Andrea Fuentes: "Molta gent rebutja a la gent rebel, però són els que acaben canviant el món"
Al 'Què T'hi Jugues!' entrevistem Andrea Fuentes, l'esportista espanyola amb més medalles olímpiques de la història que presenta el seu llibre 'Mentalidad, propósito, pasión'
Andrea Fuentes: "Molta gent rebutja a la gent rebel, però són els que acaben canviant el món"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Parlar d'Andrea Fuentes és parlar de la història de l'esport espanyol. Amb 3 plates i 2 bronzes és l'esportista espanyola amb més medalles olímpiques de la història. A més a més, va penjar-se 32 medalles entre mundials i europeus. Ara, com a entrenadora, va aconseguir que la selecció dels Estats Units guanyés la medalla de plata a París. Avui hem parlat amb ella al 'Què T'hi Jugues!', després de publicar el seu llibre "Mentalidad, próposito i pasión".
Andrea Fuentes va ser professional durant 20 anys, convertint-se en una icona de l'esport a nivell espanyol. Declara que "mai ho ha fet per les medalles" i que si han arribat "és perquè sempre ha anat al màxim". Afirma que "ha gaudit molt com a esportista" i que "ha estat de les poques en fer-ho".
Ara mateix, és la seleccionadora espanyola de natació artística i és entrenadora des del 2018. Fuentes ha volgut "trencar el tòpic de 'Per arribar has de patir'": "No volia ser entrenadora sense fer-ho d'aquesta manera. Vull que es respecti a l'esportista, que digui 'ha estat la millor etapa de la meva vida', no que vulgui anar a teràpia". "Si al vestuari hi ha molt ambient, has guanyat", diu Fuentes, que creu que també s'ha de donar corda als rebels: "Molta gent els rebutja, però són els que acaben canviant el món i de la que més pots aprendre".
Fuentes va ser una agent clau amb els èxits de la nadadora catalana Iris Tió, qui va recollir el premi Toresky a Fenomen Esportiu de l'Any fa unes setmanes. Quan Tió va necessitar parar, Fuentes va aprendre a escoltar: "La ment ho és tot. El teu cos podrà si la ment pot. Em va fer por, però va ser escoltar-la i així n'apreníem les dues. El cap ho necessitava. Fent les coses diferents, també s'hi pot arribar. Potser és la manera i hi ha molt més enllà".
La seva primera etapa com a entrenadora va ser com a seleccionadora estatunidenca. Allà va aprendre a conèixer a les nadadores, agafant exemple de Pep Guardiola: "Em vaig adonar que no feia el mateix impacte. Vaig invertir una mica de temps en conèixer a la persona per saber com arribar a tocar la fibra. El seu passat, d'on venen les reaccions, saber què dir... No tothom accepta el feedback de la mateixa manera. Tu neixes amb unes qualitats que s'han de potenciar, no amagar-les".
L'exseleccionadora estatunidenca va agafar un equip desfet, sense estructura federativa i amb un contracte "que no era realista" on calia classificar als Jocs Olímpics. Fuentes va alertar a les jugadores de què suposa ser olímpica: "Volien ser felices. Ser olímpica vol dir pagar un preu. Tothom vol ser-hi, però no tothom vol pagar el preu i van veure la realitat. El nostre lema va ser grow together".
