El "polític de barri" que vol transformar el Poble-Sec: "La manca d'inversió fa que la gent marxi del seu propi barri"

Barcelona

Als Jardins de les Tres Xemeneies, avui plens de vida, costa imaginar que durant anys fossin un espai de pas, poc cuidat i poc utilitzat. Bancs dispersos, poca ombra, cap instal·lació esportiva i la sensació compartida per molts que aquell tros de la ciutat no acabava de pertànyer a ningú. El fet que Hatim Azahri Akhnous hagi citat a El Balcó aquí no és casualitat. Aquest espai simbolitza exactament allò que defensa ell i el seu projecte: que el barri pot canviar quan el veïnat i, sobretot el jovent, pren la paraula.

Hatim acaba de rebre el Premi Princesa de Girona Social, però el seu projecte ve de molt abans. L’any 2019, amb només 20 anys, va fundar Joves Units del Poble-sec juntament amb dos altres companys. Ho van fer des de la frustració i la indignació davant la evidència que al barri faltaven recursos essencials per als joves. "No hi havia un equipament juvenil amb orientació laboral, acadèmica o psicològica" explica, mentre que en altres zones de la ciutat sí. “Teníem la sospita que l’administració no invertia perquè no sabia què faltava”.

Del malestar individual a la reivindicació col·lectiva

El primer pas va ser convertir una queixa compartida entre amics en una demanda real del barri. Fer xarxa amb entitats, recollir necessitats, signar manifestos i pressionar perquè aquella mancança deixés de ser invisible. "El procés va ser lent i ple de negatives inicials", confessa. Moltes propostes, segons els tècnics municipals, eren “impossibles”. Però la insistència va donar fruits. Coincidint amb l’aplicació del Pla de Barris al Poble-sec, una part dels recursos es va destinar a transformar els Jardins de les Tres Xemeneies; una inversió de 380.000 euros que ha canviat radicalment l’ús de l’espai.

Avui, per primera vegada en la història del barri, hi ha una pista de bàsquet, entre altres coses. I això no és només esport, és també arrelament: “La gent marxava del barri per jugar a bàsquet o fer activitats. No perquè volgués, sinó perquè aquí no hi havia l’opció”, resumeix Hatim. Resultava paradoxal quan veies joves del Poble-sec que no acabaven de sentir-se del Poble-sec.

El fet que l’esport servís com a porta d’entrada no va ser per atzar. La estratègia de Joves Units del Poble-sec no és esperar que la gent s’apunti a una entitat per militància sinó generar activitat, i sovint ho fan a través de l’esport, perquè és accessible, compartit i al mateix temps trenca barreres. Primer es convida a participar, després, si volen, a formar part del projecte. Avui l’associació té una junta de deu persones i creix cada any, amb la voluntat explícita de representar la diversitat real del barri, on prop del 40% de la població és d’orígens diversos: "Estem intentant interpel·lar encara a algunes comunitats que ens costen més, però sempre des de la proactivitat".

Referents i justícia global

Hatim estudia Treball Social, però la seva formació també ve de casa i de l’escola. Parla amb emoció de la seva mare, que va tirar endavant tres criatures sola, i de dues mestres de l'escola Mossèn Jacint Verdaguer de Poble-sec, la Conxita i la Rosa, que van marcar-lo sense que ell en fos conscient en aquell moment. “Amb el temps t’adones del valor del llenguatge, del reforç positiu, del bon tracte”, diu, i afegeix que "elles van fer que els alumnes amb dificultats a casa ens sentíssim còmodes a l'escola".

Aquesta mirada s’ha ampliat amb els anys. L’associació també treballa en clau de justícia global, donant suport a projectes fora del barri i de caire internacional, com el finançament de pous a Togo, a l'Àfrica Occidental. Una manera d’entendre que la transformació local no està desconnectada del món.

El Hatim ens ha volgut avançar quin projecte té entre mans després d'haver rebut els 20.000 euros que els ha otorgat el Premi Princesa de Girona. Explica que els invertirà en una aplicació mòbil que connecti en temps real les activitats de les múltiples entitats i associacions del barri amb el veïnat i, sobretot, amb els joves. Una idea aparentment senzilla, però clau: "Fer visible allò que existeix. Tothom té un mòbil a la mà. És la manera de connectar-ho tot”, conclou.

Al Poble-sec, la transformació no ha vingut de fora. Ha crescut des de dins. I encara està en marxa.