Xavier Estrada: "Un penal a favor del Madrid hi ha poc dubte en xiular-lo, quan és un altre equip, si no es xiula no passa res"

Barcelona

Xavier Estrada Fernández no té pèls a la llengua. No li va tremolar el pols a l'hora de querellar-se contra un excap seu, José María Enríquez Negreira, i engegar judicialment el cas més mediàtic del futbol espanyol; com tampoc té problemes en denunciar la manca de transparència dels estaments federatius o el poder del Real Madrid sobre l'arbitratge.

L'exàrbitre internacional presenta el seu llibre 'El partit que no veus', una obra escrita des de la psicologia esportiva. Estrada no deixa ningú dempeus en una entrevista amb el 'Què t'hi Jugues'.

Alguna vegada has explicat que recordaves molt l'expulsió a Cristiano Ronaldo en un Madrid-Almería, un dels teus primers partits. És allà quan decideixes estudiar psicologia?

Sí, és així. Un 5 de desembre del 2009, trepitjo per primer cop el Bernabéu. Cristiano aterra al Madrid provinent del Manchester United i l'acabo expulsant per doble amonestació. Això és el partit. El partit que no veus és tot el que ve després. Tot el rebombori mediàtic i una trucada del president del CTA que fan que hagi de desconnectar durant tres dies del telèfon i hagi de marxar de Lleida. I buscar suport psicològic. Fins el punt que no només em fascina, sino que també em motiva a fer els meus inicis dins el mon de la psicologia. M'acabo graduant i especialitzant amb psicologia i neuropsicologia.

Què et diu el president del CTA en aquella trucada?

El primer que em diu és '¿qué ha pasado?'. Victoriano Sánchez Arminio em truca l'endemà al matí. Recordo exactament el lloc on estava. En aquell moment no li vaig donar més importància, però mai cap altre president, ni ell mateix, m'ha trucat per cap altra expulsió. Només va ser aquesta vegada per Cristiano Ronaldo.

Això era habitual?

No sé si era habitual amb altres àrbitres, el que sí que és veritat és que José Luis Paradas Romero va ser l'únic àrbitre que va expulsar dues o tres vegades a Mourinho. Això va crear una gran discussió entre Sánchez Arminio i Díaz Vega i aquell mateix any el van fer fora de Primera Divisió.

Ho vincules?

Sí. No és normal que l'àrbitre prengui mesures disciplinàries i que, a posteriori, l'acabin expulsant de l'elit.

Quan vas trigar a xiular el Madrid després d'aquella expulsió?

Bastant, dos anys. I fa dos anys, Hernández Maeso va poder-ho viure, també en un Madrid-Almería. També va estar més d'un any en poder xiular el Madrid.

Diuen en l'argot arbitral que no estàs batejat com àrbitre fins que no t'atropella l'autobús blanc.

Allà t'adones que estàs al màxim nivell. L'autobús blanc és la pressió mediàtica que viu un àrbitre quan pren decisions, independentment de si son encertades o no, que li fan tenir el focus. I d'una manera sibilina estan condicionant la manera d'arbitrar d'aquella pesona. Si davant d'una presa de decisions tens un càstig, no fa falta que t'ho diguin verbalment. Ja t'estan insiunant que segons quina decisió tindrà conseqüències. I aquesta és la manera de treballar del CTA, no d'ara, sino històricament.

Ara hi ha hagut canvis al CTA fets per la pressió del Madrid. O creus que no?

És un blanquejament. Hi ha hagut una pressió a la RFEF i al Comitè, i no pot ser d'una altra manera perquè venim d'un cas Negreira que encara no ha tingut conseqüències. Però el senyor Fran Soto és probable que sigui un gran advocat, però a nivell arbitral ha estat a camps de Regional, amb tot el respecte. Que pugui imposar unes directrius i lideri el Comitè davant àrbitres que tenen molta trajectòria internacional se'm fa difícil d'entendre.

Els protocols del VAR els tens?

Se'ls estan saltant. Ho hem vist a l'Osasuna-Real Madrid. Davant d'aquestes alertes val molt la pena que hi hagi responsabilitat i que els clubs exigeixin que els àudios del VAR siguin en directe.

Ho reclama el Barça.

Una carta és paper mullat. No serveix de res.

Sique Rodríguez: "Han amagat l'àudio de la trepitjada a Koundé fins i tot als propis àrbitres. El Barça hauria de demanar escoltar-lo"

En la reunió dels àrbitres van parlar de l'acció de Koundé a Girona, però no van mostrar als àrbitres l'àudio. Van excusar-se amb falta de temps. Què et sembla?

Menteixen. Teniu bona informació. Corroboro que al seminari del divendres es va parlar de la jugada, es va analitzar i el Comitè va manifestar que hi havia un error flagrant. Això posa de manifest dues coses, que el propi Comitè prengui precaucions per por a filtracions de l'àudio, i l'altra és que l'àudio tingui coses que el Comitè no vol que transcendeixin. I això és molt greu.

El Barça hauria de reclamar escoltar aquests àudios?

I tant. Els clubs tenen la possibilitat de demanar a la RFEF que se'ls mostri els àudios i vídeos. Una altra cosa és que després els ensenyin el que toca.

Tu tens una ferida a la cara provocada per una agressió, quan començaves. Aquesta es veu, però n'hi ha una altra que no es ve, que és la psicològica.

De fet, 'El partit que no veus' és això, el partit que es juga a la ment de l'esportista. Parlem d'autoexigència, pressió, ansietat, perfeccionisme. Tot això acaba condicionant el nostre rendiment i la nostra salut física i mental.

Com entrenes la ment per prendre decisions ràpides sota pressió?

En un àrbitre professional, l'aprenentatge és autodidacta. Tens un error i intentes que la propera vegada no et passi. Que sigui així a l'alt rendiment deixa molt a desitjar. Cal treballar els aspectes psicològics en etapes formatives per tal que, si arribes al mon professional, la gestió emocional no et deixi fora de la carrera i la puguis gaudir.

Els àrbitres tenen por a fallar?

Les persones tenim por. Cal saber com afrontar-la. Afrontada com un repte és beneficiosa, l'acabes diluïnt. Vista com una amenaça t'acaba bloquejant i t'inhibeix de prendre decisions.

Les xarxes socials afecten molt?

Quan vaig començar no hi eren. Quan arriben, també el Comitè ho vivia de manera molt reticent, no volia que tinguéssim xarxes. Ben utilitzades son una bona eina per fer pedagogia, però té una part fosca, que son les amenaces. Jo en vaig rebre de mort, també als meus fills. Vaig denunciar-ne un que deia que li tallaria el coll als meus fills. És important denunciar aquestes coses.

"Si no ens expliquen les jugades, fem nostre allò de 'me hacéis pensar mal'..."

Per què creus que el Barça va pagar Negreira?

Hi ha moltes hipòtesis. Diners que retornaven a altres persones, diners que podien anar a àrbitres, cosa que dubto, però no puc posar la mà al foc per ningú. Les hipòtesis poden ser múltiples. El que sí que està clar és que hi ha un vicepresident amb el seu fill que han rebut més de 8 milions d'euros d'un club. Entenem que hi ha corrupció esportiva, no cal provar què s'ha fet amb aquells diners. Vam demanar a la jutgessa que no cal investigar més, ja podem anar a judici. És necessari anar a judici.

Cada dia que passa i cada setmana que passa hi ha una taca negra que és permanent sobre els àrbitres i que no ajuda a la credibilitat.

L'altre dia, Urízar Azpitarte va dir que ell era propietari de diversos clubs, que va agafar accions quan es van convertir en SAD. Com et vas quedar?

Igual de sorprès que vosaltres. Denota i manifesta la manera d'actuar del CTA. Ell entra de vicepresident conjuntament amb Negreira. És molt greu. Estem avaluant les manifestacions per veure on podem arribar.

Et planteges fer una denúncia?

Hi ha documentació, hi ha uns paquets enviats d'Enríquez Negerira a Urízar. S'obren molts temes interessants. S'està estudiant, no dic que presenti res, però les declarcions son greus. Dius públicament qu tens accions de diferents clubs quan ets dins el Comitè, com s'entén això? És un conflicte d'interessos brutal.

No hi ha conflicte d'interessos amb Yolanda Parga i Mejía Dávila, que son parella, i ella és la responsable de l'arbitratge femení i ell el delegat del Madrid?

És obvi. Aquest cap de setmana, Yolanda Parga estava designada com informadora arbitral del Granada-Barça femení. I fa uns dies d'un Deportivo-Real Madrid. Ja no sé si qualificar-ho de més o menys greu.

Mbappé és baixa contra el Benfica per una petita lesió al genoll: "ell no vol forçar gens"

Si et pares a pensar-ho, és tremendo. Per què els clubs no es planten?

Perquè formen part de les assemblees, del circ. Per això reitero que l'arbitratge no formi part de la RFEF. Hauria de ser independent, que depengués del Consejo Superior de Deportes.

Per què hi ha tanta 'omertà' a la RFEF i al CTA amb aquest tema?

Penseu que les federacions en general venen de l'època franquista. De democràcia n'hi ha poca o gens. En institucions tan opaques i en un col·lectiu tan llunyà, si li afegim que l'única manera de ser president és amb assambleïstes que formen part d'una cadena de favors... dins el col·lectiu arbitral tenim quatre assambleïstes. Un d'ells, Jesús Gil Manzano, van passant mandats i va canviant de vot quan li convé.

Gil Manzano sap portar-se bé amb el poder?

Totalment. I ha manifestat, i si cal ho provarem, que ell va a les comissions delegades i assemblees i vota el que li diu el seu president del Comitè o president de la RFEF sense tenir en compte els seus companys, que penso que alguna cosa tenen a dir. S'han de defensar els interessos del col·lectiu, no els personals. Però si tu aixeques la mà i a canvi tens una internacionalitat, clar, els favors son bonics.

Jaume Guardiola, president de la Comissió Econòmica del Barça a l'inici del mandat de Laporta i ara membre de la candidatura de Font, va dir al 'Què t'hi Jugues' que el percentatge de gols de penal del Madrid és del 15% i el del Barça és 7,3%, similar a la resta de clubs d'Europa. Et diu alguna cosa aquesta estadística?

Referenda el que dèiem a l'inici. Davant de situacions de penal a favor del Madrid hi ha poc dubte en xiular. Quan és amb altres equips, si no es xiula i resulta que és penal, no passa res. Ho hem vist recentment amb un penal a Lamine davant el Mallorca. Saben quina repercussió tenen quan prenen decisions contra el Madrid. La repercussió no té res a veure amb el Betis o un altre equip.

El 'Tio Faja' ens ha demanat una prova de vida de l'àrbitre Osasuna-Real Madrid. És en to d'humor, però pot tenir raó.

És veritat. L'àrbitre de VAR del Sadar va ser el mateix del Barça-Llevant de l'endemà, Jorge Figueroa. Costa d'entendre. El partit del Madrid va ser molt exigent i, a més, l'àrbitre Alejandro Quintero es van saltar el protocol del VAR. En el segon gol d'Osasuna, s'anul·la per possible fora de joc, hi ha una comunicació des del VAR i Quintero reprèn el joc. La pilota es posa en joc durant dos o tres segons, atura el joc i dona gol. I això és saltar-se el protocol. Reitero, necessitem àudios i vídeo en directe. Què li va dir Figueroa a Quintero perquè es reprengués el partit? Si ho va fer, per què després l'atura i dona gol? Ha sortit algú a explicar la situació? Ningú, és molt greu.