La lletra petita de les targetes revolving que ningú t'explica

Barcelona

El Tribunal Suprem acaba de sentenciar contra Carrefour en la primera demanda col·lectiva per clàusules abusives en targetes revolving. Arran d'això, es poden plantejar preguntes com: què són, com funcionen i fins a quin punt són habituals en el dia a dia de les persones. Jordi Fàbrega, cap d'economia de la SER revel·la la veritat sobre un model de negoci amb una lletra petita molt perillosa.

Aquest tipus de targeta permeten el pagament ajornat de determinades compres. Són targetes que concedeixen gastar una quantitat pactada i que estan vinculades a una línia de crèdit. Tot i que a canvi d'uns interessos, en unes quotes fixes, ja sigui pagant cada mes la mateixa quantitat o un percentatge del qual es deu.

El problema segons Fàbrega no és el sistema de la targeta, com en la manera com operen algunes d'aquestes. S'ha de tenir en compte que per utilitzar aquest sistema pots haver-hi dos inconvenients, el primer és que solen tenir uns interessos molt alts, o molt més alts que un crèdit al consum normal que pugui oferir qualsevol banc. I l'altre és que, com que aquests interessos "són molt alts", moltes vegades el deute que hi ha amb els operadors de les targetes continua creixent tot i que es pagui una mica cada mes.

El periodista proposa una situació hipotètica. En cas de pagar 800 euros en una d'aquestes targetes, si s'ha acordat pagar una quota de 100 euros cada mes, "resulta que d'aquests 100 euros, probablement la meitat o més són interessos". És a dir, quan es faci el primer pagament de la quota de 100 euros, si amb aquesta targeta hi ha una despesa posterior de 60 euros en un altre producte, se li sumaria al deute ja existent, però els interessos augmentarien molt més.

A això s'ha d'afegir que a mesura que es tornen els diners, aquesta quantitat que es retorna, de nou està a disposició del consumidor. Que per una targeta amb un crèdit de 1000 euros, si se'n gasten 800, queden 200 disponibles, però si es retornen 100 en una quota, es passa a tenir-ne 300. D'aquesta manera que el que es fa és crear el conegut com a "efecte bola de neu" en el que el deute que hi ha va creixent fins a arribar, en alguns casos, "a quantitats que són inassolibles".

Sobre aquests interessos, segons dades oficials del Banc d'Espanya que Fàbrega aporta, amb data de desembre de l'any passat, el tipus d'interès que es paga de mitjana per les targetes revolving és del 18,3% anual. Per comparar-ho amb altres préstecs, un crèdit al consum, té uns interessos del 6% de mitjana i una hipoteca, un 2,6%.

El problema no és tant la quantitat, sinó moltes vegades la poca transparència en els contractes en els quals es firmen aquests tipus d'interès. "Moltes vegades els consumidors no som conscients d'aquests interessos i de cop et plantes amb uns deutes que són inassumibles", manifesta Fàbrega.

Aconseguir una major transparència ha sigut l'objectiu del Tribunal Suprem, que ha començat a controlar en diverses sentències, que les claus siguin el més clares possibles, i que els consumidors tinguin prou informació sobre els interessos contractats. Des del Ministeri d'Economia s'està desenvolupant una llei pel que fa als límits sobre aquests interessos, però l'estat d'aquesta mesura està en tramitació. Una proposta que col·locaria el 22% com a sostre per a aquestes targetes.

Com a conclusió, Fàbrega fa una crida a la responsabilitat pel que fa a la firma de contractes i els possibles tràmits, i que "sobretot, mireu-vos la lletra petita quan aneu a signar", ja que actualment el deute total de clients d'aquestes targetes revolving ascendeix a 12.000 milions d'euros.