Daniel Vidal, investigador rere la descoberta de l'Spinosaurus: "hem trobat una mina d'or"

Una recent expedició al Sàhara ha portat bones notícies pel món arqueològic. Un grup d'investigadors han trobat al desert de l'Àfrica un crani d'una espècie de dinosaure que portava més d'un segle desaparegut.

Una troballa del tot curiosa pel fet que ha estat a un desert, ja que teòricament aquesta espècie s'alimentava principalment de peix. Per tant, que hi feia al desert? Doncs, on ara hi ha un desert abans estava format una zona d'aiguamolls. En l'antiguitat el Sàhara gaudia de zones frondoses i verdes amb molts peixos i vegetació. Uns trets que ajuden a imaginar com ha evolucionat i s'ha anat configuren el desert que avui coneixem, lluny del paratge ple de rius on habitava l'Spinosaurus.

Aquest descobriment ha ajudat a desmentir una falsa creença que existia entre els de la seva espècie, ja que es pensava que aquests dinosaures sobretot nedaven i només podia estar al mar. Amb aquesta investigació s'ha pogut saber que no necessàriament havien d'estar prop del mar, sinó que també podien habitar en zones d'aiguamolls i rius.

Aquest èxit arqueològic serveix per entendre com era el planeta Terra abans dels humans i què o quins han sigut els factors que han provocat que hagi canviat tant. Entendre com era la biodiversitat en aquell moment suposa noves formes de contextualitzar tot el que ha portat a aquesta realitat.

Una de les persones que ha format part d'aquesta expedició al Sàhara ha sigut en Daniel Vidal, un investigador del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED i coautor de l'estudi juntament amb Paul C. Sereno, de la Universitat de Chicago.

Una investigació que segons Vila ha suposat un procés força llarg, perquè en concret per aquest dinosaure van començar el 2019, i que a conseqüència de la pandèmia durant aquell any van estar molt poc temps en aquesta zona, perquè tot just "l'acabàvem de descobrir".

Tres anys després els investigadors van poder tornar i no va ser des del 2022 fins ara que han estat estudiant les restes fòssils i escrivint l'article on han detallat tot el procés que s'ha seguit, sent així un treball "força ardu i dur".

El que va portar els investigadors vinculats a la UNED al Sàhara, va ser gràcies al treball d'un geòleg francès, sobre les diferents roques del país, on havia trobat una dent d'un dinosaure d'aquesta edat. Com a resultar, els paleontòlegs van decidir anar a l'Àfrica per veure què podien trobar. Una dent que segons Vila ha estat la seva sort i que gràcies a això "han donat amb una mina d'or paleontològica", concretament al Níger.

Tot i haver-hi una gran quantitat de material analitzant-se i catalogant-se, en aquest cas, tot es retornarà al seu lloc d'origen, deixant enrere la sensació que els museus a vegades puguin semblar un espoli dels països d'origen. Una feina que s'ha fet gràcies a la col·laboració amb el govern de Nigèria i amb les institucions científiques locals. El motiu que fa que les peces s'estiguin estudiant als Estats Units, és perquè "al país d'origen no hi ha infraestructura, ni tampoc una escola de paleontòlegs locals".

Com a solució els investigadors tenen la intenció de treballar tant perquè hi hagi un laboratori com nous museus, ja sigui a la capital, Niamey, com a Agadèz, d'on realment venien els dinosaures. Vila assegura que estan treballant "força dur perquè sigui possible", i la idea és que en el futur pugui haver-hi paleontòlegs locals que treballin sobre terreny en col·laboració amb experts d'altres països.

Deduir aspectes com el color de la característica cresta del Spinosarus es fa gràcies "a l'evidència indirecta". En aquest cas Vila apunta dos: la primera és l'ornamentació de la cresta, que té uns solcs i crestes longitudinals, que hi són presents, per exemple, a les banyes de les vaques i, sobretot, "a les crestes, als cascs d'aus com els casuaris". D'altra banda, hi ha estudis amb "tomografia axial computaritzada" que permet veure els investigadors com és la cresta per dins.

Per tant, el que conclou l'expert és aquest dinosaure té vasos sanguinis que com altres animals actuals estan coberts per queratina i que "aquesta queratina estaria molt vascularitzada". Imaginant així que podrien enviar sang i pintar-la; tot i això, ser molt especulatiu els experts juguen amb aquesta idea.