El repte de muntar els Goya: "És com gestionar un triangle amorós"

Barcelona

Tot a punt per a la gran festa del cinema. La gala dels premis Goya número 40 es fa demà a Barcelona, a l'auditori del Fòrum on d'aquí poc més de 24 hores es desplegarà la llarga catifa vermella. A Barcelona, fa setmanes hi ha escampades set rèpliques mida gegant dels Premis Goya, una exposició fotogràfica al Parc de les Glòries i al pati interior de l'ajuntament s'hi ha instal·lat un photocall que simula la catifa vermella per qui vulgui fer-se una foto amb la rèplica del premi.

El Balcó ha anat fins a aquest photocall per veure com és realment l'escena; també ha anat a la trobada amb Susan Sarandon, Premi Internacional 2026, i ha pogut parlar amb el director de la gala, en Tinet Rubira, per saber com ha estat preparar aquesta gala a la seva ciutat, una cosa que no passava des del 2000, els que van ser "els pitjors de la història".

5000 persones amb Goya i un d'honor

El photocall amb Goya inclòs de l'Ajuntament és tot un èxit. En una setmana hi han passat gairebé 5000 persones que ja han començat a desgastar la pintura de l'estatueta de tant agafar-la. La gent entra, es posa a la catifa vermella amb el fons dels Goya darrere i amb l'estatueta en mà es fan una foto. La majoria són grans cinèfils que intenten apropar-se el màxim possible a la que serà la gala d'aquest dissabte: "A mi m'hauria agradat anar als premis, però el més semblant i proper és això".

Qui sí que serà a la gala és Susan Sarandon, Premi Internacional 2026. Avui ha parlat amb alguns periodistes amb qui ha parlat sobre l'activisme que tant l'ha caracteritzat l'últim any i que li ha costat part de la feina; la seva agència la va acomiadar el passat mes de novembre i des de llavors no la truquen ni per fer pel·lícules ni tan sols pot sortir en televisió. Ella, però, ha assegurat que no té cap altra opció que fer activisme: "Quan algú no té veu, jo sento la responsabilitat de deixar-los la meva veu".

Ni córrer ni cridar

Una de les persones que demà haurà d'estar més concentrada és en Tinet Rubira, director de Gestmusic, que un any més té l'encàrrec de dirigir la gala per uns 3 milions d'espectadors. Ja és veterà, però els Goya sempre són un repte perquè és com gestionar "un triangle amorós". Per una banda, hi ha l'Acadèmia del cinema, per l'altra Gestmusic produint, i RTVE fent la retransmissió, "és molt complicat fer content a tothom i has de tenir una mica de patxorra perquè de conflictes n'hi ha moltíssims".

Aquests Goya arriben 26 anys després dels primers i Rubira els rep com un repte, però també com un honor. La seva feina és com de "wedding planer", ha detallat, perquè ells són els qui organitzen el que els demanen i l'Acadèmia decideix "la línia editorial que volen donar". El que sí que decideix Rubira és que durant la gala "ni es corre ni es crida ni es parla malament a la gent" perquè això només genera tensió i fa que la gala no surti com ha de sortir. Ara ja està tot pràcticament preparat amb l'objectiu que la gala no s'allargui més de tres hores, un repte complicat d'aconseguir, però que intentarà fins al final.

La pitjor gala

Els Goya del 2000 es recorden com una de les pitjors gal·les de la història. La mestra de cerimònies va ser l'Antonia San Juan que aquell any era finalista com a actriu revelació, pel seu paper d'Agrado a Todo Sobre mi Madre". El guionista d'aquells Goya va ser el nostre Jaume Figueras que a les seves Memòries recordava com l'ambient de la Gala es va anar enrarint quan un dels primers premis a entregar-se va ser en la categoria d'Antonia San Juan, actriu revelació, que finalment es va emportar l'Ana Fernández, protagonista de Solas de Benito Zambrano. A partir d'aquell moment Antonia San Juan va transmetre la sensació de no tenir cap més interès en la Gala i tot va començar a naufragar.

La seva tasca de presentació va ser tan criticada que dos dies després va parlar davant la premsa i va explicar què havia passat, va dir que estava "contenta", que havia fet el que havia pogut i que no s'havia molestat en cap cas pel premi: "Tot això es va confondre encaixo molt bé les crítiques. No soc tan narcisista per voler agradar a tothom". Però li van preguntar com s'havia pres perdre i va reconèixer que es va enfonsar quan el premi a la millor actriu revelació no va ser per a ella: "Seria mentidera si digués que no m’esperava que me’l donessin. Jo no volia que fos per a l’Ana Fernández, el volia per a mi".