Bruno Alemany: "La meva feina és veure futbol, però només gaudeixo amb els partits del C.D. Castelló"

Barcelona

L’analista de futbol internacional de SER Catalunya protagonitza una nova entrega de Llapis de Memòria, un recorregut vital i professional marcat per la passió, la disciplina i un ritme de vida que gira al voltant del futbol.

Mirar futbol és feina per a Bruno Alemany. En una setmana amb competicions europees pot arribar a veure fins a vint partits sencers, sovint de manera simultània. “És el mal de l’analista”, explica, acostumat a repartir l’atenció entre diverses pantalles, alertes al mòbil i una llibreta que l’acompanya sempre. Cada partit és material d’estudi: alineacions, detalls tàctics, jugadors que sobresurten. Tot queda registrat en una base de dades pròpia que li permet reaccionar amb context i memòria quan una informació esclata en directe.

A Llapis de Memòria, Alemany diferencia clarament el futbol que mira per feina del que mira per plaer. El gaudi, avui, el reserva per al CD Castelló, per als partits del seu fill o per categories modestes. “Són els únics moments en què no treballo mentre miro”, confessa. La resta del temps, la mirada és analítica, en tensió constant, preparada per detectar qualsevol detall rellevant.

El programa també dibuixa el retrat d’un periodista amb horaris fragmentats, nits llargues i caps de setmana ocupats pel Carrusel. Amb els anys, però, ha après a posar límits i a negociar descansos puntuals. “Si no, això no es pot sostenir”, admet. L’experiència al Mundial de Rússia 2018 li va deixar una empremta profunda: un mes fora de casa, intens i apassionant, però també esgotador. Ara, amb un nou Mundial a l’horitzó, afronta la possibilitat amb una barreja d’il·lusió i respecte.

La trajectòria professional d’Alemany no va començar al futbol internacional. Després d’estudiar periodisme, va fer pràctiques a Ràdio Barcelona i va treballar a Ràdio Castelló abans de tornar a la capital catalana per cobrir l’Espanyol. Aquella etapa va estar marcada per la incertesa laboral i per moments d’alta càrrega emocional, com la mort sobtada de Dani Jarque el 2009. “Va ser un cop molt dur”, recorda, especialment per la proximitat amb el jugador i l’impacte humà que va tenir dins del club.

El salt definitiu al futbol internacional va arribar el 2010, gairebé d’imprevist. Sense una gran estructura prèvia, va haver de construir coneixement i criteri a contrarellotge. Amb el temps, aquella veu inicialment prudent es va convertir en una de les més reconegudes de l’antena, capaç d’analitzar l’actualitat amb profunditat i perspectiva global.

Més enllà del futbol, el Llapis de Memòria mostra el Bruno més personal: la infància a Castelló, l’adolescència marcada per la música, l’arribada a Barcelona, la construcció d’una família i la paternitat viscuda amb naturalitat i compromís. Un relat sincer que explica per què, darrere l’analista meticulós, hi ha algú que encara entén el futbol —i la vida— com una passió que s’ha de viure amb intensitat, però també amb memòria.

Les cançons del Bruno Alemany:

• Captatio Benevolentiae - Manel
• Disorder - Joy Division
• Unchain My Heart - Joe Cocker
• So payaso - Extremoduro
• All These Things That I've Done - The Killers
• I Wish That I Could See You Soon - Herman Düne