El Parlament aprova per lectura única la llei sobre el reconeixement de la singularitat de l’Aran

Barcelona

El Parlament ha aprovat aquest dimecres per lectura única la llei sobre el reconeixement de la Val d’Aran. A proposta dels grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP, el text acorda, entre d’altres, un reforç del paper del Parlament com a garant de l’autogovern aranès. En aquest sentit, es vol garantir que el reconeixement legal de la singularitat de l’Aran no resti merament declaratiu, sinó que tingui una aplicació pràctica i efectiva dins el marc normatiu català, contribuint així a la consolidació del seu autogovern i a l’enfortiment de la seva personalitat institucional pròpia. S’ha votat per 109 vots a favor dels grups que han presentat la proposta i Aliança Catalana, 11 en contra de Vox i 15 abstencions del PP.

La diputada del PSC, Neus Comes, ha dit que aquesta aprovació dona resposta a "una demanda històrica de l'Aran". Comes ha incidit en la “realitat institucional singular” reconeguda de manera expressa per l’Estatut i desenvolupada per la seva legislació pròpia a través de la Llei de Règim especial de 2015. La diputada socialista ha indicat que amb aquesta aprovació es fa un "salt qualitatiu" de reconeixement polític i legal que dona "competència plena" en tots els àmbits al Conselh Generau d'Aran.

La diputada de Junts, Jeanine Abella, ha dit que "l'autogovern d'Aran ja està recorregut, però queda molt camp per recórrer". Abella ha explicat que moltes vegades el Conselh Generau s'equipara a un govern local, un consell comarcal o un ajuntament, fet que aquesta modificació de la llei ha d'evitar i donar competències plenes al govern aranès. Abella ha destacat la singularitat de l'Aran, així com la seva llengua pròpia, l'aranès.

La diputada d’ERC, Ester Capella, ha destacat que la proposta aprovada busca ser "coherent" amb el que la seva formació defensa per Catalunya i persegueix "respecte i reconeixement" per l'Aran. Així, ha reivindicat que és una proposició amb un article únic per modificar una disposició addicional, un decret que aprova el text refós d’una llei. D’aquesta manera, ha afegit que s’estableix que la llei municipal i de règim local de Catalunya només s’aplicarà a l’Aran i al seu Conselh Generau en absència de regulació específica i sempre respectant la seva posició singular d’acord amb les previsions especials del seu règim propi. Per Capella aquesta aprovació suposa "un gran pas per l'autogovern de l'Aran".

El diputat dels Comuns Lluís Mijoler ha defensat que l'autogovern "sense recursos" és un autogovern incomplet i per tot ha demanat un finançament "just, estable i suficient" per l'Aran. L'aprovació d'aquest dimecres és un "pas important en el reconeixement de la singularitat de l'Aran", ha dit Mijoler.

Des de la CUP, Xavier Pellicer ha destacat que es tracta d’una modificació en el marc de la legalitat, que és dins les atribucions autonòmiques estatutàries i que “està lluny de la sobirania que anhela la CUP” sobre com s’hauria de reconèixer tant a l’Aran com als Països Catalans.

La diputada del PP, Montserrat Berenguer, que s’ha abstingut en la votació, ha dit que l'Aran ja "gaudeix d'autogovern" i que aquesta modificació no introdueix "competències noves" per l'Aran. Berenguer ha titllat l'aprovació de "reforma tècnica amb càrrega simbòlica".

Rafael Villafranca en nom de Vox ha defensat el vot contrari de la formació considerant que l'autogovern d'Aran ja està "prou garantit i enfortit" amb l'Estatut i la Llei de Règim especial d'Aran. Per Vox, l’Aran ja disposa d’un marc normatiu suficient que garanteix la seva singularitat.

Finalment, Rosa Soberana d’Aliança Catalana, ha dit que tenen el deure de "reconèixer i respectar les realitats nacionals internes" i que moltes vegades ha quedat com un mer "simbolisme". Soberana ha parlat de l'aranès, com a "element central de la identitat aranesa".

La síndica d'Aran: "Avui és un dia històric per l'Aran"

La síndica d'Aran, Maria vergés, present a l'aprovació del Parlament ha expressat que "és un dia històric per l'Aran" i ha argumentat que l'aprovació d'aquesta proposta de llei que reconeix la singularitat de l'Aran i el seu òrgan d'autogovern, el Consell General d'Aran.

Fins ara, com ja havia denunciat en multitud d'ocasions, el Conselh Generau s'havia "assimilat a una administració local", fet que contradiu allò mateix que diu l'estatut i la llei de règim especial. Aquest fet, segons la síndica, "condiciona la gestió de competències" com poden ser les de sanitat.

La síndica ha anunciat que aquesta aprovació s'emmarca en un "avenç important" que es va començar a perfilar aquest dimarts, que és el nou model de finançament de l'Aran. La síndica ha explicat que "aquest model permetrà augmentar gairebé en 4 milions d'euros el finançament actual", situant-se gairebé als 43 milions d'euros, "essencial per fixar l'autonomia i l'autogovern de l'Aran", ha sentenciat Vergés.

No tenir pressupostos condiciona un acord amb el govern aranès

El secretari de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, Xavier Amor, ha afirmat que "és una setmana molt important per l'Aran" perquè s'ha "reforçat la singularitat de l'Aran", s'ha "dotat de més garanties jurídiques" i s'ha "reforçat d'autogovern".

Amor també ha destacat el principi d'acord pel fons incondicional de recursos i ha explicat que es tracta de com dotar les competències que estan delegades a l'Aran i com es posen prou recursos per poder-hi fer front. El secretari de Governs Locals ha dit que amb l'aprovació del projecte de pressupostos es veurà "quines són les voluntats polítiques que té aquest govern davant de situacions com la de l'Aran" i ha reconegut que "no tenir pressupostos dificulta molt poder arribar i poder tenir tancat aquest acord" referint-se amb l'acord de pressupostos amb l'Aran.

Amor ha explicat que "aquest acord es tancarà en una bilateral que tot just serà el mes que ve".