"Un accident com el del Balandrau avui seria molt difícil"

L'actor català Álvaro Cervantes s'ha consolidat com un dels referents del cinema i el teatre a escala nacional i internacional. El barceloní, nascut al barri del Poblenou de Barcelona, ha estat nominat en diverses ocasions i ara es postula com un dels candidats a fe-se amb el Goya al millor actor revelació per la pel·lícula Sorda.

El Festival de Màlaga de l'any passat va ser suposar el tret de sortida d'una gran temporada de premis i reconeixements, un festival on assistia presentant dues pel·lícules i que finalment es va emporar la Biznaga de Plata. Per si fos poc, els premis Días de Cine acaben de coronar Álvaro Cervantes com a millor actor del 2025.

No obstant l'èxit que està tenint la pel·lícula Sorda, abans ja formava part de grans obres taquilleres. L'actor ha treballat amb persones com Sílvia Munt, Rosa Maria Cerdà, Laia Marull i ha protagonitzat projectes com "3 metros sobre el cielo", amb el paper de Pollo al costat de Mario Casas i Maria Valverde, una pel·lícula que l'ha catapultat a l'èxit i ha fet que el reconeguin a Rússia, al Perú i al Kazajistán. Ha estat sota la batuta de Julio Médem a L'Àrbol de la Sangre, i també ha participat a Dú i a Netflix a Loco por ella del Dani de la Òrden.

Cervantes acaba de presentar al cinema la història de la pitjor tragèdia que recorda el Pirineu català: Balandrau, vent salvatge. L'actor explica a l'Aquí Catalunya què ha suposat per ell ficar-se en la pell d'un dels supervivents, Josep Maria Vilà, una pel·licula que promet tenir un llarg recorregut.

És pot dir que l'actor es troba al cim de la seva carrera, un moment que qualifica de "molt bo" a més d'assegurar estar molt "molt agraït de tot el que està passant a nivell de recorregut de les pel·lícules" en les que ha participat en aquests aquests últims anys.

El repte de representar l'instint de supervivència

En la recent estrenada Balandrau, vent salvatge, l'Àlvaro ha estat l'escollit per interpretar l'únic supervivent d'una tragèdia que va colpejar al Pirienu, emportant-se la vida de set excursionistes menys la del Josep Maria Vilà. Una tragèdia que l'Àlvaro va conèixer arran del projecte i a través del testimoni real del Vilà, "em va impactar molt escoltar el Josep Maria, conèixe'l a través de la pantalla i després ja en persona va ser impressionant".

Una trobada que l'actor considerava necessària i que va ajudar-lo a saber de primera mà com va ser viure una situació tant extrema. "Jo necessitava fer-li moltes preguntes i vam travessar tot el que van viure a nivell emocional i físic", un testimoni que recorda com a molt generós i que va suposar una "transferència de la seva memòria", sentint així un compromís per tal que en Vilà estgués conforme, "jo he treballat per ell".

Un paper que requeria de molta implicació emocional, ja que no només existia un vincle entre el grup d'amics que es va embarcar en l'ascens del Balandrau, sinó que també en la relació amb la Mònica, la seva nòvia, amb qui se n'anaven a casar. Un dels objectius de conèixer al Josep Maria segons Cervantes era anar a l'arrel dels orígens de la relació i d'aquell esperit tan vitalista que tenia tot aquell grup d'amics que va sortir aquell matí a fer el Balandrau.

Tot i que la història d'aquesta tragèdia arriba ara al cinema, ja es va explicar el 2021 en un primer documental: Balandrau, infern glaçat, i es va recollir en uns relats el 2018 per l'escriptor i metegoròleg, Jordi Cruz, al seu llibre "3 nits de torb i un cap d'any". En aquesta conversa a l'Aquí Cataunya, Cervantes i Cruz han compartit experiències.

El que més ha agradat el meteoròleg ha estat sens dubte aquelles expresions facials que permetien fer sentir a l'espectador el patiment. "He quedat impressionat, és molt bonic com allò que coneixes de sobte li poses cara". El torb que va provocar la catstrofe a ser "súper especial, aquest torb va ser molt bèstia i va començar així de sobte", considerant de molt real la representació portada a terme per l'equip del director Fernando Trullols.

Un torb que va tenir una durada d'unes 13 o 14 hores amb un vent que bufava amb cops de més de 100 km per hora amb una temperatura que voltava els 15 graus sota zero. Aquesta combinació de factors, segons explica l'expert feia que la temperatura fos de gairebé 40 graus sota zero. En una reconstrucció dels fets el meteoròleg considera que el vent que impactava sobre els cossos del grup a una velocitat de més de 100 km per hora, "és com si cada segon et tiressin una pala de neu que impacta al teu cos a 100 km per hora".

El rodatge va ser díficil especialment al plató, on es van rodar les escenes més complicades del temporal: "Turbines gegants i la neu falsa, de cel·lulosa de paper, t'entrava als ulls, boca... era molt angoixant, et posava en situació", explica l'actor. Reconeix que va impactar-lo molt, el recorregut del seu personatge. "Un dels reptes era representar l'instint de supervivència que li va sortir al Josep Maria Vilà, que no va plorar tots aquells dies, sinó al cap de quatre dies", afegeix Cervantes que el risc era transmetre aquesta fortalesa en pantalla".

Recorda que durant el rodatge, l'Edu Lloveras va acabar un dia a urgències. El motiu? Que la cel·lulosa feta servir per emular la neu li va inflar els ulls en sang. Hi va haver moments d'esgotament, revela, i també els bombers van formar part del rodatge".

Després de la pel·lícula, ens pot quedar la por als torbs?

Una de les consignes, explica Cervantes, era que la gent no agafés por de la muntanya un cop vista la pel·lícula. Cruz reconeix que no sap si després del film es produirà un efecte crida i més gent voldrà pujar al Balandrau, però sigui com sigui té clar que les eines de les que es disposen avui dia garanteixen més seguretat que fa 30 anys: ni els GPS ni la cobertura funcionen com aleshores, hi ha molts més sistemes per trobar excursionistes accidentats. "Ara és molt difícil un Balandrau", i aprofita per recordar que encara hi ha punts del Pirineu sense cobertura, "cosa que estalviaria molts accidents si hi arribés".

Sorda, una pel·lícula que remou la inclusivitat

Álvaro Cervantes ve de guanyar el Gaudí per Sorda i està nominat al Goya pel seu paper secundari al film d'Eva Libertad. "És un moment increïble", pensa l'actor, "és aquestes coses que et passen un cop a la vida. I m'ha passat amb aquesta pel·lícula". S'estrenava a Berlín fa un any, després han passat per Màlaga i la pel·lícula s'ha estrenat a 50 països. La resposta diu que sempre és molt bonica.

Pel seu paper va estar un any estudiant llengua de signes, des que li van proposar el projecte, i el rodatge era un any després, i llavors va poder tenir el temps suficient per treballar a foc lent, que és com creu que millor surten les coses i com més es gaudeixen. I s'han atensat a ell arran d'aquesta pel·lícula persones sordes que li ho han agrait.

Amb tot el recorregut de la pel·lícula hi ha persones de la comunitat sorda que els estan acompanyant, "i és molt bonic veure com es veuen reflectides en la pantalla, que no passa tant". I sobretot, també, que puguin veure una pel·lícula espanyola en una sala de cinema, ja que les persones sordes no poden veure cinema aquí, perquè a la majoria de sales no se subtitulen les pel·lícules i per tant, no és accessible. Els cinemes Verdi, que estan vinculats a la pel·lícula, a partir de Balandrau han instaurat una sessió diària als cinemes amb subtítols.