Els Goya celebren 40 anys a Barcelona en una edició plena de reivindicacions polítiques i amb 'Los domingos' com a triomfadora

Barcelona

40 anys de reconeixement al cinema, de llàgrimes i discursos. Els Premis Goya celebren 40 anys d'història amb una gala a Barcelona marcada pel talent català i les reivindicacions: des del 'no a la guerra' a Gaza, fins a les llengües cooficials i la llengua de signes.

'Los domingos' s’ha convertit en la millor pel·lícula per a l’Acadèmia de Cinema, tot i que la producció catalana 'Sirat' surt coronada com la gran premiada amb fins a sis estatuetes: millor música original, millor muntatge, millor so, millor direcció de producció, millor direcció de fotografia i millor direcció d’art. Les dissenyadores de so, Laia Casanovas i Yasmina Praderas, van destacar per ser el primer equip format íntegrament per dones en recollir un premi d'aquesta categoria. Tanmateix, la cinta d’Alauda Ruiz de Azúa s’endú, a més del gran premi, tres més: millor actriu de repartiment, millor actriu protagonista i millor direcció.

El català Álvaro Cervantes s'ha endut el premi a millor actor secundari en un dels moments més emotius de la nit. Miki Esparbé, Carlos Cuevas, Enric Auquer, Pol López i Marcel Borràs, companys de generació, han estat els encarregats de lliurar-li el que és el seu primer Goya després de tres nominacions.

Albert Serra també ha recollit el seu primer Goya per millor documental per 'Tardes de soledad'. En canvi, tot i les sis nominacions, 'Romería' de Carla Simón no ha marxat amb cap de les estatuetes.

La gala ha posat la nota musical des del principi, amb una actuació de Luis Tosar i Rigoberta Bandini, mestres de cerimònies, amb 'Hoy puede ser un gran día', de Joan Manuel Serrat, que ha marcat el precedent d’una nit on la música ha ocupat bona part del temps. Sense cinema no hi ha música, i així ho han demostrat les veus de Belén Aguilera, Bad Gyal, Dani Fernández, La Casa Azul, Ana Mena, Alba Molina o Ángeles Toledano.

Una gala plena de reivindicacions polítiques

Tosar i Bandini no han esperat gens per arrencar una gala carregada d'eslògans per un món millor: han donat la bona nit en català, han parlat en euskera, en gallec i fins i tot en llengua de signes. Han posat el focus en Gaza en un dia en què Israel ha expulsat Metges Sense Fronteres de la franja, “deixant milions de persones sense hospitalització". "Un dia trist mentre la guerra continua endavant”, han criticat.

Les insígnies per Palestina lliure s’han convertit en el complement reivindicatiu de la catifa vermella dels Goya, començant per la mateixa Goya Internacional, Susan Sarandon.

Alba Flores, en el seu discurs d’agraïment després d’aconseguir el Goya a millor cançó original, ha acabat la seva intervenció assenyalant que en els temps que vivim només podia dir una cosa: ha entonat un vers d’una de les cançons més conegudes del seu pare, 'No dudaría': “Prometo ver la alegría, y escarmentar de la experiencia, pero nunca, nunca más usar la violencia”.

Susan Sarandon, Goya Internacional

L’actriu Susan Sarandon ha apel·lat a mirar el futur amb esperança i a posar al centre valors com la bondat, la valentia o la compassió en recollir el Premi Goya Internacional. Sarandon, visiblement emocionada, ha recollit el guardó de mans del president de l’Acadèmia de Cinema, Fernando Méndez-Leite, davant un auditori del centre de convencions de Barcelona dempeus per ovacionar l’eterna actriu de 'Thelma & Louise' o 'Pena de muerte'.

L’actriu ha volgut recordar unes paraules de l’historiador nord-americà Howard Zinn que, ha dit, l’“ajuden” quan està “sobrepassada”: “Tenir esperança en temps difícils no és només una actitud romàntica ni lleugera, es sosté en veritats essencials”. A més, s’ha rendit davant Sánchez per “parlar amb tanta lucidesa moral”. “M’ajuda on soc jo, enmig del caos de la repressió. M’ajuda a sentir-me menys sola i sentir que formo part d’una comunitat més gran”, ha explicat l’actriu.

El cineasta i escriptor asturià Gonzalo Suárez ha considerat que, en l’actualitat, amb un home, de qui no ha volgut recordar el nom, que juga al “golf amb el nostre món impunement, intentant ficar-lo al forat més negre”, el cinema és l’“últim reducte amb què podem somiar desperts”. Amb 91 anys, el també productor i guionista ha rebut de mans de l’actriu María de Medeiros el Premi Goya d’Honor a Barcelona, ciutat on va viure durant uns anys amb la seva esposa, Hélène, i on van néixer els seus quatre fills.