Article 47, la construcció industrialitzada: "Estem parlant d'una revolució"

Barcelona

Al Poble-Sec de Barcelona hi ha un edifici que es construirà en 3 mesos i que s'està fent dins d'una nau industrial. Les parets, finestres, terres i balcons es fan en forma de mòduls i després es munten al solar reservat per aquest edifici. És un exemple de construcció industrialitzada, un nou sistema que podria ser una de les solucions a la crisi de l'habitatge. Des de l'Institut de Tecnologia de la Construcció a Catalunya, tenen clar que una part important de la construcció de pisos del futur passa precisament per la industrialització, és a dir, per construir pisos sencers, o part d'aquests pisos, en tallers o fàbriques i després muntar-los: "No podrà arribar a ser tota la construcció d'obra nova, però sí que té un potencial de creixement i recorregut molt important", ha explicat el Francisco Diéguez, director general de l'ITEC.

Actualment, a Espanya es construeix entre un 3% i un 4% de pisos amb construcció industrialitzada, un percentatge que a Catalunya és una mica més baix perquè les parcel·les són també més petites. Avui a Article 47 analitzem aquesta nova manera de construir amb Jaime Palomera, investigador de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA); David Juárez, arquitecte de l'estudi Straddle3 i del projecte de construcció industrialitzada del Poble-Sec; i Bernat Martínez, director general de TQeurocredit, un fons que finança construcció industrialitzada.

Més ràpid, sostenible i eficient

La construcció industrialitzada no és nova. Es fa des de la dècada del 2010, però ara està en auge sobretot per la manca de mà d'obra i la manca de pisos. Aquest tipus de construcció permet construir més ràpidament: "Nosaltres parlem de mesos enfront una forma de construir que parla en anys", ha apuntat Juárez. El seu projecte, Wikihousing, va començar el 22 de gener i esperen acabar-lo en tres o quatre mesos. Que sigui ràpid no vol dir que sigui insegur o mecanitzat, sinó al contrari, "no es produeix de manera repetitiva, sinó que parlem d'un procés de mans petites i materials amables", ha apuntat Palomera.

En el cas de Wikihousing s'està construint majoritàriament amb fusta, o materials derivats, molt més sostenibles que el formigó, tant en creació com en destrucció. Els materials i el temps són dos punts claus en aquest tipus de construcció, que genera "menys emissions" que el sector convencional de la construcció que "és el responsable d'1/3 de les emissions de carboni de tot el món", ha destacat Juárez. També hi ha un estalvi de residus i d'un 30% del consum d'aigua, segons un estudi de la UPF Barcelona School of Management, que també ha assenyalat que té una millor supervisió de la qualitat i la seguretat laboral.

A banda, també és una bona aposta econòmica, ja que, tot i que els costos inicials són similars, aquest punt "es neutralitza amb l'estalvi de temps", ha assegurat l'arquitecte, "perquè el lloguer es comença a pagar abans". Si fos un bloc de 20 habitatges que es construeix en un any en lloc d'en dos, com és habitual, si el lloguer és social, de 500 euros, per exemple, en un any s'estalviaria 120.000 euros. I també "permet aportar habitatges allà on fan més falta", ha conclòs Palomera.

El problema

El problema principal amb què s'està trobant aquest nou model és el finançament. Una situació que és culpa, segons Bernat Martínez, director general de TQeurocredit, "dels romans". Això és perquè el Codi Civil, que neix d'aquesta època, no contempla que un habitatge es construeixi fora del solar: "La llei diu que un immoble és aquella construcció ancorada a terra", i la construcció industrialitzada, no ho està i aquest és el gran problema que fa que el finançament tradicional, a través dels bancs, no pugui donar hipoteques per aquests tipus d'habitatges, i acaben sent els fons d'inversió alternatius els que els financen.

A banda, Juárez ha afegit que els habitatges industrialitzats també s'han de veure com un "actiu" de futur, en el sentit que no caldrà enderrocar-los, amb tots els costos que això suposa, quan acabin la seva llarga vida, sinó que es podran "desmuntar i aprofitar entre un 80% i 85% dels materials". Però perquè tota aquesta "revolució" passi, ha advertit Palomera, caldrà veure si "l'Administració hi aposta fort".