"Venir aquí és més que jugar: és un espai segur on m'oblido de l'estrès i em resolen problemes"

Barcelona

L'AE Ramassà és un club de futbol que funciona com una ONG a qui la futbolista del Barça i tres vegades Pilota d'Or Aitana Bonmatí ha decidit donar els més de 62.000 euros recaptats amb el projecte Relats Solidaris.

Un dels principals projectes és l'equip femení inclusiu que des del 2021 treballa amb dones que han arribat fa poc al país, que hi són refugiades o que hi han sol·licitat asil. Hem conegut el cas de la Shagufa, que va començar a jugar-hi fa dues temporades. A més, el club les orienta per construir-se un camí a nivell social i laboral, d'aquí que la coordinadora de l'equip, la María José Kauffman, sigui una psicòloga social.

Podeu veure l'entrevista completa al minut 1:54:30 del directe:

Shagufa, jugadora des de fa dos anys

La Shagufa és afganesa, té 20 anys i en fa tres que és a Catalunya. Des de fa dos, juga amb l'equip femení inclusiu del Ramassà. "Els refugiats, quan arribem, tenim un recolzament. Jo tenia la Creu Roja i em van parlar d'aquest equip de dones per si volia jugar". La Shagufa, a l'Afganistan, no havia jugat mai a futbol però sí que feia un altre esport: "feia bicicleta BMX, freestyle. Érem l'únic grup de noies que fèiem aquest esport."

Ens explica que "fer esport al meu país no és el més normal, ara a més és perillós. No és fàcil practicar-lo, perquè ja no només la gent de fora sinó la gent d'allà, del barri, es fiquen amb tu només perquè ets una noia i no et deixen fer l'esport. Jo quan feia bicicleta al carrer els homes em molestaven, em deien paraules lletges i em deien que la bicicleta no és per les noies."

Ens detalla també que "abans de que arribéssin els talibans podia vestir normal però sempre la roba una mica llarga i amb gorra perquè no podem mostrar el cabell. Els homes era igual, podien vestir com volguessin, però les dones sí que no podíem ensenyar massa el cos ni el cabell."

Del seu camí fins a Catalunya explica que "per la guerra vam sortir del país, vam anar primer al Pakistan i des d'allà vam demanar asil" amb la seva família, ja que ella encara era menor d'edat. "El primer que vaig fer va ser aprendre l'idioma, després vaig estudiar i he treballat com a auxiliar informativa a la pròpia Creu Roja."

La mateixa entitat que li va suggerir que provés d'entrenar-se al Ramassà. "El meu primer dia em va semblar una mica difícil, però va ser molt millor del que m'esperava. Encara no parlava l'idioma, però em van tractar molt bé."

I és que per la Shagufa, "no és només jugar aquí, és més que jugar. És un espai molt segur, i fem sortides culturals, ens porten a partits del Barça femení, i a les que arriben noves les intentem ajudar." Pel que fa al futbol, destaca que "també fem partits, intentem fer-ne dos al mes, contra entitats similiars a la nostra o equips de barri o clubs, per competir però sense formar part d'una lliga."

Però el que li dóna més sentit a presentar-se cada dilluns a les 18:30 al camp d'Esports UB, a dalt de tot de la Diagonal, és que "per mi és l'espai on em puc oblidar de tot l'estrés que tinc a la vida, és aquí. Aquí puc parlar amb les noies, amb l'entrenadora i de vegades fins i tot em resolen els problemes."

Maria José, coordinadora i entrenadora de l'equip femení inclusiu de l'AE Ramassà

La Maria José Kauffman és xilena, i fa dos anys que viu a Catalunya. Des d'aquesta temporada és la responsable de coordinar el projecte de l'equip femení inclusiu: "La idea del que intentem construir és que sigui un espai resguardat, on es puguin trobar entre elles i es sentin còmodes, això sempre és el més important."

Un espai que busca crear comunitat amb la col·laboració de totes les participants ja des de la comunicació: "Jo parlo espanyol i anglès i ens comuniquem com podem. També passa que, per exemple, la Shagufa que ja parla castellà em pot ajudar amb altres dones de l'Afganistan. O si alguna parla francès ens ajuda amb les africanes... però no hi ha una llengua vehicular."

I és que entre la trentena de dones que estan inscrites al projecte n'hi ha de nacionalitats molt diverses: "No les tinc comptades, però devem tenir entre 8 i 10 nacionalitats: tenim jugadores de llatinoamèrica del Perú, Bolívia, Colòmbia o Hondures; Africanes d'Algèria, el Marroc, Gàmbia, Mali... i de l'Orient Mitjà com l'Afganistan o el Pakistán."

Igual que li va passar a la Shagufa, la Maria José explica que "la majoria arriben sense haver jugat mai a futbol, potser alguna ha jugat al carrer o amb amics però en un club és la primera experiència. El primer que els pregunto és si saben jugar a futbol, si ténen roba per fer esport i que qualsevol cosa que necessitin me la poden demanar, i que tan de bo que se sentin en confiança."

La via d'accés també és un altre aspecte que moltes ténen en comú: "La majoria de jugadores arriben de diferents entitats socials, com la Creu Roja o Accem, que quan les acompanyen els parlen d'aquest espai."

I és que els beneficis per les dones que s'hi apunten van més enllà de l'objectiu lúdic o de salut del futbol: "L'esport, malgrat que és l'eix central del projecte no és l'únic: la idea és sempre poder trascendir, començar-se a conèixer entre dones, oferir-se ajuda i anar formant una xarxa no només entre nosaltres sinó amb Barcelona, Catalunya i connectar amb l'espai en què ens trobem."

La formació de la seva responsable, de fet, ja és una declaració d'intencions: "Que jo sigui psicòloga i no entrenadora o monitora de lliure mostra molt l'esperit del projecte. Com a psicòloga social, l'objectiu del meu perfil és acompanyar-les aquí jugant a futbol, que hi he jugat des de petita i alguna cosa sé, però acompanyar-les també fora del camp, ajudar-les a la inserció laboral, acompanyament o mentories."

A l'entrenament a què ha pogut assistir La Graderia d'El Balcó s'hi han presentat 11 jugadores. L'afluència depèn de l'agenda de cadascuna d'elles, de si troben feines noves amb horaris que els ho facin compatibles o si hi ha algun imprevist a casa.

Treballar amb un grup reduït és una altra de les característiques que permet optimitzar la tasca social més enllà del futbol que fa el club: "Una cosa bona que té el Ramassà que és difícil en altres entitats socials és que aquí som poca gent i ens podem acompanyar més. Hi ha entitats col·lapsades que ténen un milió d'usuaris i no es pot treballar de manera tan personalitzada i és el que intentem donar a les jugadores aquí," conclou la Maria José.