Els grans sindicats catalans tenen més afiliats en edat de jubilació que de 30 anys o menys

Barcelona

Els sindicats catalans tenen més afiliats en edat de jubilació (65 anys o més) que treballadors joves (30 anys o menys). Aquests últims no representen ni un 6% del total. És una informació a la qual ha tingut accés SER Catalunya elaborada amb dades proporcionades per les mateixes organitzacions. Comissions Obreres, Unió General de Treballadors i Confederació General del Treball (CCOO, UGT i CGT) tenen, entre tots tres, 17.266 afiliats de més de 65 anys... per 16.896 de 30 anys o menys.

Si s'obre el focus, els afiliats de 50 anys o més multipliquen per set els de 30, i són el gruix d'edat amb més representació. Aquest envelliment és més accentuat en CCOO i UGT, que també tenen molt més múscul sindical, i CGT té una mica més de presència entre els treballadors joves.

Els motius d'aquesta piràmide d'edat a les organitzacions en defensa dels treballadors són molt diverses, però una destaca per sobre la resta: la mateixa demografia de Catalunya, que té una població envellida en què els majors de 55 anys superen, de llarg, els menors de 30.

"Precarietat i individualisme"

Per analitzar les dades, SER Catalunya ha contactat amb els secretaris generals de CCOO i UGT, Belén López i Camil Ros. Tots dos coincideixen en un diagnòstic: la precarietat dificulta molt l'afiliació sindical, i encara més els contractes temporals o els canvis constants de feina. "La gent més precària és la que té més motius per afiliar-se, però aquesta mateixa precarietat fa que costi molt que la gent s'organitzi a les empreses", apunta López. Per la seva banda, Ros ressalta que "participar al sindicat en segons quines condicions laborals, sobretot a les petites empreses o en contractes temporals, és sinònim de no progressar dins l'empresa o fins i tot d'acomiadament".

Una altra explicació que posen els dos líders sindicals sobre la taula és l'individualisme imperant a la societat actual. "Sembla que cadascú s'hagi d'arreglar els seus propis problemes, una mica la teoria del coaching... Doncs no, aquí els problemes són estructurals i cal organització col·lectiva", assenyala la secretària general de CCOO. Per la seva banda, el líder d'UGT ressalta que "l'individualisme de la societat, que es fomenta per tot arreu, fa que la gent exigeixi coses però s'ho miri des del seu propi punt de vista sense participar en res col·lectiu".

Tots dos admeten que hi ha sectors on el sindicalisme no arriba, i fan autocrítica en aquest sentit, però ressalten que quan les seves organitzacions posen mà en alguna empresa ja no marxen, perquè està demostrat que amb un sindicat fort les condicions milloren i el poder dels treballadors augmenta.