María Ripoll, directora de cine: "La promo és més cansada que el rodatge"

barcelona

La directora barcelonina repassa al Llapis de Memòria la seva trajectòria a través de les cançons que han marcat la seva vida i les seves pel·lícules

Amb la promoció d’El fantasma de mi mujer encara en marxa, Maria Ripoll arriba als estudis de SER Catalunya després de setmanes intenses de viatges, entrevistes i col·loquis. “La promo és més cansada que un rodatge”, admet. Reconeix que repetir les mateixes preguntes i respostes acaba esgotant, però agraeix poder parlar de cinema des d’un lloc més personal, allunyat del discurs promocional habitual.

La directora també explica per què evita veure les seves pel·lícules el dia de l’estrena. Una mala experiència amb Utopía la va marcar profundament i, des d’aleshores, prefereix acomiadar-se dels films a la sala de mescles, quan ja estan completament acabats. “Fer una pel·lícula és un procés llarg, complicat i apassionant. L’entrega final és deixar-la anar perquè el públic la rebi com vulgui”. Per això defineix el cinema com “una amant molt exigent”.

El seu Llapis de Memòria parteix d’una premissa clara: moltes de les cançons importants de la seva vida han acabat formant part de les seves pel·lícules. És el cas d’“All I Ever Wanted”, de Lenny Kravitz, que va incloure a Lluvia en los zapatos, el seu primer llargmetratge.

La cançó formava part de la música temporal del muntatge, però aconseguir-ne els drets era gairebé impossible. Ripoll va decidir escriure una carta al mateix Kravitz demanant-li el tema. Finalment, la producció va aconseguir el permís. “Quan persegueixes una cosa fins al final, a vegades passa”, recorda. Lluvia en los zapatos, protagonitzada per Lena Headey i Penélope Cruz, es va vendre a 62 països i va marcar un inici fulgurant per a la directora. Tot i això, assegura que cada nou projecte és tornar a començar de zero: “Aquí no hi ha crèdit acumulat”.

Ripoll reivindica la música com a element fonamental del cinema: “És el guió emocional de la pel·lícula”. Sense una bona història i bons actors no hi ha film, però la música és la que acaba de tocar l’espectador.

Amb El fantasma de mi mujer, Ripoll aposta per una “comèdia d’embolics criminal” que combina suspens i humor negre a partir d’un triangle amorós que desencadena un accident inesperat. “Els personatges viuen un drama, però la situació és tan extrema que provoca comèdia”, explica.

La directora defensa haver apostat per actors poc associats habitualment a la comèdia i treballar des de la veritat interpretativa. “No volia exagerar el gag. Si ells s’ho creuen, tu t’ho creus”. En un context de forta competència a les sales, fa una crida clara al públic: “El cinema és un acte col·lectiu. El riure és contagiós i compartit”.

Nascuda a Barcelona, la seva vocació va néixer en un cinema de parròquia on la seva mare enviava els cinc germans cada cap de setmana. L’admiració per Alfred Hitchcock i Luis Buñuel, a través de llibres que va llegir amb només 14 anys, la van empènyer definitivament cap a la direcció.

Abans d’aconseguir-ho, va escombrar platós i va ser ajudant de direcció, una etapa en què es defineix com a “molt dura” i extremadament exigent amb el temps. Més tard, una beca la va portar a Los Angeles, on va estudiar i va aprendre “a no patir tant” i a viure lluny de casa. “Dirigir és generar frustració amb energia positiva”, resumeix.

Per tancar el programa, Maria Ripoll dedica l’última cançó del seu Llapis a la seva companya i amiga Verónica Echegui, que va morir l’agost passat. “Estic molt trista, m’he quedat molt orfa”, explica Ripoll. “La Verónica no era només una actriu, era una persona lluminosa, un partner, una sòcia creativa. Tots els projectes que tinc els volia fer amb ella. Quan era al rodatge,tothom acabava plorant, inclús els elèctrics, perquè era d’una humanitat i d’una lluminositat que poques persones tenen. La gent bona se’n va aviat”. Maria confessa que espera que aquest cap de setmana, als Premis Goya, també se la recordi i se li faci un homenatge, un reconeixement públic a la seva trajectòria i a la seva manera de brillar dins i fora de la pantalla.

Les cançons de la Maria Ripoll:

• All I Ever Wanted - Lenny Kravitz
• Don't Leave Me This Way  - Simon Smith i Tonia Richii
• Contigo aprendí - Lucho Gatica
• Under Pressure - David Bowie y Queen
• In between days - The Obligations (The Cure)
• Yo no soy esa - Mari Trini
• Lo Que Me Pasa - Maria Rodés