Ernesto Collado, perfumista; "La revolució olfactiva és la revolució silenciosa"

barcelona

El perfumista i creador Ernesto Collado ha passat pel Llapis de memòria, per connectar les cançons que han marcat la seva vida amb un relat vital que travessa el teatre, la intuïció i l’olfacte. Una conversa que arrenca amb At the Edge d’Alfonso Vilallonga "amic, còmplice i família" i que acaba convertint-se en una reflexió profunda sobre el sentit més oblidat.

Collado, que durant més de vint anys va compaginar la creació teatral pròpia amb feines en televisió i cinema, explica que aquesta doble via li va permetre preservar la llibertat artística: “La seguretat econòmica em donava llibertat. I la llibertat comporta una responsabilitat: ser més radical, anar més enllà”. Format a l’Institut del Teatre i vinculat a projectes propis com L’Alimón o la Fundació Collado-Van Hoestenberghe, defensa el teatre com una eina de transformació.

Durant el programa, recorda una experiència gairebé mística interpretant Lorca al Teatro de la Abadía sota la direcció de José Luis Gómez. “Vaig estar en un estat de trànsit total. Sentia cada paraula com si em travessés. No m’ha tornat a passar mai més”. Aquella intensitat no el va fer acceptar una proposta professional important. “No em penedeixo de cap decisió. La intuïció també és una brúixola”.

La música de Talking Heads i el concert film Stop Making Sense marquen també la seva concepció escènica: un escenari nu que es construeix a poc a poc, des de l’essència. “És una escola d’art total”, assegura.

Però el gran punt d’inflexió arriba el 2015, quan comença a patir fantòsmia, un tipus d’anòsmia que consisteix a percebre una olor inexistent generada pel cervell. “És una al·lucinació olfactiva. Olores una cosa que no hi és, i això et desconnecta del món”. Durant dos anys i mig va conviure amb una olor persistent i desagradable, mentre els metges descartaven patologies greus com tumors o malalties neurodegeneratives.

“Sense olfacte, la vida s’empobreix a un nivell que desconeixia”, afirma. Recorda que el 85% de la percepció del gust entra pel nas i que l’olfacte està directament connectat amb el plaer, la memòria i el vincle. “Ens relacionem químicament. No reconèixer l’olor dels teus fills o de la teva parella té un impacte profund”.

La recuperació va arribar a través de l’entrenament olfactiu diari. Instal·lat a l’Empordà, va començar a ensumar cada matí plantes aromàtiques vinculades a records positius, com el romaní que destil·lava el seu avi, el perfumista industrial José Collado Herrero. “Al cap de mesos, la vida va tornar. Va ser un despertar”.

D’aquella experiència neix Bravanariz i també el llibre Ensuma, on reivindica l’olfacte com una eina de coneixement i connexió. “Olorar és passiu. Ensumar implica curiositat, intimitat. En una societat hipervisual i digitalitzada, ensumar és un acte revolucionari”.

El programa també recupera la seva infantesa vinculada als cavalls “a sobre d’un cavall sempre he sentit que era a casa” i anècdotes com haver fet de grum en un torneig de polo vinculat al llavors príncep Carles d’Anglaterra.

El Llapis de memòria es tanca amb Rock of Gibraltar, dedicat als seus quatre fills i a la seva parella, Barbara Van Hoestenberghe. Una vida que, com les olors, deixa empremta invisible però persistent.

Les cançons de l'Ernesto Collado:

• At The Edge - Alfonso Vilallonga
• Once in a Lifetime - Talking Heads
• Sinfonía alpina, Op. 64 - Richard Strauss
• Yo quiero un caballo negro - Jorge Cafrune
• Rock of Gibraltar - Nick Cave and the Bad Seeds