200 compravendes d'edificis sencers a la capital catalana cada any, segons dades de l'ajuntament analitzades per la SER.

Ampliar

Cerrar

En concret, des del 2019 fins a l’estiu del 2025 han estat 1.228 operacions. Aquest tipus de compres són molt atractives pels inversors, que negociant amb un sol venedor es poden quedar desenes de pisos. Segons l’investigador de l’Institut de Recerda Urbana de Barcelona, Jaime Palomera, aquesta tendència creix: “La operació típica consisteix en comprar la finca, expulsar els veïns, trossejar-la i vendre cadascun dels habitatges a un preu molt més elevat”. En alguns casos, segons Palomera, en comptes de vendre’ls, els inversors converteixen els pisos en lloguers de temporada.

Comprar desenes de pisos, reformar-los i revendre’ls per gairebé el doble

L’expert de l’IDRA assenyala que solen ser operacions molt lucratives: “Es compra l’habitatge per 300.000 euros, es fa una reforma de 30.000 euros i es ven a una família per 500.000 euros”. I això multiplicat per cada pis de la finca.

A la ciutat hi ha ara mateix 24.676 edificis on tots els pisos són de la mateixa persona o empresa, segons l’anàlisi de SER Catalunya de les dades cadastrals de l’Ajuntament de Barcelona, i un cop restades les cases unifamiliars. No totes tenen el mateix risc de ser comprades per un fons d’inversió, perquè l’interès depèn sovint del número de pisos de cada finca.

Ampliar

Cerrar

En aquest sentit, un informe de l'IDRA, assenyala que n’hi ha 3.909 en perill immediat de cridar l’atenció dels inversors, per la seva superfície i rendibilitat.

L’Ajuntament només frena el 2% dels casos

Davant d'operacions així, l'Ajuntament pot aturar la compra especulativa i quedar-se els blocs igualant l'oferta mitjançant el dret a tanteig i retracte. A la pràctica, això només passa en el 2% dels casos: el consistori ha comprat 21 blocs en els darrers 7 anys, mentre que els inversors se n’han quedat 1.221. En part, això es deu al fet que el consistori només actua quan el bloc es ven per sota del preu de mercat.

Ampliar

Cerrar

Aquestes compres encara poden ser més habituals en el futur. Si entra en vigor la nova llei per frenar la compra especulativa, els blocs sencers seran l'únic actiu immobiliari que podran comprar els fons d'inversió. Pel vicepresident dels APIs -els agents immobiliaris- Guifré Homedes, és “inevitable” que acabin desapareixent els blocs amb un sol propietari, però “l’horitzó és difícil de definir”.

Segons Homedes, la compra d’aquests blocs a les famílies originals és una mala notícia per als veïns: “Sovint aquests propietaris tenen una molt bona relació amb els llogaters”. I apunta: “La majoria d’edificis s’acaben venent quan els fills hereten, i els impostos als grans tenidors tampoc hi ajuden”.

Frenar la compra especulativa

L’acord de llei per regular la compra especulativa també té una contrapartida pels inversors: només podran quedar-se els blocs per posar-los a lloguer habitual, amb el preu subjecte al topall. Això també pot condicionar el seu interès per quedar-se aquestes finques en el futur.