Judit Neddermann: "Que la música formi part de la vida de la gent té un valor incalculable que els estrímings no reflecteixen"

Barcelona

El 16 de maig de 2024, Judit Neddermann va fer un concert al CAT Tradicionàrius de Gràcia, el lloc on deu anys abans havia presentat el seu primer disc en solitari Tot el que he vist. Va tocar les mateixes cançons amb els mateixos músics: "després d'això em notava una mica cansada i em venia de gust un projecte més tranquil, petit i fàcil de moure, i vaig proposar al Pau Figueres un disc a duet". Però enmig d'aquell "respir" va rebre la trucada de la GIO Symphonia: volien fer un gran projecte simfònic amb el seu repertori, "i em van donar l'oportunitat de posar de gala i donar solemnitat" a una dècada de carrera que havia celebrat de forma "casolana" amb només un recital. El proper 28 de febrer a l'Auditori de Girona, la cantant amb la seva banda i la vintena de músics de l'orquestra donaran el tret de sortida a la gira simfònica d'aniversari.

Concerts i teatre

El 2014 va ser la seva estrena com a solista, però la cantant i compositora ja feia molts anys que col·laborava en altres projectes artístics com el de Clara Peya o The Gramophone All Stars, on va coincidir amb les germanes Kathy i Yolanda Sey. Les Sey han anat creixent en el món de l'actuació més enllà de la música, i la mateixa Neddermann ha posat un peu en el món del teatre. Va crear la partitura de l'adaptació de la novel·la d'Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla i la de la versió escènica del Tirant lo Blanc de Màrius Serra i Joan Arqué, on, a més, sortia tocant cada nit. "Vaig més al teatre que a concerts. Gaudeixo molt dels concerts, però m'ha d'agradar molt el que està sonant. Ara, fer d'actriu no m'ho he plantejat, potser m'atreviria si algú veiés claríssim que hi ha un personatge que el pogués fer", diu en una entrevista al 'Tot és comèdia'.

L'èxit

En la mateixa conversa parla del que és per ella l'èxit i com es pot quantificar: "És evident que si tens molts streams generes més ingressos i la teva música està al cap de molta gent. Però m'he anat alliberant de la sensació de pressió. La meva música -pels missatges que rebo- acompanya els moments importants de la vida de la gent. Fa poc, una persona que estava terminal a l'Hospital Trueta de Girona va escoltar una cançó meva que van posar pels altaveus, i va preguntar què era allò, que en volia sentir més. La seva germana em va escriure i els vaig enviar un disc. Vaig poder acompanyar aquella persona en el procés de mort. Això té un valor incalculable que els estrímings no reflecteixen. És el que més m'omple".