Mar Picó, escriptora: "Els Faura són els Bridgerton a la Catalana o Terra Baixa sexy"

barcelona

La guionista i escriptora Mar Picó ha passat pel Llapis de Memòria com una de les convidades més joves del programa. Amb 27 anys, acaba de publicar Els Faura.“És un Bridgerton a la catalana”, resumeix. O, dit d’una altra manera, “un Terra baixa sexy”.

La novel·la —que continuarà amb Entre el foc i les brases i Entre el secret i la culpa— construeix un univers propi al poble fictici de Valldelpí, un petit homenatge a Josep Maria Benet i Jornet, el seu oncle avi i un dels creadors de Ventdelplà. “Ell em va dir que escrivís sempre en català”, recorda emocionada. El dramaturg no va arribar a veure-la exercir de guionista, però Picó reivindica així el seu llegat.

A Els Faura, la família protagonista viu una clara decadència després de la mort del patriarca. Competint amb altres nissagues poderoses del poble, la història combina tensions econòmiques, conflictes familiars i relacions marcades per un sistema de classes molt rígid. “En aquella època naixies amb el destí prescrit”, explica. Hereus, segons fills, matrimonis de conveniència i dones amb poques opcions més enllà del casament o el convent. Tot plegat, amb una clara voluntat d’entreteniment: “Les coses catalanes no han de ser sempre avorrides. Podem fer alguna cosa petarda, divertida”.

Picó tenia clar des de petita que volia escriure. Amb set anys va guanyar uns Jocs Florals i professors i família li van reforçar la vocació. “Veure el llibre amb el meu nom a la portada és un somni, tot i que m’ho he currat moltíssim”, afirma. El camí, però, no ha estat fàcil: màsters, cursos de guió, dues feines simultànies i moltes hores de dedicació. “He sacrificat temps, vida social i tranquil·litat, però val tant la pena que no sé si ho definiria com a sacrifici”.

Una experiència que connecta amb “Sacrificis”, del Xicu, una de les cançons del seu Llapis de Memòria. “M’interpel·la molt. Tot el que he aconseguit ha sigut perquè m’ho he buscat”, diu. Actualment és una de les creadores i guionistes de Jo mai mai, una sèrie ambientada en unes colònies d’estiu que beu directament de la seva pròpia adolescència a l’esplai.

El seu recorregut vital també passa pel teatre musical. D'adolescent va interpretar “I Dreamed a Dream” del musical Les Misérables, popularitzat al cinema per Anne Hathaway. “Podria cantar el musical sencer de memòria”, confessa. Aquella passió per la interpretació va acabar derivant en l’escriptura.

El programa també recupera “Nena”, de Ven'nus, una cançó que associa a l’aprenentatge de deixar anar amistats: “No pots lluitar per una relació si l’altra persona no vol”. I “The Winner Takes It All”, d’ABBA, banda sonora inevitable de ruptures viscudes amb dramatisme adolescent.

Entre les cançons imprescindibles del seu llapis també hi ha l’himne del FC Barcelona. “El Barça és el que em connecta amb el meu pare i amb la meva catalanitat”, assegura. Una identitat que reivindica amb orgull.

El programa es tanca amb “Now We Are Free”, del compositor Hans Zimmer, tema central de Gladiator, la seva pel·lícula preferida. Èpica per acomiadar una autora que tot just comença una trilogia ambiciosa i que ho té clar: el seu objectiu és “superar-se a si mateixa” i continuar vivint de crear històries.

Les cançons de la Mar Picó:

• GRÀCIES AL SACRIFICI - Xicu
• I Dreamed A Dream - Anne Hathaway
• Ven'nus - NENA
• Young, Wild & Free - Snoop Dogg y Wiz Khalifa
• The Winner Takes It All - ABBA
• Himno del Fútbol Club Barcelona - Manuel Valls i Gorina
• Now We Are Free - Hans Zimmer